Hong Kong veu desaparèixer els drets humans, vint-i-cinc anys després d’haver tornat a ser xinesa

La nova llei de seguretat ha soscavat la independència judicial i ha causat una erosió del principi d'un judici just als tribunals penals

Eric Yan-ho Lai
30.06.2022 - 21:40
Actualització: 01.07.2022 - 20:09
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui, primer de juliol, se celebra el vint-i-cinquè aniversari del traspàs d’Hong Kong del domini colonial britànic a la República Popular de la Xina. I les restriccions a la celebració de l’aniversari són un símbol de la manera com han canviat les coses a Hong Kong aquests darrers anys. Hi ha diversos mitjans de comunicació importants que no podran cobrir la cerimònia d’aniversari, a la qual assistirà el president de la Xina, Xi Jinping, s’ha prohibit l’ús de drons a la ciutat i la policia de seguretat nacional ha ordenat als activistes polítics que no protestin.

Els dos darrers anys hi ha hagut canvis significatius en les llibertats d’Hong Kong. La policia de seguretat nacional ha detingut més de 180 activistes, periodistes, acadèmics, clergues i ciutadans corrents, els darrers vint-i-tres mesos. Més de 68 organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació han tancat per raons de seguretat i preocupats per les conseqüències polítiques. I el passat mes de gener, l’advocat Chow Hang-tung va ser condemnat a quinze mesos de presó per haver ajudat a organitzar una vigília en commemoració de les protestes de 1989 a la plaça de Tiananmen, a Pequín.

Fa vint-i-cinc anys, alguns observadors esperaven que la Xina fes un experiment  permetent a Hong Kong unes llibertats que no hi havia al continent. També s’esperava que això servís de model per a la reunificació de Taiwan amb la Xina. Al principi, el govern xinès va decidir de governar Hong Kong amb la política de “un país, dos sistemes”, i permetre que els sistemes i maneres de vida existents a Hong Kong romanguessin després del traspàs el 1997. Això incloïa l’acceptació per part de Pequín d’una economia de lliure mercat, tribunals independents i lleis que protegien els drets polítics bàsics.

Tanmateix, aquests darrers dos anys, l’estat de dret i les llibertats polítiques d’Hong Kong s’han vist considerablement erosionats per l’ús ampli d’una llei de seguretat nacional imposada per la Xina per a facilitar la persecució dels manifestants i per a donar a Pequín més autoritat sobre Hong Kong. També s’ha introduït un nou sistema electoral que ha desposseït Hong Kong de la majoria de polítics de l’oposició. La Xina ha reduït el nombre d’escons elegits pel poble a l’assemblea legislativa d’Hong Kong i els ciutadans que demanen el boicot de les eleccions ara poden ser condemnats a la presó.

Com a part del traspàs, la Xina va prometre que Hong Kong tindria drets i llibertats fonamentals i una democràcia plena en el futur. No obstant això, el juny del 2020, un any després de les protestes prodemocràtiques multitudinàries, la Xina va redactar una nova llei de seguretat nacional per a Hong Kong. Incloïa la tipificació dels delictes de secessió, subversió, terrorisme i connivència amb forces estrangeres com a delictes punibles amb una pena màxima de cadena perpètua, i permetia que les persones sospitoses d’infringir la llei fossin intervingudes telefònicament o sotmeses a vigilància. La llei atorgava a la Xina nous poders i amplis.

Cal remarcar que abans del canvi de poders, hi havia una desconfiança mútua entre les autoritats xineses i els ciutadans d’Hong Kong, en bona part a causa de la repressió militar del règim contra les protestes estudiantils a la plaça de Tiananmen. Les autoritats xineses veien el suport dels hongkonguesos als estudiants com una amenaça de subversió. Per contra, els hongkonguesos creien que l’augment de la democràcia era l’única manera de salvaguardar el seu estil de vida i resistir el règim dur xinès després del traspàs.

El 1990, la Xina va revisar el projecte final de la llei bàsica, un document de tipus constitucional per a la Hong Kong posterior al lliurament, que incloïa els drets de la llibertat d’expressió i de reunió, prohibia a les organitzacions polítiques estrangeres dur a terme “activitats polítiques” a la regió, i prohibia a les organitzacions polítiques d’establir enllaços amb organitzacions o organismes polítics estrangers. Encara avui, s’apliquen a Hong Kong set tractats internacionals de drets humans relacionat amb les llibertats polítiques, la tortura, els drets de la dona i els drets de les persones amb discapacitat.

Els tribunals locals i la societat civil fa dècades que s’esforcen per fer valer aquests drets a Hong Kong. Però les autoritats hongkongueses i xineses han erosionat constantment aquestes proteccions. El govern d’Hong Kong ha menystingut repetidament les recomanacions del Comitè de Drets Humans de l’ONU de modificar la norma vigent que criminalitza les reunions pacífiques, a més d’una ordre que castiga les persones i els grups que pronuncien discursos contra el govern. I el Tribunal d’Última Instància d’Hong Kong no ha denunciat pas aquestes lleis antiliberals.

La reticència de les autoritats locals d’Hong Kong a millorar les normes legals ha sembrat les llavors de la repressió legal actual. El govern fa servir sovint aquestes lleis per aturar i acusar activistes pacífics, legisladors prodemocràtics i periodistes.

I el comitè permanent de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, el màxim òrgan legislatiu del país, ha fet servir repetidament el seu poder per anul·lar sentències del màxim tribunal d’Hong Kong i per influir en els casos de revisió constitucional en curs. Durant les protestes del 2019 contra un projecte de llei d’extradició que pretenia d’enviar sospitosos de delictes a la Xina per ser jutjats, les autoritats xineses van criticar públicament una sentència del tribunal d’Hong Kong que havia impedit que el govern local utilitzés els seus poders d’emergència per posar en marxa una llei antimàscares. En una ampliació important dels seus poders, Pequín va declarar la decisió inconstitucional. La nova llei de seguretat ha soscavat la independència judicial i ha causat una erosió del principi d’un judici just als tribunals penals.

El març del 2021, la Xina també va introduir una reforma electoral que impedia a qualsevol oposició significativa de presentar-se a futures eleccions. Els observadors consideren que el canvi dràstic del sistema polític i jurídic d’Hong Kong és incompatible amb els acords que la Xina va fer fa vint-i-cinc anys. A diferència dels primers dies del traspàs, el tribunal independent d’Hong Kong, les organitzacions de la societat civil i la seva assemblea legislativa semidemocràtica ja no poden exercir un control efectiu sobre el govern de la Xina.

Per tot això, si els nous dirigents d’Hong Kong continuen menystenint qualsevol compromís amb les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans, la ciutat es dirigeix ​​inevitablement cap a l’eliminació de la llibertat d’expressió, les llibertats polítiques i l’estat de dret, cosa que fa vint-i-cinc anys poca gent es pensava que podria passar.

 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes