Guillamino presenta ‘Amics Tape II’ després de sis anys d’aturada

Pau Guillamet, conegut artísticament com a Guillamino, va llançar el 2012 Amics Tape I, un recopilatori que va punxar al Sónar d’aquell any i que dedicava a tots els seus amics. Feia anys que el nom de Guillamino sonava entre les esferes més alternatives de l’escena musical catalana i, durant un temps més, va crear àlbums com Guillamino 12 (2013), Exile (2013), Un altre jo (2013) i Fra Júpiter (2018), el darrer disc abans d’una pausa que s’ha allargat sis anys. Ara torna per fer una “bona aportació a l’escena” i presenta el seu nou treball, en exclusiva, a VilaWeb.

“M’agrada tornar així de cop i amb una cosa tan friqui com una Amics Tape II, perquè evidentment ningú no recorda l’Amics Tape I“, comenta. “Ho faig perquè crec que és una bona aportació. Al final, és una reivindicació de l’escena. Aquesta vegada, he volgut agafar gent molt variada, però tots ells molt actuals, molt contemporanis.” Entre els noms d’artistes que ha versionat, hi apareixen Núria Graham, Tomeu Penya, Sau, La’lba, Marina Rossell, Boom Boom Fights, Cookah P i Roger Mas. En total, són quinze cançons versionades i una de pròpia, “Polígon Wuanchitos”, que defineix com “un viatge de matinada i en furgoneta pels polígons industrials de Catalunya.” “Al final, això que he fet és agrupar gent de l’escena que m’agrada o que conec i reivindicar l’escena catalana.”

A diferència d’Amics Tape I, aquí la feina de Guillamino ha estat molt més que mesclar cançons i versionar-les: “Aquesta vegada he intervingut molt més en les cançons. En comptes de mesclar-les com si fos una sessió de DJ, de quadrar temes, de fer transicions i prou, he fet més una feina de remesclar, molt comuna en el món de la música electrònica”, explica. I reconeix que, més que un treball per a dedicar als amics, aquest és “una espècie de remix de fan”. Ara bé, sense demanar permís als autors originals. “No, no he demanat cap permís. Agafo les cançons i les mesclo perquè em ve de gust, per això ho publico a YouTube i no a Spotify.” “Gestionar això per Spotify seria massa seriós. En canvi, YouTube és el terreny natural de les mixtapes i aquestes coses, això que en el món de la música electrònica es diuen bootlegs.”

Escena poc nodrida

Diu que a Catalunya hi ha una escena molt poc nodrida i molt poc interrelacionada. “No dic que no es col·labori entre artistes; de fet, és una cosa que es fa molt ara. Però no hi ha interconnexió entre gèneres musicals, per això he volgut mesclar un Cookah P amb una base més electrònica, per exemple.” En definitiva, barrejar artistes eclèctics en una mateixa mixtape i recuperar l’essència d’allò que ja va fer el 2016, amb Oriol de Balanzó, a La pols i l’era, on ajuntava Núria Feliu amb Òscar Dalmau o Francesc Burrull amb El Gordo del Puru. “M’agrada barrejar gent diferent, que no siguin del mateix nínxol.” Segons Guillamino, això agrada molt a la “gent underground”, però no té tan clar quina serà la rebuda entre el corrent majoritari. “Sóc conscient que, estilísticament, he fet una cosa molt alternativa, com és mesclar el house amb la sardana. Fa molt temps que la reivindico, la sardana. Molt abans que els Tyets [riu]. Sóc molt activista de l’underground.” Això no obstant, assegura que és un gènere que es va perdent i com més va és més relegat. “Joan Masdéu deia en una entrevista que la classe mitjana de la música ha desaparegut perquè el circuit de festivals i el tipus de dinàmiques que hi ha ara de contractació, promoció, xarxes socials, etc., fa que les propostes alternatives els costi trobar espais per a presentar en directe, per això jo vaig sortir de l’underground. Però hi torno, perquè és el que m’agrada.”

Ara que Guillamino torna a l’escena després de sis anys amb una proposta tan singular, explica que té ganes d’anar traient música pròpia “sense cap pretensió”. Segons diu, té ganes de fer música i que agradi a qui vulgui. “En aquest sentit, no tinc tanta pressió, perquè durant molt de temps ja he omplert buits i he tocat una mica de tot: vaig fer un disc de soul en català, he fet coses més populars… però no m’interessa fer una carrera musical o treure música per agradar ningú en concret. Ho faig perquè m’agrada.”

Amics Tape II és una recopilació en clau sardana 808 i amb esperit house. Aquestes són les cançons que la formen:

1. Modgi FM (Intro)
2. Orquestra Experimental de Instrumentos Nativos de Bolivia – “La ciudad”
3. El Gordu del Puru – “Claus ’n’ Fustes” (edit)
4. Boom Boom Fighters & Cookah P – “Aixeca la mà” (edit)
5. La’lba – “Parella imperfecta” (fat cobla edit)
6. Sau – “Encara que siguin de bar” (Jordi Pagès remix 1992)
7. Massaviu – “Tempesta d’estiu” (edit)
8. Extraño Weys – “Chiribites” (edit)
9. Tomeu Penya – “És tard” (edit)
10. Marina Rossell – “Pirates i bandolers” (edit)
11. Guillamino & Jordi Ganchitos – “Polígon Wuanchitos”
12. Roger Mas & Núria Graham – “Jordi” (edit)
13. Raph Dumas – “La Principal d’en Valentí” (lo-house edit)
14. Red Pèrill – “Síndrome d’Estocolm” (edit)
15. OKDW – “Estic bé” (fat cobla edit)
16. Vern Alder – “Desconhort” (jersey edit)

Podeu escoltar el recull sencer i en exclusiva ací: