Els cinc productes clau que es veuran afectats per la guerra a Ucraïna

"La guerra a Ucraïna amenaça de causar encara més afectacions a les cadenes de proveïment mundials, que ja estaven al límit abans de l'esclat de la crisi"

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La guerra a Ucraïna amenaça de causar encara més afectacions a les cadenes de proveïment mundials, que ja estaven al límit abans de l’esclat de la crisi. Encara que Ucraïna i Rússia solament representen una fracció del total d’importacions de les principals economies industrialitzades, com ara Alemanya i els Estats Units, aquests dos països són proveïdors essencials de matèries primeres i energia per a moltes cadenes de subministrament clau.

Si bé les conseqüències econòmiques de la guerra són certament secundàries a la crisi humanitària que suscitarà, a continuació enumerem cinc àmbits d’activitat econòmica que probablement se’n veuran afectats.

1. Energia

Molts països europeus són altament dependents de l’energia russa, particularment del gas, i això pot haver influït les seves accions al llarg de la crisi. Sovint s’ha suggerit que la dependència del gas rus és la raó per la qual Europa s’ha mostrat renuent a retirar Rússia del sistema internacional de pagaments SWIFT, per exemple. Així i tot, cal remarcar que Alemanya ha suspès indefinidament el nou gasoducte Nord Stream 2, que la connectaria amb Rússia per mitjà de la mar Bàltica.

Tot i que ara com ara és poc probable que l’aixeta del gas rus es tanqui del tot, fins i tot les petites interrupcions en el subministrament tindran un impacte significatiu en el mercat de l’energia. Les reserves mundials de gas són escasses a causa de la pandèmia, i els preus de l’energia fa mesos que se situen en tendència ascendent. Això tindrà repercussions importants tant en els consumidors com en la indústria.

Atès que el gas és un component essencial de moltes cadenes de proveïment, les interrupcions en el subministrament d’un combustible tan crucial tindran conseqüències generalitzades en l’economia mundial. Quan els preus del gas van començar a pujar la tardor passada, per exemple, les plantes de fertilitzants del Regne Unit van haver de tancar perquè l’alt cost de l’energia va fer insostenible de mantenir-ne l’activitat. Aquest augment del preu del gas va comportar l’escassetat del diòxid de carboni, una substància essencial per a tota mena d’activitats productives, des de la fabricació de productes mèdics fins a les tasques de conservació alimentària. Amb l’augment probable dels preus del petroli i del gas, és possible que aquest efecte en cadena s’intensifiqui.

2. Menjar

Els preus dels aliments ja van enfilar-se l’any passat a causa de tota mena de factors, des de l’augment dels preus de l’energia fins al canvi climàtic. A mesura que els preus dels components productius clau augmentin, és probable que els productors d’aliments es vegin sotmesos a una pressió inflacionària més forta.

Conjuntament, Rússia i Ucraïna representen més d’una quarta part de les exportacions mundials de blat, mentre que Ucraïna per si sola representa gairebé la meitat de les exportacions mundials d’oli de gira-sol. Ambdues són matèries primeres clau, que s’utilitzen en tota mena de productes alimentaris. Si la collita i el processament d’aquests conreus minven per causa de la guerra a Ucraïna, o si se’n bloquegen les exportacions de Rússia, els països importadors tindran dificultats per a reemplaçar-los.

Alguns països depenen especialment del gra rus i ucraïnès. Turquia i Egipte, per exemple, importen d’aquests dos països gairebé un 70% del seu blat. Ucraïna, a més, és també el principal proveïdor de blat de moro de la Xina.

L’augment de la producció en altres parts del món podria ajudar a reduir l’impacte d’aquestes possibles interrupcions en el subministrament d’aliments. No obstant això, Rússia és també un dels principals proveïdors de components químics clau per a la fabricació de fertilitzants, cosa que de retruc implica que les sancions també podrien afectar la producció d’aliments en altres països. Paral·lelament, també cal esperar desviacions en els fluxos comercials actuals: la Xina, per exemple, ja ha anunciat que començarà a importar blat rus.

3. Transport

El transport mundial ja s’ha vist greument afectat per la pandèmia, i l’esclat d’una guerra podria afegir-hi encara més problemes. Els mètodes de transport que probablement quedaran més trastocats pel conflicte seran el marítim i el ferroviari.

El transport de mercaderies per connexió ferroviària entre la Xina i Europa funciona de manera regular d’ençà del 2011. Fa poc, va completar el viatge el tren que feia 50.000 d’aquesta connexió. Encara que el transport ferroviari solament transporta una petita proporció dels fluxos comercials entre Europa i l’Àsia, aquest mitjà ha exercit un paper vital en les disrupcions logístiques causades per la pandèmia. No és d’estranyar, doncs, que el transport ferroviari estigui en constant creixement.

Els trens són desviats d’Ucraïna, i els experts en el transport ferroviari de mercaderies continuen essent optimistes i afirmen que les interrupcions es mantindran baixes. No obstant això, països com Lituània temen que el seu trànsit ferroviari quedi greument afectat per les sancions contra Rússia.

Fins i tot, abans de la invasió, els vaixells van començar a evitar les rutes marítimes de la mar Negra, i els proveïdors d’assegurances van començar a exigir que se’ls notifiqués qualsevol ruta que hi passés. Encara que el transport marítim de contenidors en la mar Negra és un mercat relativament petit a escala mundial, el port d’Odessa és una de les principals terminals de contenidors marítims del planeta. Si Rússia talla aquesta ruta, els efectes sobre les importacions i exportacions ucraïneses podrien ser considerables, amb conseqüències humanitàries potencialment dràstiques.

L’augment del preu del petroli per culpa de la guerra és una preocupació per al sector del transport marítim en general. Les tarifes dels nolis ja són extremadament altes avui dia, i podrien augmentar encara més.

També hi ha la preocupació que els ciberatacs alterin les cadenes de proveïment mundials. Com que el comerç internacional depèn en gran manera de l’intercanvi d’informació a la xarxa, qualsevol ciberatac a l’entramat mundial d’infrastructures logístiques podria tenir conseqüències de gran abast. L’efecte en cadena d’un atac d’aquesta mena pot ser enorme.

4. Metalls

Rússia i Ucraïna encapçalen la producció mundial de metalls, com ara el níquel, el coure i el ferro. També són actors de pes en l’exportació i fabricació de matèries primeres clau, com ara el neó, el pal·ladi i el platí.

El temor de possibles sancions contra Rússia ha fet augmentar el preu de mercat d’aquests metalls. En el cas del pal·ladi, per exemple, el preu actual és de gairebé 2.700 dòlars l’unça, cosa que significa un augment de més d’un 80% des de mitjan desembre. El pal·ladi s’utilitza per a tot, des dels telèfons mòbils i els sistemes d’escapament dels automòbils fins als empastaments dentals. També s’ha disparat el preu del níquel i el coure, que es fan servir respectivament en el sector industrial i el de la construcció.

Les indústries aeroespacials dels Estats Units, Europa i el Regne Unit també depenen del subministrament de titani rus. Boeing i Airbus ja s’han posat en contacte amb proveïdors alternatius, però la quota de mercat del principal proveïdor rus (VSMPO-AVISMA) en fan impossible la plena diversificació. Algunes companyies aeroespacials, de fet, han signat contractes de proveïment a llarg termini amb aquest proveïdor fins el 2028.

Cal esperar interrupcions en el subministrament i, fins i tot, escassetat en tots aquests materials, cosa que amenaça d’ocasionar un augment dels preus de molts productes i serveis.

5. Microxips

L’escassetat de microxips va ser un problema econòmic important el 2021. Alguns analistes van pronosticar que aquest problema s’esvaniria enguany, però els esdeveniments de les darreres setmanes poden frenar aquest optimisme.

Com a part de les sancions contra Rússia, els Estats Units han amenaçat de tallar el proveïment de microxips. Tanmateix, aquesta amenaça no té sentit, perquè Rússia i Ucraïna són grans exportadors de neó, pal·ladi i platí, tots components indispensables en la producció de microxips.

Al voltant d’un 90% del neó, que s’utilitza per a la litografia dels microxips, procedeix de Rússia, i un 60% el refina una empresa d’Odessa. Trobar fonts de producció i refinament alternatives, doncs, requerirà inversions a llarg termini.

Ara com ara, els fabricants de microxips tenen un excés d’existències de dues a quatre setmanes. Però qualsevol interrupció prolongada del subministrament a causa del conflicte a Ucraïna afectarà greument la producció de semiconductors i els múltiples productes que en depenen, incloent-hi els automòbils.

Sarah Schiffling és professora en gestió de cadenes de proveïment a la Liverpool John Moores University. Nikolaos Valantasis Kanellos és professor de logística a la Universitat de Dublín. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes