Homenatge a Climent Garau: “Va ser un gran catalanista i molt generós”

  • L’OCB i el Grup Blanquerna homenatgen diumenge una de les persones més compromeses amb el país, coincidint amb el centenari del seu naixement

VilaWeb

Redacció

08.11.2024 - 18:34
Actualització: 08.11.2024 - 21:27

L’Obra Cultural Balear (OCB) i el Grup Blanquerna homenatgen diumenge una de les persones més compromeses amb el país, Climent Garau, coincidint amb el centenari del seu naixement (1924-2015). Garau va dedicar anys de la seva vida a aquestes dues entitats, i persones properes el recorden amb una estima molt gran.

Garau va ser el segon president de l’OCB, entre el 1970 i el 1976, una etapa que molts recorden com la de gran expansió de l’entitat. “L’Obra va fer un canvi de rumb i es va orientar a sectors més joves i políticament conscienciats, això li va permetre una expansió considerable”, diu l’escriptor i polític Damià Pons, que diumenge participarà en la taula rodona. És a partir d’aquella etapa que es començaren a engegar les delegacions territorials de l’OCB.

“Ell tenia clar que l’Obra havia de ser l’entitat que sintonitzés amb el bateig de cada moment històric. En la dècada dels setanta, és evident el bateig de l’afany de la democràcia i l’autonomia”, continua, i diu que Garau va ser qui va convertir l’OCB en la casa de la democràcia, amb una concepció plural i gens sectària, començant a implicar-se en projectes polítics autocentrats. “Ell va ser coherent tota la vida amb aquests projectes de nacionalització cultural i lingüística, de manera desinteressada, amb voluntarisme i amb un respecte absolut amb tothom”, subratlla.

Pons recorda que va conèixer Garau a mitjans dels setanta, quan ell mateix es va fer soci de l’OCB i va començar a organitzar activitats a Campanet i participar en reunions de caràcter polític. Garau va ser impulsor del Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI) i de l’Aliança Nacional Mallorquina (ANAM), i també afiliat del Partit Nacionalista de Mallorca (PNM) i del Partit Socialista de Mallorca (PSM), just abans de fundar el grup Blanquerna, el 1985.

“Els qui el vàrem conèixer el tenim en un altar. Era un sant home, una boníssima persona”, conclou Pons, que insisteix en l’autoexigència que tenia i l’afany per contribuir en la formació dels més joves, i també en la seva autoformació permanent: “La darrera vegada que el vaig veure a casa seva llegia Sobre la llibertat, de John Stuart Mill.”

Un referent catalanista

Qui també expressa paraules de gratitud cap a Garau és Jaume Mateu, ex-president de l’OCB. Es van conèixer els anys seixanta, quan Garau va anar a fer d’apotecari a Bunyola, un poble que va trobar ple de mancances: “No se li va ocórrer res més que reunir persones per pal·liar aquestes deficiències i, entre aquesta gent, hi havia mon pare”, recorda, i assegura que pràcticament tota la vida havia sentit parlar d’ell. Quan Mateu va ser president de l’Obra, va ser quan més el va tractar: “El teníem com un referent. Va aconseguir engrescar molta gent.”

Mateu té clar que destacaria tres virtuts de Garau. En primer lloc, el seu catalanisme; en segon, el seu caire científic –i que més d’un cop xocava amb la seva fe–, i, en tercer, la seva generositat. “Era una persona molt generosa, creia en el bé comú i va destinar-hi molta energia i un bon capital de doblers”, diu.

“Li devem molt”

Antoni Llabrés, president actual de l’OCB, el defineix com un “president insubstituïble”, i coincideix amb Pons i Mateu sobre la seva importància al capdavant de l’entitat. “Va aconseguir que l’Obra fos reconeguda com a referent de les lluites per les llibertats durant el franquisme”, fent-la un punt de trobada i refugi de persones i embrions de partits.

En l’àmbit personal, té clar que ell i molts joves de la seva generació li deuen molt. Per exemple, amb la fundació del Grup Blanquerna: “Li devem el fet d’haver-nos posat en contacte tota una generació de mallorquins. Allà ens reuníem centenars de joves amb interessos compartits per la llengua, la cultura i el país a partir dels quals es generaven altres iniciatives.”

Llabrés, de fet, diu que a la seva adolescència se sentia molt sol en relació amb les seves idees: “Comences a formar-te ideològicament i aquestes idees d’estima al país i a la llengua no les podies compartir amb persones del teu entorn immediat.” Per això, el Grup Blanquerna va ser clau, va representar un hàbitat de gent amb ganes de fer feina per al país.

Premi Ramon Llull i Creu de Sant Jordi

Garau va ser guardonat amb el premi Ramon Llull l’any 2000, amb la Creu de Sant Jordi el 2003 i amb el premi Jaume Rafart de l’Opinió Catalana el 2007.

L’acte d’homenatge serà diumenge a l’Hotel Eix Platja Daurada, en el decurs del XXXV Seminari del Grup Blanquerna, que es fa els dies 9 i 10 de novembre. A més d’Antoni Llabrés, Jaume Mateu i Damià Pons, hi participaran Mercè Garau, Pere Muñoz i Neus Picó.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem