La Trinitat Sabatés i en Joan Anton van començar a treballar a l’herboristeria del Rei l’any 1997. D’aleshores ençà, tan sols la pandèmia els ha fet abaixar la persiana. Fins avui. Si la situació no fa un gir de 180 graus, el 10 de setembre vinent hauran de posar punt final a un establiment emblemàtic de Barcelona perquè no aconsegueixen de posar-se d’acord amb la propietat de l’edifici. La pandèmia ha fet estralls en el negoci i d’ençà del 2020 han afrontat el pagament del lloguer com han pogut.

Són la cinquena generació d’herbolaris d’ençà que l’establiment va obrir, a principi del segle XIX. El fundador, Joan Vilà, va engegar el negoci el 1818. És l’herboristeria més antiga de Catalunya i un dels establiments comercials més antics de Barcelona. “L’herboristeria neix pràcticament quan es funda el Col·legi de Farmacèutics. Ara queda ben poca gent que conegui l’ofici”, destaca en Joan Anton. La parella va llogar el local fa gairebé vint-i-cinc anys, quan va ser parcialment restaurat amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya i catalogat com a Bé Cultural d’Interès General. “Si deixa de ser una herboristeria, perdrà el 50% del valor”, admeten. L’estructura exterior i els detalls de l’interior han convertit el local en tot un símbol arquitectònic.

Ara, l’Ajuntament de Barcelona estudia un mecanisme de finançament per a garantir que el negoci continuï, però la Trinitat i en Joan Anton admeten que encara no saben què passarà: “Nosaltres ens jubilarem, però ho podríem traspassar.” Però ho veuen complicat perquè arrencar un negoci de zero no és fàcil. “Es necessita capital, visió comercial i, sobretot, conèixer l’ofici. Hi ha poca gent que s’hi dediqui”, diuen.

El fundador, herbolari personal de la reina Isabel II

La història i vivències de l’herboristeria es remunten a l’època del regnat d’Isabel II. L’any 1857, la monarca va nomenar al fundador de l’herboristeria, Josep Vilà, herbolari de la reina i proveïdor medicinal de la Casa Reial. La façana exterior de l’establiment es conserva pràcticament intacta i a l’interior els detalls no passen desapercebuts. Al centre, hi ha una gran font de marbre en què antigament es conservaven sangoneres coronada amb el bust de Carl Von Linné. Linné, d’origen suec, es considera el creador del sistema actual de classificació de plantes. La font va ser obra dels italians Baratta Rosi, que la van esculpir en marbre i li van afegir llums de gas per a aconseguir d’il·luminar més bé l’establiment.

D’ençà que van engegar el negoci, han disposat de dues-centes varietats de plantes medicinals, naturals, olis essencials, alimentació ecològica i cosmètica natural. Als calaixos del fons de la botiga hi ha plantes que es venien fa més de cent anys. Una de les quals, per exemple, anomenada ‘digital’ –tècnicament digitalis purpurea–, que avui dia ja no es ven perquè està prohibida; és massa activa.

Els negocis emblemàtics de Ciutat Vella, en perill

La parella no pot evitar de recordar els establiments emblemàtics del barri que han hagut de tancar. Ben a prop de l’herboristeria, al carrer d’en Rauric número 6, fa gairebé dos-cents anys va néixer El Ingenio, una botiga artesanal especialitzada en capgrossos i gegants de Barcelona. S’hi van dissenyar bona part dels capgrossos que es feien servir a les festes majors d’arreu de Catalunya. “Recordo que l’encarregat fins i tot va contractar algú per a ensenyar-li l’ofici perquè també era una professió molt especialitzada i cara de veure.” Finalment, van abaixar la persiana perquè no podien pagar el lloguer. La Camiseria Xancó, al número 78 de la Rambla, va néixer dos anys més tard que l’herboristeria i va tancar quan faltaven pocs mesos per al bicentenari. En aquest cas, van al·legar motius personals. La Trinitat i en Joan Anton confien que la situació es pugui revertir, però creuen que si no s’arriba a un acord aviat, hauran de tancar abans del previst. “Al barri hi ha negocis emblemàtics com el nostre que no han sobreviscut. Ciutat Vella s’ha de protegir”, diuen.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.