Els homes que no llegien les dones

La realitat és que les dones llegim homes i dones, i els homes llegeixen majoritàriament homes

Gemma Pasqual i Escrivà
31.05.2022 - 21:40
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Segons un article del diari The Guardian, els estudis demostren que els homes eviten les escriptores. Les dones llegim llibres d’autors i autores en una proporció de 50/50, aproximadament; i en el cas dels homes, la proporció és de 80/20. Com a exemple, esmenta el guionista Richard Curtis, que durant el primer confinament es va adonar que finalment tenia temps de submergir-se en els llibres. Més concretament, llibres escrits per dones, “per compensar 63 anys de prejudici masculí”, va explicar.

Un assaig de l’anglesa Mary Ann Sieghart revela que les deu escriptores més venudes al Regne Unit són llegides gairebé exclusivament per dones. Només tenen un 19% de lectors homes. L’estudi de Nielsen forma part de l’assaig The Authority Gap (Knopf), en què Sieghart explica per què a les dones encara ens prenen molt menys seriosament que als homes i això fa que se’ns valori menys la feina, se’ns promocioni menys i se’ns pagui menys, encara que el nostre rendiment sigui igual o superior al dels nostres col·legues masculins. L’estudi assenyala que els resultats que ofereix Google Images en la cerca de “expertise” són significatius: “Les primeres vint fotografies són homes. Veus Bart Simpson abans que a la pantalla t’aparegui la imatge d’una dona.”

Són moltes les autores que per motius diferents van signar amb nom d’home al llarg de la història: Caterina Albert i Paradís, coneguda com a Víctor Català; Mary Ann Evans, que signava amb el nom de George Eliot; Amantine-Lucile-Aurore Dupin, amb el nom de George Sand; o Karen Dinesen, que es va donar a conèixer amb el nom d’Isak Dinesen. A J. K. Rowling, el seu primer editor li va demanar de signar amb inicials per no dissuadir els nois més joves de llegir-la.

I en aquest segle, Catherine Nichols va enviar la mateixa obra amb un nom masculí com a pseudònim i va rebre més respostes i més positives que quan va enviar-la amb el seu nom. Signar amb nom d’home multiplica per vuit les possibilitats de ser publicat.

Cims borrascosos va ser molt celebrada quan va aparèixer per primera vegada el 1847. La crítica va lloar el seu llenguatge “de granger de Yorkshire”, fins que tres anys més tard, quan es va saber que Emily Brontë n’era l’autora, el seu estil va ser comparat amb “un ocellet que agita les ales contra els barrots de la seva gàbia”.

En català hi ha més lectores (52%) que lectors (48%); no obstant això, només un 20% de l’obra publicada és d’autoria de dona. Les dones també som majoria en els llocs de feina en el sector editorial. La creació literària femenina ha estat considerada històricament de segona categoria, per raó que el cànon acceptat tradicionalment, el que condiciona des de fa segles en la decisió sobre allò que es publica, és androcèntric i patriarcal.

L’últim Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres assenyala que les dones llegim més que els homes a totes les franges d’edat, amb una diferència especial en la pubertat i en els trams que van dels 45 anys als 54 i dels 55 als 64. En aquesta darrera franja, un 76,5% de dones llegim habitualment davant d’un 54,5% dels homes.

La realitat és que les dones llegim homes i dones, i els homes llegeixen majoritàriament homes. Ells continuen llegint el món amb una mirada masculina, fent universal una perspectiva que és parcial, menystenint més de la meitat de la població. I aquest prejudici masclista fa que la feina de les escriptores acabi essent de nínxol, la qual cosa ens porta a guanyar menys diners i tenir menys estatus. I tornant a parafrasejar Stieg Larsson, com he fet amb l’enunciat de l’article, això a les escriptores ens fa somiar amb un llumí i un bidó de gasolina.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes