“Ho tornaríem a fer”: els bombers, al peu del canó en la defensa del referèndum

Demà farà cinc anys de referèndum del Primer d’Octubre, un dels moments culminants del procés independentista. El govern feia temps que l’havia ideat i els ciutadans es van unir per defensar els col·legis electorals amb un objectiu: poder exercir el dret d’autodeterminació. Fou una votació amb un gran ventall de sentiments. Alegria les primeres hores, en veient que anava de debò, i preocupació, pel fet de no saber com es desenvoluparia. Però, sobretot, ràbia, indignació i frustració per l’intent de la policia espanyola d’aturar la jornada democràtica, fent ús d’una violència extrema que va deixar vora un miler de ferits. En alguns col·legis, enmig de les defenses i els escuts, s’hi veien cascs de color groc i jaquetes de color carabassa o marró. Eren bombers, funcionaris i voluntaris, que no van voler restar al marge del moment històric que vivia el país i van prendre partit.

El col·lectiu actuava sota la batuta de Bombers per la Independència –ara, Bombers per la República– i veia clar quin paper hi feien: defensar els ciutadans i les urnes. En va aconseguir mobilitzar més de quatre-cents, i el compromís de tots es va escenificar el 28 de setembre de 2017, quatre dies abans del referèndum, en un acte multitudinari de defensa del referèndum al Museu d’Història de Catalunya amb crits de “Els bombers seran sempre vostres.” L’actuació dels bombers va ser aplaudida per la població. Tant l’1-O, com en les protestes posteriors de rebuig a la violència policíaca. Sense voler-ho, es van convertir en protagonistes dels fets de l’octubre: “No ens ho imaginàvem.”

“Van ser dies de molt neguit i il·lusió. A mesura que passaven els fets, decidíem com havíem d’actuar.” Marc Ferrer és un dels portaveus de Bombers per la República. Va defensar els col·legis electorals de Terrassa, on per sort no hi va haver cap actuació violenta de la policia. Tot i la coordinació a tot el territori, reconeix que fou una jornada molta improvisada perquè no sabien quina seria la resposta ciutadana ni què acabarien fent. De fet, ningú no s’esperava que la policia espanyola respondria amb tanta contundència i que li haurien de plantar cara.

A mesura que passaven les hores, el nombre de bombers augmentava. Alguns, de primer, no hi volien participar. Però a la tarda, després de veure les imatges que corrien per la televisió i les xarxes socials, es van animar. Els qui feien guàrdia, evidentment, no hi podien participar, però així mateix van anar a col·legis electorals a fer assistència. “Això cal dir-ho perquè ens han criminalitzat molt”, diu. “Sempre estem al servei de les persones. Aquest sentiment, el d’ajuda als altres, ens va fer decidir a fer el pas”, afirma. I aquest sentiment no tan sols es feia palès entre els bombers catalans. Del País Basc en van arribar una quinzena, també, disposats a protegir els col·legis allà on calgués. En aquest cas, es van desplaçar a Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Ningú no s’imaginava la tragèdia que implicaria dipositar una butlleta en una urna.

L’estira-arronsa amb la policia fou constant: “Alguns bombers van tenir la sensació que la Guàrdia Civil i la policia espanyoles es recreaven contra nosaltres. Ens deien que no hi podríem ser, allà –als col·legis electorals–, que érem companys. Ens ho deien aquells que havien vingut a Catalunya cridant ‘A por ellos’.” I afegeix: “Les imatges de la policia enfrontant-se als bombers van fer la volta al món. Avui ni l’estat espanyol ni la policia no ens ha demanat disculpes.” Els bombers, com molts ciutadans, van ser agredits, insultats i vexats. Malgrat tota la repressió, el col·lectiu ho té clar: “Ho tornaríem a fer.”

I a tu? Quin color t'agrada més? El negre o el groc? #prenpartit #1oct #CatalanReferendum #estemvotant #jahanperdut #EspanyaésunaDictadura pic.twitter.com/MEEAdCDbF4

— Bombers per la República🎗🚒 (@ANC_Bombers) October 1, 2017

Eloi Gispert era bomber voluntari de Caldes de Montbui durant el referèndum. Amb els companys es van repartir pels pobles de la zona, i a ell i a un altre li va tocar cobrir Santa Perpètua de Mogoda. Només eren dos i, en coordinació amb la gent de la vila, van fer ronda pels tres punts de votació. “Sabia que havíem de fer de peons, fer el que ens diguessin. Teníem confiança total en la gent que ho gestionava. Això ho hem perdut els darrers anys, amb les diverses vendes que han fet alguns actors del procés…”, lamenta.

L’uniforme, símbol de seguretat

Els uniformes de la policia contrastaven amb els dels bombers. Mentre els primers eren la viva imatge de la violència, els segons transmetien una certa tranquil·litat i seguretat. Ho explica Ferrer: “Molta gent tenia por. Però en veure’ns uniformats, la perdien. Ara, per què els Mossos d’Esquadra no van protegir les escoles? El govern va muntar un referèndum i la policia del govern va retirar urnes. Potser algú haurà d’assumir responsabilitats.” Insisteix, però, que no hi va haver cap mena d’incident amb la policia catalana.

Gispert en fa la mateixa valoració: “En vestir-nos, la gent es va calmar.” En el seu cas, no va ser fins a la tarda que es va equipar, quan va rebre l’avís que un possible comboi de la Guàrdia Civil entrava al municipi, que més tard van saber que era fals. Diuen que els dies previs el Departament d’Interior i l’Ajuntament de Barcelona van enviar missatges recordant que no es podia utilitzar l’uniforme en actes en favor del referèndum. De fet, ho prohibeix el reglament intern del cos, que diu que no es pot fer servir en situacions alienes al servei. Ningú no els va fer cas. Tots dos són conscients de la notorietat que van tenir, i en alguna ocasió ho lamenten. “El col·lectiu era fàcil de reconèixer, i a vegades ens sap greu perquè vam robar el protagonisme de molta gent que va defensar les escoles i les famílies”, explica Ferrer.

Conseqüències judicials i malestar entre els companys

La participació dels cossos en el referèndum ha fet que alguns bombers fossin encausats. Ferrer explica que la Generalitat no va obrir cap expedient disciplinari arran dels fets. La Guàrdia Civil i la policia espanyola, en canvi, sí. Un dels casos més mediàtics va ser el de Reus, en què va encausar nou bombers per la manifestació del 3 d’octubre de 2017, quan la gent es va concentrar a prop de l’hotel on s’allotjaven els agents de la policia espanyola. Els bombers van voler desviar la gent, però la imatge que es va córrer era la del col·lectiu encapçalant la manifestació. Es van encausar nou bombers, acusats de prevaricació i incompliment, i finalment la causa es va arxivar. A la Seu d’Urgell també van tenir maldecaps. “Deien que els bombers havien anat a fer soroll a l’hotel on hi havia la policia. Es va demostrar que havien passat per davant amb les sirenes perquè s’adreçaven a un servei”, explica Ferrer. La causa de Girona, en canvi, encara resta oberta: els investigats són una desena de bombers que van participar en un acte l’endemà de l’1-O. A tot el reguitzell de casos, cal afegir-hi les identificacions que hi va haver el dia de la votació.

En els actes de rebuig a la violència policíaca, la gent va fer grans banys de masses als bombers, amb el lema “Els bombers seran sempre nostres”, una clara resposta a “Els bombers seran sempre vostres”, que ells mateixos havien fet ressonar dies abans al Museu d’Història. Un acte que fou tota una declaració d’intencions sobre el compromís amb la causa i el paper que van acabar adoptant l’1-O.