
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Sé que avui tothom està indignat, molt indignat, després d’haver vist les increïbles mentides i l’extraordinari cinisme desplegat ahir en la sessió del judici per Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos. Però no perdem el món de vista: l’ús interessat de la mentida en política és una pràctica perfectament documentada, a tot arreu i de cap a cap de la història.
Ho és especialment a partir de l’existència de les eleccions democràtiques, que permeten a la població de triar la persona que els governa. És evident que per poder elegir de manera adequada els governants, els ciutadans depenen de la veracitat de la informació que reben. Perquè és d’acord amb aquesta informació que cada votant decideix quina butlleta de vot agafa i diposita en l’urna. I, a la inversa, també és evident que la desinformació és igualment important. La imatge que un votant puga tenir d’un líder, d’un partit o d’una ideologia, es pot originar a partir d’informació veraç però també a partir de mentides. És immoral, això, és repugnant, és terrible i molt perillós. Però és cert.
Per això en les democràcies modernes és importantíssima la manipulació de la informació. Les eleccions britàniques del 1924 en varen ser el primer test, arran del famós episodi de la falsa carta de Grigory Zinoviev que el Daily Mail va publicar sabent que era falsa i que va tenir per conseqüència l’ensulsiada dels laboristes. D’aleshores fins a aquest món hiperconnectat on vivim avui, la mentida s’ha fet servir obertament d’instrument polític una vegada i una altra. Amb tant d’èxit, de fet, que fins i tot s’ha creat un concepte, la tècnica de la gran mentida, que pretén entendre i explicar com és que un mecanisme tan repugnant funciona tan bé.
El fonament d’aquesta tècnica és molt interessant. Parteix de la idea que tots els humans, en un moment o altre, hem fet servir alguna petita mentida i que això fa que tots, per culpa de la generalització d’aquesta pràctica, acabem assumint internament que mentir no és una maldat absoluta, sinó que és més greu o menys segons el grau d’aquesta mentida. La tècnica de la gran mentida connecta amb el fet que, si bé és cert que tothom en algun moment ha mentit, molt poca gent explica mentides enormes, mentides desconcertantment grans. I d’això, la tècnica en treu un avantatge clau. Quan un polític explica una mentida enorme, una mentida clarament desproporcionada, ja ho fa calculant que una part de la població acceptarà com a ‘natural’ l’existència d’un grau de falsedat en aquella informació i que aquesta acceptació, precisament, farà que resulte difícil de creure, d’entrada, que la falsedat siga enorme. Basant-se en aquestes claus s’ha demostrat que, tret d’aquells que han viscut un fet determinat, la resta de la població és possible que se’n crega qualsevol versió, si una persona amb autoritat reconeguda la defensa amb fermesa, com si fos veritat.
Aprofitant al màxim tots els ressorts d’aquesta tècnica, ahir Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos van omplir de mentides greus, gravíssimes, el saló tronat del Tribunal Suprem espanyol on es fa el judici contra el govern de Catalunya, la presidenta del parlament i els dirigents d’Òmnium i l’ANC.
Dir que el seu ‘testimoniatge’ va ser indignant és tirar curt. Poques vegades he vist gent mentir en públic d’una manera tan descarada. Contra totes les evidències i contra la realitat viscuda per milions de persones. Però, tornem-hi, no perdem de vista la raó d’un comportament com aquest.
Millo i Pérez de los Cobos no pretenen convèncer els independentistes, ni tan sols segurament la societat catalana. Ells simplement són l’instrument necessari perquè les penes siguen tan dures com siga possible i per a conflictivitzar la realitat que tothom va viure el dia del referèndum d’autodeterminació. L’octubre del 2017 no hi havia dues versions d’allò que havia passat el Primer d’Octubre ni ningú podia acarar-se a ningú amb una ‘realitat alternativa’, per expressar-ho segons la terminologia posada de moda per Donald Trump. Però ara Millo i Pérez de los Cobos, i els mitjans i els polítics que els donen suport, han creat una espècie de realitat paral·lela que, per una banda, va destinada a mirar de justificar la brutalitat de la condemna que rebran els presos polítics i per una altra va adreçada a alimentar els fanàtics, perquè la facen servir per oposar-se a la protesta legítima, contaminant i emboirant la realitat que tots vàrem viure.
La gran mentida és una tècnica irritant, excepcionalment irritant. Avui molts ens sentim atonyinats una altra vegada, agredits en el racó més íntim, astorats per això que vivim. Però aquest sentiment que causa, precisament, és el seu punt feble. Aquesta és la seua feblesa i el gran perill per als qui la fan servir. La tècnica de la gran mentida no es pot utilitzar sinó en casos molt excepcionals i generalment tan sols es fa servir com un recurs desesperat. Perquè destrueix el consens social més bàsic i obre un abisme insondable entre els qui intenten mantenir-la a costa de perdre la seua dignitat i la societat que els envolta.
El Primer d’Octubre ja es va obrir un d’aquests abismes, sentimental, entre la major part de la població de Catalunya i l’estat espanyol. Difícilment ningú que visqués en directe l’actuació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola tornarà a sentir mai gens d’afecte pel regne d’Espanya. Ahir crec que aquest abisme encara es va engrandir més, va pujar uns quants graus, i que van ser molts, moltíssims, els ciutadans que, pel que s’hi va dir, van sentir un fàstic íntim d’una magnitud impossible de descriure. Però la qüestió és com reaccionarà Catalunya quan el tribunal condemne durament els presos polítics basant-se no en la veritat sinó en aquestes mentides, malgrat els vídeos, malgrat les imatges, malgrat els relats i malgrat els documents que les desmenteixen en cada detall. La història demostra l’eficàcia de la tècnica de la gran mentida, sí. Però la història també explica que gairebé cada revolució ha nascut i ha triomfat com a reacció contra un ús tan desmesurat d’aquesta perillosa tècnica, perquè ha fet entendre a la gent, a la societat, que ja no hi ha cap conciliació possible i que no resta cap més opció que canviar completament les regles del joc. D’un sol colp, encertadament i sense cap ombra de dubte.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
39 comentaris dels subscriptors

Adrià Arboix
05.03.2019 | 22:11
Gràcies, Vicent per un raonament tan nítid i per unes conclusions tan encertades com demolidores.

Paolo Pellegrino
05.03.2019 | 22:18
falta ara preparar la resposta. Què volem fer?

Josep Usó
05.03.2019 | 22:20
Gràcies, Vicent. Les mentides d’ahir eren enormes. Però avui encara haurà de continuar declarant Pérez de los Cobos, responent a les defenses. I, en qualsevol cas, estan els milers de videos i els centenars de milers que varem veure aquelles actuacions en directe. Al final, es pot enganyar a una persona tota la vida o a tothom un temps determinat. El que està ben clar és que la seua realitat paral·lela i la realitat catalana han divergit definitivament. Ja no hi ha cap possibilitat de refer cap mena de pont. Al final, les dues societats no quedaran com a bones veïnes. Temps al temps.

Jordi Serramià
05.03.2019 | 22:44
Necessitem una estratègia a curt i mig termini per abocar l’estat al col.lapse institucional, polític i econòmic, amb la seva ruïna tindrem la nostra oportunitat. Cal traçar-la, el Consell de la República ho ha de coordinar, té les mans lliures.

Encarnació Parets
05.03.2019 | 23:30
De més verdes en maduren! Per Sant Joan bacores, verdes o dolces, segures! I anar fent….. 500 anys més?

Ignasi Mora
05.03.2019 | 23:53
Molt encertat. La gran mentida, en efecte, es pot interpretar de moltes maneres. Si a més a més els mitjans de comunicació hi són còmplices, la gran mentida és un recurs fonamental del poder. I de vegades la gran mentida és el recargolament del llenguatge i la seua, per tant, dificultat d’entendre les coses, com per exemple el llenguatge jurídic. Però, ben mirat, no cal dir molt més, allò que cal és canviar de debò les regles del joc.

Lluís Giberga
05.03.2019 | 23:58
Jo, benvolgut director, he somrigut i tot, veient tant en Millo com en Pérez de los Cobos. El motiu primer segurament era la constatació d’una fatxenderia especialment ridícula, tant desproporcionada que provocava hilaritat -sempre tenint molt present que hi ha qui, per exemple, hi ha perdut un ull, per causa d’aquesta fatxenderia imperial-.
Però hi havia un motiu més de fons: la satisfacció; quan algú menteix tan desacomplexadament un dels efectes que provoca entre els qui pretén ofendre i ridiculitzar és justament refermar-ne les conviccions. És el primer pas per arribar a això que dieu de fer entendre “…a la societat, que ja no hi ha cap conciliació possible i que no resta cap més opció que canviar completament les regles del joc. “

carme vilella
06.03.2019 | 00:08
Soc una persona força gran que des de sempre he set independentista, m’agradava ballar sardanes amb la guardia civil redera esperant si ens feien plegar, o portar les quatre barres a la jaqueta quan estava prohibit, volia la llibertat per la meva terra i m’enfadava contra el govern de torn . Ara be jo estimava Espanya i la seva gent, apreciava la seva cultura i admirava moltes de les seves regions, pensava que seriem com germans que compartiríem moltes coses des de la pròpia llibertat.
Els últims anys, em dol sincerament, però he experimentat un gran canvi, ara no estimo espanya ni vull compartir res amb els espanyols, sols vull marxar i oblidar-los, tinc dintre meu una gran antipatia i desconfiança, em sento traicionada per una gent que apreciava i ells en canvi només critiquen tot el que fem , inventan mentides, acusant als nostres polítics, les nostres institucions i a nosaltres mateixos. Que pocs espanyols defensen Catalunya.
Amb les mentides, el falsos testimonis i les acusacions inventades, estan obrint un abisma, que molt sincerament em dol, però que es ja gairebé infranquejable.

jaume vall
06.03.2019 | 00:14
Un estat -o un grup mafiós- ha de pagar constantment favors.
Ja s’ha dit del sobrecost a nivell diplomàtic que ha de fer front l’estat espanyol amb els favors que deuen als governs que han parlat malament de Catalunya. Es diu que els fiscals del judici, també l’advocada de l’estat, malgrat el seu trist paper, tenen garantida alguna prebenda. Millo serà recompensat. Els piolins van ser recompensats.
Per contra, aquells que des de qualsevol àmbit parlen bé de Catalunya, són apartats / vilipendiats.
Aquesta és també la seva força. La manca d’escrúpols en un món actual on no hi ha escrúpols.
Per cert, som conscients que totes aquestes recompensens les paguem els catalans a base d’augmentar el dèficit fiscal, tot aportant encara més, tot rebent encara menys?
Quina vergonya! Quina impotència! També quin càstig que tindrem si no ens sortim amb la nostra llibertat!

Antoni López
06.03.2019 | 00:32
Vaig tenir la sortosa desgracia de veure dos pillos que no es que diguin mentides, senzillament pàrlen mentint, vull dir que menteixen perquè parlen; en el fons dos mindundis despullats de “hidalguìa, arrogancia i honor”, i altres guirimejies que maldaven per trobar les paraules justes per a convèncer als qui ja estaven preparats i capacitats per deixar-se convèncer.”La Ley está por encima de la democrácia”, i ,afageixo jo, “i el Partido por encima de la ley”.Ells lletrats interpreten les lleis i els negats , sempre atrevits, interpreten els fets per pervertir la veritat: el que els hi fa por.
La sirereta va venir després, en un programa de nom Esta Pasant, en el que se’n fot-en del mort i qui el vetlla, han ensenyat una gravació contemporània del 1O, a on sortia un jove guardia Civil jove que va estar en el “fregao”. Diu: entre critiques al Instituto “aquello no sirvió y no tenia haber sucedido . Ho va considerar un desastre,vaja. He passat vergonya aliena, que no es mereixien, i satisfacció íntima, compensatoria i marescuda. Perdone-ho la llauna.Salut.

Cristina Moscardó
06.03.2019 | 00:52
La impotència de veure com la gran mentida es construeix davant dels nostres nassos impunement. Hem de sentir com els que venen de fora ens la vomiten a la cara com si fóssim a l’ edat mitjana. I jo em pregunto: de què ens serveix tanta xarxa social i tenir milers d’ imatges de la veritat en plena era digital?poden manipular l’ opinió de molts ignorants amb la gran mentida, però no poden impedir que cada cop siguem més lluny perque ja hem marxat de tot cor. Aquesta mentida fa tant mal com les porres de l’ 1O. També em pregunto com pot ser que encara pugui quedar algún català unionista.

Oriol Roig
06.03.2019 | 02:04
Gràcies Sr. Millo! La gent a Catalunya SAP què va passar l’1 d’octubre. Hi estaran d’acord o en contra, però SAP el que va passar. Veient el que declaren sota jurament tant en Millo com la resta, qualsevol unionista decent només pot arribar a dues conclusions: o són uns mentiders compulsius i no en vull saber res, o són uns incompetents i els vull ben lluny. Gràcies a tots pels milers d’unionistes que han desencisat i pels que a contracor han acabat convertint en partidaris de la independència.

Miquel Gilibert
06.03.2019 | 04:33
Prou m’agradaria ser optimista, Sr. Partal, però em temo que la reacció de la societat serà la resignaciò.
Els partits catalans estan massa ocupats prenent-se la cartera els uns als altres, a Espanya volta com per casa del sogre la ultradreta, que fins i tot si no guanya condicionará les polítiques del PSOE, no hi ha esquerra alternativa i la repressió a Catalunya, en tots els àmbits, està inoculant la por en la societat. Ah, i no podem esperar ajut de ningú.
Només una revolució en tota regla podria, d’alguna manera, capgirar-ho. Però implicaria molts riscos personals, pèrdua de benestar i més violència, morts i estralls per part de l’estat Espanyols (vegi’s Kossove o Croàcia). Dubto que la nostra societat benestant hi estigui disposasa, almenys de moment.
Crec que al final serà, però no la nostra generació ni aquesta generació de polítics.
I tant de bo m’equivoqui.

Consol A
06.03.2019 | 06:20
Estic indignada. I és per això que quan sento declaracions d’alguns com Tardà i actuacions de la CUP posant pals a les rodes a tot la meva indignació és absoluta.

Júlia Laforga
06.03.2019 | 06:30
Una bona explicació avui de la tècnica i el proposit de la gran mentida. Ajuda a agafar prerspectiva de tanta bruticia sense haver-se de tapar el nas.
Comparteixo també la tesi del doble allunyament. Ara be, quan parlem de canviar les regles del joc després de la sentència (previsiblement abrumadora) no acabo de tenir clar que siguem capaços de fer-ho des de la base si els qui tenen la funció de liderar no fan la seva part. Vull dir què, des de la fracció de territori on jo exerceixo d’independentista, veig més predisposició a seguir instruccions que a tenir iniciativa. Ara bè, tot pot canviar i potser en altres llocs que no conec tant, la situació sigui ben diferent. Tant de bo

jordi Rovira
06.03.2019 | 06:51
Aquest és el missatge del conte del rei que va nu. Les grans mentires suposen un moment d’inflexió en el relat. I el relat suporta allò que. al capdavall, creiem. En els humans, el creure és una força enorme: què són les hipoteques, què les grans obres, què els projectes, què l’estalvi, o què quan s’aixeca una empresa… Tot això España ja ensenya que no és possible. España ens diu que de somni només en tenen ells. I és lògic; a part de gestionar malament, algú pot donar fe d’alguna altre activitat on centrin el seu interés?
Deia una editorial d’en V.Partal ja fa molts mesos, que l’estat baixava pendent avall, i sense aturador. Ja és avall. El veredicte ens dirà quan avall. I ara cal tenir l’aplom de la fase final.
Es pot ser un govern titella. Però tots els governs titelles que fan mal govern, la història també ens diu que no se’n surten.

Albert Miret
06.03.2019 | 07:37
Ahir, mentre observava la boca salivosa de la fiscal i gairebé la riota amagada per no descobrir el seu alliçonat ninot recitant la mentida que havia passat la nit recitant davant de mirall, vaig sentir en el meu interior tal quantitat d’angoixa en veure tot aquell espectacle de misèria humana que vaig haver de tancar la televisió i anar-me’n a donar una volta pel bosc per refer-me inspirant una mica d’aire fresc.
Això no pot ser, em repetia entre un pas i un altre completament dessolat. I per por d’engegar a plorar desconsoladament, vaig demanar a un caminant com fer-ho per arribar al proper poble. Ho sabia perfectament, però havia de trencar aquella situació per a poder superar l’espectacle tan traumàtic que acabava de presenciar. En arribar a casa, vaig tornar a engegar el diabòlic aparell i vaig veure un ésser biònic vomitant més o menys: “la disposición número 227 barra 12 confirma el propósito de la ley 335 en cuanto a”. Vaig apagar corrent i me’n vaig anar a dormir encara que fos tan d’hora. No vaig sopar, segur que m’hauria de llevar a vomitar si ho feia. Bona nit Espanya. Bona nit per sempre més.

Llorenç Marquès
06.03.2019 | 07:52
Pacífics, pacífics, pacífics, pacífics, pacífics,…..eternament,……Quo Vadis estimada Catalunya?….300 anys més o quants més?…. sempre amb la bota coronada espanyola al coll, sempre vassalls, sempre mansos, a lo màxim que podem aspirar es a fer macro-manis, a cridar, a fer escrits, però mai a posar fil a l’agulla sense por de forma contundent i efectiva, per tant i davant d’això, davant de tanta impotència acomodada, em plantejo sortir d’aquest mal son, de tanta vergonya, i anar a viure a un petit poblet perdut…….Estic fart de tanta roda de hamster, de tanta humiliació.

JOSEP GARCIA
06.03.2019 | 08:01
La mentida per mi es efectiva cuan es detecta massa tart , pro en aquet cas crec que las Defensas dels acusats encara te molt a dir ,perque la mentida sea detectat avans, per tant que posin fil a la agulla i fotin canya, a ir en Comin ya va denuncia les mentiras den Millo, ara la feina es dels Abogats, per lo menys sea de intentar arribar fins el final

Jordi Minguell
06.03.2019 | 08:34
Cal dir-ho de manera clara: 1) amb l’Estat anomenat Reino de España no hi ha res a negociar perquè no vol negociar i juga SEMPRE de maner bruta; 2) ja no és temps de paraules, sinó de resistència de poble per desgastar sense descans els ressorts de poder del règim; 3) el nostre alliberament es feina immediata de tots, no pas dels partits; 4) el règim feixista espanyol es venjarà sàdicament amb tots les seves forces. La veritat, només la veritat, es farà lliures perquè lluitarem per ser-ho, sbent que haurem de pagar un preu molt alt. Les bones maners no ens portaran la llibertat.

Ramon Sans
06.03.2019 | 08:34
Diego Perez de los Cobos …. ¿que antecedentes y CREDIBILIDAD TIENE ESE INDIVIDUO¿?¿?¿
Olvidemonos de un JUICIO DE GUANTE BLANCO , ninguno lo es ..
¿NO ES UN DELINCUENTE CONDENADO POR TORTURAS?
¿NO ES UN GOLPISTA QUE SE VISTIO DE fALANGISTA EL 23F CON CAMISA AZUL EN VEZ DE DEFENDER EL ESTADO DE DERECHO ??? https://insurgente.org/desvelan-el-pasado-golpista-y-de-apoyo-a-tejero-de-perez-de-los-cobos-al-que-el-gobierno-del-pp-envia-a-mandar-a-los-mossos/
Parece que la defensa “va amb el lliri a la mà” , eso no sería necesario si no MINTIESEN , pero ELLOS JUEGAN SUCIO, SON NUESTROS ENEMIGOS , NADA MÁS Y NADA MENOS, NOS QUERRÍAN VER MUERTOS (fisicamente y como no pueden CIVILMENTE).

Carles Lladó
06.03.2019 | 09:03
VilaWeb i en Partal sempre la claven, moltes gràcies! I jo, desgraciat de mi amb 88 anys sota el fastigós domini espanyol, faig el que puc com, per exemple:
–Si en l’intent d’encobrir els seus delictes, el Rajoy, el Zoido i la de Santamaria van pretendre separar el poder executiu del policial, el Millo, el Nieto i el Cobos, tots sota jurament, ben segur que van completar el sextet més vil i perjur de la història de la humanitat. @KrlesLladoBadia.

Josep Castelltort
06.03.2019 | 09:19
Una cosa es veure el fet i valorar-lo: “escandalós” és poc. Falten paraules.
Una altra cosa és la resposta humana que hom se sent impulsat a donar-hi: “impotència”.
Una cosa diferent és situar-lo en el context polític espanyol: Rajoy se’n va sortir per la tangent empresonant i promovent un macro-judici i ara, de grat o per força, han de continuar la seva pel·lícula cada vegada més absurda, però amb final escrit.
Una altra cosa diferent són les conseqüències a casa nostra del que ells fan: consolidar la separació dels marcs mentals català i espanyol. El marc mental de la transició es desmorona.
I finalment les conseqüències a casa seva. Sembla que no n’hi hagin, però és inevitable que n’hi hagin, si no poden tancar el tema a curt termini. Ja ens preocuparem que no puguin.

Pep Agulló
06.03.2019 | 09:26
“ESTO NO TIENE NINGUN SENTIDO”
No para de dir en Marchena el cap del “tribunal de los tumultos”. És la frase amb més sentit que diu, no pas la que ell li’n dona. 1/ Perquè assenyala sense voler, el munt de mentides d’un cinisme esfereïdor dels testimonis conxorxats amb la fiscalia. Les amollen amb la mateixa fredor inhumana com si donessin un tret de gràcia a l’enemic; i 2/ Perquè aquesta farsa no té cap sentit quan ja els han sentenciat… per rebel·lió, ben segur, ara que ja tenen el braç armat dels tumultuosos: els mossos. Em corprèn el comentari de l’Albert Miret perquè el sento meu.
L’èxit de la gran mentida (no és que l’acceptin, sinó que l’exigeixen) rau en la complicitat d’una àmplia majoria de la població espanyola que empeny l’Estat a anihilar l’enemic, com sigui. Abominen dels catalans. Ara atien la fiscalia al “a por ellos”. La gran mentida gaudeix de la complicitat dels súbdits, per això tenen els mitjans al servei dels fiscals. Saben que van segurs que a l’altiplà no generarà cap revolució com apunta Vicent, al contrari. Aquí, ja és una altra història, perquè mai més serem espanyols, i aquest és un argument per l’esperança més enllà dels errors o incerteses de la nostra reacció a la sentència, perquè retrocedir seria morir com a nació. Nosaltres, els catalans, som tots acusats i condemnats.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Ricard Pintado
06.03.2019 | 10:12
Ho estan aconseguint, que la majoria independentista sigui una sòlida realitat. El que no ha estat capaç de fer el mal anomenat bloc independentista, unint-se en un front comú i interpel·lant cara a cara la Catalunya silenciosa dels cinturons industrials, desenganyada de tot menys dels seus orgullosos i legítims orígens, ho estan aconseguint ells, aquests corruptes i aprofitats polítics que s’envolten en la rojigualda i desacomplexats vomiten mentides cada vegada que obren la boca, sigui davant els mitjans, al congreso, a un míting o, fins i tot, en seu judicial. La sentència, tot i no sorprendre ningú, ens farà mal i ens tornarà a indignar més si cap, però continuarà obrint l’esquerda entre la Catalunya pacífica i conscient de la seva legitimitat com a nació i l’Espanya ronyosa i delirant. No us desanimeu, si us plau, i si ho feu no deixeu de manifestar-vos ni de votar, perquè no parem de créixer. Abans d’ahir, després de la sentència de L’Estatut, hi vam pujar molts al carro de l’empoderament de Catalunya com a nació, però això segueix creixent inexorablement i gràcies a la sense vergonya i supèrbia de la nació espanyola, que mai ha sabut ni ha volgut fer-nos sentir part d’un veritable projecte de país, com a nació realment autònoma dins d’una altra nació, acollidora i propera. Prou que sabem que si ens en sortim no serà per un esclat violent de rebel·lió, no estem preparats per a la violència i punt. Serà, potser aviat o més tard (qui ho sap?), però la força dels esdeveniments els farà claudicar, perquè aquesta inèrcia creixent de l’independentisme està alimentada per la seva pròpia autocomplaença i la llegendària incapacitat d’entendre el problema, i acabaran ofegats per la legitimació que significa l’existència d’una majoria insobornable i empoderada. I els haurem d’acabar dient: “gràcies, Escanya, per haver-nos tret la vena dels ulls, sense vosaltres tampoc hagués estat possible”.

eva salas
06.03.2019 | 10:17
Trobo que els advocats nostres tenen gens de mala llet. Mare meua.
Amb tant temps com han tingut em consideraria capaç de deixar-los secs a aquests franquistes. Quanta por tenen. Quanta por tenim. No caldria anar a la guerra sense un mínim de garantia de guanyar-la. Però en aquesta guerra freda i bruta que ens tenen declarada hauríem de ser capaços d’anar més lluny que ells i doblegar-los fins a expulsar-los definitivament i per sempre.
Si us plau prou bonisme i prou llirisme, prou regalar-los arguments, ni informació, prou concessions i prou correcciópolítica.

XAVIER UTRILLA
06.03.2019 | 11:12
La gan mentida del relat espanyol és tan pobre, tan mal construïda, tan carent d’arguments, que no hi ha per on agafar-la. Tota mentida ha de tenir un mínim de veritat per poder bastir el fals relat. Però ni això. És l’arrogància espanyola portada a l’extrem, sense ni tan sols intentar dissimular. Estem veient i sentint aquesta setmana el que ja sabíem que vindría. I al final arribarà la sentència que intuïm.
I aquí vull enllaçar amb l’editorial d’avui. Comparteixo l’exposició, el raonament i desitjo de tot cor la conclusió. El però d’això és que sembla que parli d’una societat cohesionada, com hauríem de tenir. No és el cas. Sabeu quanta gent viu d’esquena al judici? Que no en vol saber res, que arribarà la sentència i ni s’inmutaran? Ho ignoren per fer veure que no existeix i no els afecte. Sabeu quants, oi?
Ja se que és un tema tabú per l’editorial, reconec que és delicat de tractar, però com hi convisc cada día, com el pateixo constantment, ho faig notar cada cop que en tinc ocasió. Ja hem perdonareu, jo també voldría ignorar-los, a veure si així deixen d’existir, però em temo que….

Josep Maria Morera
06.03.2019 | 11:20
Agraeixo l’editorial del Sr.Partal i m’adereixo als comentaris de la Sra.Eva Salas i com sempre del Sr.Albert Miret.

Josep Maria Martín
06.03.2019 | 11:27
Des del moment que el presos accepten la legalitat franquista del 78 sense qüestionar la constitució militar, accepten la derrota perquè els del 155 consideraran que han actuat contra la llei.
Només Jordi Cuixart ha qüestionat (dèbilment) la legalitat actual.
No anem EN ABSOLUT bé.
Europa acceptarà que no hem acatat la constitució de la nació espanyola.

Jaume Bosch
06.03.2019 | 13:25
Sres i Srs sincerament no sé què coi hi fem a Ejpaña, ja ni tan sols a n’aquesta UE.
Creiem en nosaltres o no?
Marxem o què?
Si no acceptem aquesta situació marxem i prou.
S’ha acabat el bròcoli i la comèdia.

Montse Massot
06.03.2019 | 13:55
Exactament em sento jo sr. Miret en tots els aspectes que ha citat, no se si podre amb tot això que esta passant, gràcies sr. Partal per la informació de la gran mentida i tant de bo acabés en una revoluciò que canvies les regles del joc

david graupere
06.03.2019 | 15:22
D’acord. Hi estoc D’acord.
Però on és el full de ruta? Aquell full que van suspendre amb la declaració? Aquell full que va esser clar i va aplegar tothom i partits al seu volt?
On és el full de ruta suspès? Com és que ni polítics, ni jornalistes, ni presos polítics, absolutament ningú en parla?
Per què l’han suspès i per què el mantenen invisible i captiu? Ja sabem que l’espectacle cínic del judici tot ho acapara… Cuixart va dir que no era allà per saber quan en sortiria, de la presó, sinó per defensar les llibertats bàsiques dels ciutadans… per què no ens demanem que no hem arribat aquí per fer el badoc amb el judici, SINÓ QUE VOLEM LA REPRESA DEL FULL DE RUTA JUST ON EL VAM DEIXAR.

JORDI BALBASTRE
06.03.2019 | 15:55
Gràcies Vicent.
Ahir els catalans van ser ascendits de ciutadans espanyols a ” individus” de la república independent. No hi ha retorn perquè han fet malbé els llaços que podien haver.
Quan abans marxin aquests senyors millor.

Roser Caminals
06.03.2019 | 16:04
No tenim una bola de vidre per llegir el futur, ni sols el full de ruta que demanes, David. Però sabem que Espanya s’ha arraconat tota sola en un espai molt reduït on només hi cap la violència, que serå molt difícil d’emprear un cop els expedients arribin a Estrasburg.
Què li queda a Espanya si l’independentisme fa un altre referèndum unilateral? Què li queda si fa una altra declaració? La reacció internacional els espanta, sinó no haurien enviat en Borrell a escampar mentides i haurien resevat seients pels observadors. A Espanya encara li queden menys opcions que a Catalunya.

Lluïsa Miret
06.03.2019 | 17:16
Realment, veure el diferent tracte que tenen les fiscalies i el president del Tribunal amb els addictes a ells o amb els contraris, és indignant.

Lluis Molist
06.03.2019 | 18:11
Guardem forces per el dia de la sentencia.
Els advocats de les defenses, no poden presentar denuncia, per el clar perjuri i fals testimoni que fan els testimonis de l’acusació…?? Ja se que no servirá per res, que no les admetran……però es una documentació que podrem fer servir en el moment crucial………….de quant arribi el nostre moment.

Jordi Camprubí
06.03.2019 | 18:29
Gràcies per aquest anàlisi. I què farem quan hi hagi la sentència que no tinc cap dubte que serà condemnatòria? Espero que algú ja hi estigui pensant.

CARLES ADELL
06.03.2019 | 19:39
Totalment d’acord amb l’Eva Salas. La defensa ho fa molt bé, sens dubte, però al meu parer potser li falta més agressivitat i contundència. Per exemple quan la defensa eleva el nombre de ferits per la policia i guàrdia civil fixant-lo en mil, doncs podrien concretar-los en els 1.066 que recull l’informe mèdic i fer-ne referència a aquest informe; o quan reconeixen que uns vehicles van resultar destrossats, doncs home, discutir-ho, perquè s’entén que un vehicle “destrossat” és irrecuperable, mentre que els vehicles danyats podien recuperar-se perfectament treient-hi les enganxines i fent-hi un repàs de planxa i pintura. També estaria bé que preguntessin en veu alta el motiu pel qual es van deixar aquests vehicles abandonats i oberts amb armes llargues a dintre. Sembla que no vulguin aprofundir en aquest “detall” i hi passen de puntetes… Formava part del pla per a poder justificar el delicte de rebelió? Cóm és que no s’han demanat responsabilitats als responsables d’aquest “detall”? Cóm és que el mateix Zoido va condecorar a les forces de seguretat després de l’1-O? No sóc advocat, però penso que hi falta més agressivitat per incidir en aspectes pocs clars. La defensa tampoc expressa la possibiliatat de manifestants de falsa bandera. Davant de tanta mentida i manipulació faríem bé de incidir en aquests aspectes.
Una altra cosa: Si donar fals testimoni és un delicte, a què esperem per fer-ne la corresponent denúncia? Qui ho farà? “Drets”, Òmnium Cultural, L’ANC, qui? La queixa és inútil… ens cal més acció, més lluita, per tal de defensar-nos de tanta ignomínia.

Alexandre Pineda
06.03.2019 | 19:43
Per higiene, cal denunciar on calgui a Europa, han de fer-ho a Estrasburg, amb diligència, la democràcia, necessita l’aclariment d’aquesta farsa judicial, clònica,.ho mereixen catalana/es.
per el benestar i el progrés eixint de l’estat paleolític espanyol. així s’estendrà als democra`tes espanyols farts de l’estafa del reino.
S'ha afegit la noticia a Favorits