El ‘Guernica’, a Gernika

Dimecres va fer vuitanta-sis anys del bombardament de Gernika per part dels nazis i els franquistes, i per primera vegada un ministre espanyol va formar part de la cerimònia. Els ha costat prou.

S’ha discutit si aquest ministre, el de la Presidència, Félix Bolaños, havia de demanar perdó en nom de l’estat espanyol. Els qui creuen que sí argumenten que els dirigents actuals representen la continuïtat de l’estat i que, per tant, han de demanar perdó.

Els qui pensen que no han de demanar ni perdó ni disculpes diuen que el franquisme va ser il·legítim i que va agredir tothom, no solament els veïns de Gernika.

Cal recordar que l’any 1997, en el seixantè aniversari de la matança, el president alemany Roman Herzog va fer un gest de reconciliació amb Gernika mitjançant la donació al seu ajuntament de tres milions de marcs (un milió i mig d’euros). Als alemanys també els va costar de fer aquest gest, però menys que no pas als membres del govern espanyol de dir-ne res.

La decisió més ferma del govern espanyol, més enllà de cap declaració, seria dur a Gernika el memorable quadre de Pablo Picasso, o al Museu de Belles Arts de Bilbao, si no es pogués dur a Gernika mateix.

Tot i reconèixer que aquesta reivindicació és debilitada del tot, en el seu moment la campanya “Gernika Gernikara” va tenir molt d’èxit. Hauríem d’aprofitar la polèmica sorgida amb el ministre espanyol per encaminar l’obra de Picasso cap a Gernika.

Les institucions públiques han demanat repetidament que es traslladi aquesta obra d’art a Gernika, i la resposta del govern espanyol ha estat sempre tècnica. És a dir, que el quadre no es pot moure d’una banda a una altra i que ara no es pot treure del Museu Reina Sofía. No és res més que una excusa. Ja la van portar del MoMA de Nova York a l’estat espanyol quan les tècniques de conservació no eren tan avançades.

No ens entretinguem gaire amb aquests assumptes de demanar perdó i esmercem les nostres forces a portar el Guernica al País Basc.