06.02.2025 - 19:50
Hem acabat el mes de gener que, tradicionalment, ha estat costerut per a les famílies, per culpa de les despeses extraordinàries fetes durant les festes de Nadal. Per això m’ha semblat interessant de fer una aproximació a allò que ha estat el gener d’enguany, d’una manera ràpida i d’acord amb les poques dades que ens donen els avanços de dades –imperfectes i parcials– en alguns camps de l’economia. Ara com ara, en tenim algunes sobre consum, preus, activitat empresarial i mercat laboral. Vegem-ho.
En relació amb el consum, sembla que no ha anat pas malament, segons dues dades: l’indicador de Comertia i les matriculacions de cotxes. El primer, que s’ha fet públic avui, ens diu que el conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a l’associació té una mitjana de creixement del 7,7% durant el mes de gener, respecte del mateix mes de l’any anterior. Més concretament, hi ha un 53% de les empreses que no arriba a la mitjana de creixement i un 47% que la supera. És un augment important, perquè és la segona mitjana de creixement més alta de tota la sèrie interanual i perquè ultrapassa amb escreix les previsions que havien fet els empresaris el mes passat, que era una mica superior al 3%.
Parlo amb Elisabet Vilalta, directora general de Comertia, que em reafirma la dada i em comenta que la temporada de rebaixes ha anat força bé. “Els establiments han anat posant a la venda els productes, segons els estocs que tenien.” De totes maneres, destaca que els augments de vendes han estat diferents, segons els sectors. “El d’automoció, de llarg, ha estat el millor, amb un creixement del 20%; i l’alimentació bàsica i el lleure i cultura, per damunt del 12%.” Amb xifres menors, la resta, però tots amb registres positius. M’explica també que els ànims dels membres associats són bons, “però amb molta prudència, perquè no veuen clar el futur, sobretot què pot passar amb els aranzels i com els poden afectar, un fet que és a les mans de les decisions que prengui el president Trump.”
El cas dels cotxes concorda amb les dades que dilluns feia públiques, que indicaven que les vendes a Catalunya havien pujat gairebé d’un 6%. Félix García, director de comunicació i màrqueting d’ANFAC, deia: “El mercat ha arrencat amb una bona xifra el mes de gener i amb un notable creixement, gràcies, en part, a l’empenta de les compres de les famílies i de les empreses. Les companyies de lloguer cauen al gener atès que al desembre van duplicar les vendes i tenen temps per a aprovisionar nous vehicles, perquè Setmana Santa és a l’abril.” Vet aquí que els cotxes, doncs, han donat una empenta d’importància, durant el gener.
Quant a l’IPC, ja hem vist que l’indicador avançat en situa la variació anual en el 3% al gener, dues dècimes més que al desembre. Per tant, no és positiu, però, segons l’INE, aquesta evolució és deguda, principalment, a l’augment dels preus dels carburants, en contrast amb la baixada del gener del 2024. També, encara que no tant, als preus de l’electricitat, que pugen més que ara fa un any. Per això, l’aspecte positiu és que la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de dues dècimes, fins al 2,4%. Cal pensar, també, que l’efecte base (sobre la variació mensual de l’any passat) pot anar a favor els mesos vinents, perquè el febrer del 2024 l’IPC general va pujar d’un 0,4% i, sobretot, perquè l’any passat el març i l’abril van ser molt inflacionaris, amb creixements del 0,8% i 0,7%, respectivament, per la qual cosa és ben probable que aviat l’IPC abaixi la taxa de variació.
Quant a l’activitat empresarial, ahir vam saber l’opinió dels directors de compres, amb l’índex PMI. I el resultat no és, ni bon tros, dolent. Si bé és cert que mostra un cert alentiment, el corresponent a l’estat espanyol continua al capdavant dels quatre grans estats de la zona euro. Segons la nota feta pública, “el creixement del sector privat espanyol es va alentir al gener, cosa que reflecteix una desacceleració notable en l’expansió del sector manufacturer i increments més febles de l’activitat en el sector serveis. No obstant això, el ritme de creixement, en general, es va mantenir còmodament per sobre de la tendència”. I afegeix: “Malgrat que les noves comandes rebudes pel sector industrial van pujar a un ritme més lent, els serveis van augmentar i així, accelerar el ritme de creixement de les noves comandes del sector privat total, fins al nivell més alt des del novembre del 2021.”
De totes maneres, crec que, de tot allò que diuen els directors de compres, la part més important és la referida a Alemanya. “Una de les raons clau de la petita recuperació més generalitzada de tota la zona euro va ser Alemanya, que va registrar el seu millor resultat mensual d’ençà del maig del 2024.” No cal dir que això influeix en el clima empresarial de tota la resta de la zona. “Al gener –diu– les empreses de la zona euro van considerar el futur amb més optimisme. La recuperació del sentiment positiu va significar que les expectatives de creixement que reflecteix l’enquesta fossin les més sòlides d’ençà del juliol del 2024.” Això és un bri de llum, en una zona avui presidida pel pessimisme. Sens dubte, aquest continua essent el punt feble d’Europa, que cal seguir dia a dia, sobretot, a partir de les decisions que es prenguin a l’altra banda de l’Atlàntic.
I, finalment, resta el mercat laboral, de què ens fèiem ressò a la Píndola d’abans-d’ahir. Els resultats del gener van ser negatius, a causa de la caiguda –més forta que no és habitual un mes de gener– de les afiliacions a la Seguretat Social, un fenomen que es va manifestar, amb una mica més d’intensitat, a la resta de l’estat espanyol. Però no se’n poden avançar gaires conclusions –dins una tendència a l’alentiment que ja es va notant de fa mesos– per la idiosincràsia especial del gener. Caldrà veure com evoluciona els mesos vinents i estar ben atents.
I, com a cloenda positiva, val a dir que durant el mes ha estat una certa sorpresa comprovar que algunes institucions han fet un pas, que va ser corrent durant l’any passat: s’ha revisat a l’alça el creixement del PIB previst per a enguany. L’AIReF va començar apujant tres dècimes la previsió anterior, fins al 2,5%. Després, Funcas, que sintetitza el parer de 19 serveis d’estudis de l’estat espanyol, ha augmentat, d’una dècima, fins al 2,4%. En aquest cas, cal destacar que 6 institucions de les 10 van decidir d’apujar-lo en comparació amb la valoració de dos mesos enrere. I un detall que no hauria de passar per alt és que 9 van apujar la previsió de creixement del consum privat, amb una mitjana de dues dècimes, fins al 2,5%. El govern espanyol, a més, s’ha apuntat a la revisió del PIB, i ha apujat la previsió de dues dècimes, fins al 2,6%.
Aquesta és, doncs, una primera aproximació al gener costerut que, si aquests indicadors no ens enganyen, no sembla que ho hagi estat tant.
