L’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola torna a ser damunt la taula. Concretament, ara, sobre la del socialista Pedro Sánchez. Aquest cap de setmana les amenaces han pujat de to i han arribat al xantatge pur anunciat d’una manera molt poc sensata per Miquel Iceta, que ha vinculat les propostes polítiques de l’independentisme de la tardor vinent i el judici contra el govern. Amb això ha deixat encara més clar que mai que tenim davant un judici polític a un moviment i no un judici a unes persones per uns fets dels quals van ser protagonistes en un moment determinat. Concretament ara fa un any.

És evident que tot això arriba ara perquè ja és molt difícil de defugir la constatació del fracàs del projecte de decapitació del govern de Catalunya i del moviment independentista. L’aplicació del 155 va anar molt més enllà d’allò que permetia la constitució espanyola, tal com molts ja vàrem denunciar llavors. I es va dissenyar per a apartar del govern una generació sencera de polítics i per a apartar el projecte independentista del calendari immediat de la política catalana. Ho pensaven aconseguir amb la victòria pre-fabricada de Ciutadans del 21-D, però varen fracassar. Ho van intentar aleshores fent servir els tribunals per a interferir en la vida parlamentària i van aconseguir algun èxit, però no en tingueren prou. Ho intenten amb les amenaces i els xantatges als presos i als partits, i als partits i moviments que representen, però la jugada tampoc no els ix com voldrien.

Ara hi ha la constatació que la Diada del 2018 serà un èxit comparable als anys anteriors. Hi ha la por del discurs de dimarts del president Torra, i tot indica que proposarà de recuperar immediatament la voluntat de fer efectiva la República. Tenen pànic dels senyals que arriben d’una certa entesa, justa però suficient, entre els partits republicans. Fins i tot els preocupa l’arribada del judici, també dimarts, contra Llarena. I estan sorpresos per la reacció popular ben valenta a l’espectacle organitzat per Ciutadans contra els llaços grocs. Amb tot plegat sembla que s’han encès totes les alarmes, ara sí. Perquè el fracàs del 155 és evident si entenem què volien aconseguir: ni s’ha decapitat el govern, ni s’ha apartat el projecte independentista de la vida pública, ni s’ha aconseguit prendre-li força. Segurament ben al contrari.

Però curiosament l’estat espanyol, ara dirigit pels socialistes, no vol entendre res i en comptes de reaccionar admetent el fracàs del 155 –que ha causat un enorme dolor i grans problemes però que no ha resolt res– reacciona tornant a l’error original. Què es pensen que podran aconseguir amb un nou 155? Per més dur que siga, per més que intervinguen els Mossos, TV3 i les escoles? Si ningú creia que desmuntar el moviment independentista era fàcil avui la realitat ja l’hauria de convèncer de tot el contrari. El PSOE, alguns ens deien que era una oportunitat, que no podia ser com el PP. De moment ho és. I ho serà mentre no recupere l’únic missatge sensat possible. Que no és sinó entendre que l’anomenada crisi catalana és un problema polític major, el més gran possible per a Espanya, que cal solucionar fent política. I per això impressiona i fa pena que fer política siga l’única cosa que Espanya no està disposada a fer. Sobretot impressiona i fa pena atès que ells mateixos, invocant una nova aplicació de l’article 155, reconeixen que el seu projecte ha fracassat. Perquè un any després ací som els independentistes, novament i disposats novament a tot.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb