Gonzalo Boye: ‘Ningú no donarà la raó al jutge Llarena’

Entrevista a l'advocat de Puigdemont, Comín, Serret i Puig, i professor de dret processal penal

VilaWeb
Roger Graells Font
09.04.2018 - 20:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Gonzalo Boye és un dels advocats de l’equip de juristes que defensa Carles Puigdemont a l’exili, com també els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Boye va expressar-se amb una contundència especial el dia que Puigdemont fou detingut a Alemanya: va assegurar que no seria lliurat a Espanya i que Alemanya era un dels cinc països que havien estudiat quan el govern se’n va anar a l’exili, perquè hi ha més garanties processals. Dijous, abans de saber-se l’alliberament de Puigdemont i la inadmissió de l’euroordre per rebel·lió, ja va pronosticar que seria un bon dia.

És un advocat de llarga trajectòria. Va llicenciar-se en dret durant el seu empresonament de vuit anys, condemnat per l’Audiència espanyola per haver donat ‘suport logístic’ a ETA en un cas de segrest. Boye s’ha involucrat en la causa palestina i ha presentat una querella contra l’ex-ministre de Defensa israelià Benjamín Ben-Eliezer. També va defensar una vídua xilena víctima de l’atemptat de l’11-M a Madrid i Rodrigo Lanza en el cas del 4-F –que va donar peu al documentari Ciutat morta– i ha denunciat les vulneracions de drets humans a la presó nord-americana de Guantánamo.

És optimista sobre el triomf de l’estratègia jurídica de l’independentisme per a plantar cara a la repressió de l’estat espanyol. ‘Necessitem calma, temps i serenitat. Guanyarem’, ha dit.

Vau dir que Alemanya no lliuraria Puigdemont a Espanya per rebel·lió, que era previsible. Com veieu ara l’anàlisi que es farà de l’acusació de malversació de fons públics?
—Continuo insistint que Alemanya no lliurarà Puigdemont per cap delicte perquè els fets no són constitutius de cap delicte i perquè la jurisdicció alemanya té competències per a analitzar també una situació de drets fonamentals que clarament és present en el procediment. La decisió de dijous és irrevocable.

Heu explicat que havíeu enviat a la justícia alemanya els vídeos de Rajoy i Montoro afirmant que no es va destinar ni un euro públic a l’organització del referèndum.
—Sí, i més proves. Algunes encara les tenim pendents de traduir, però també les presentarem aviat.

Quines?
—M’estimo més comunicar-les primer a la justícia alemanya i després a vosaltres.

Alguns mitjans espanyols han publicat que Llarena pot incloure nous delictes a l’euroordre –sedició, pertinença a organització criminal, desobediència. Realment pot modificar-se l’euroordre una vegada cursada?
—No, no es pot fer. Hi ha notícies que no tenen cap mena d’importància ni veracitat. El voluntarisme d’alguns mitjans els duu a la ‘imagineria’ –que no és pas la imaginació– per a mirar de reconduir una situació creada pel document base, l’ordre de processament. Cap d’aquests delictes no hi és inclòs.

Divendres hi ha convocat el ple d’investidura de Jordi Sànchez i el Suprem espanyol ja té damunt la taula la resolució de l’ONU sobre les mesures cautelars que Espanya ha de respectar. Poden demanar-se mesures cautelars per al cas de Puigdemont en qualsevol moment?
—Sempre es pot fer. En aquell moment no es va considerar oportú. Però ara ho estudiem i ho avaluem.

Confieu que el Comitè de Drets Humans de l’ONU les atorgui?
—Jo crec que sí. La situació és similar. Tant a Sànchez com a Puigdemont els impedeixen l’exercici d’uns drets dels quals no són privats.

Divendres vau desmuntar la qüestió pre-judicial que la premsa espanyola diu que Llarena estudia per a recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la decisió de la justícia alemanya. Creieu que realment ho considera?
—Crec que es van creant nous relats a mesura que la situació avança i que es veu que el que havien creat no té cap fonament i que la situació se’ls complica. És més una política de comunicació que no pas una decisió jurídica.

Dissabte vau dir a TV3 que si el govern espanyol hagués pensat, hauria provat de provocar la detenció de Puigdemont a Suècia. Per què?
—Si el govern espanyol hagués pensat, no hauria judicialitzat mai aquesta qüestió política. Evidentment, si s’haguessin mirat una mica els ordenaments jurídics, sabrien que hi ha països que tenen un procediment més procliu al lliurament via euroordre i n’hi ha que no ho són tant. El sistema suec és un dels que menys garanties té; hauria pogut decretar el lliurament de Puigdemont sense entrar a analitzar les circumstàncies. El Suprem espanyol volia una euroordre a la carta.

També vau dir que en tres minuts vau tenir advocat a Alemanya i que ja s’havia previst. Teníeu una estratègia pensada per a cada país que trepitjava Puigdemont?
—Quan es pren la decisió d’exiliar-se, a mi em sol·liciten un informe sobre els països on ens podíem defensar millor. Com vaig dir, Alemanya era un d’aquests cinc països. Evidentment, estudiem les circumstàncies legals de cada moviment, és una situació delicada i ho hem de tractar professionalment.

Per tant, el contacte amb Wolfgang Schomburg el teníeu fet des de l’octubre?
—Això m’ho reservo. Però quan van detenir Puigdemont, us asseguro que vam tardar només tres minuts a tenir l’advocat.

A més d’Alemanya i Bèlgica, quines altres opcions hi havia?
—Els Països Baixos, el Regne Unit i Irlanda.

I Suïssa?
—Suïssa no té el sistema d’euroordre perquè no forma part de la Unió Europea, però sí que té un sistema molt garantista, sens dubte.

Parlem de la situació dels presos polítics. Hi ha qui diu que el Suprem espanyol no pot fer valer l’acusació de rebel·lió perquè Alemanya l’ha refusada en el cas de Puigdemont, però el govern espanyol ha instat a ‘aplicar la llei’ dins l’estat.
—El Suprem farà allò que vulgui fer. D’això, no en tinc cap dubte. I, evidentment, en termes legals avui pot fer-ho. Insisteixo que això és un procés llarg, de molta enginyeria jurídica. Nosaltres creiem que tard o d’hora estarem en condicions d’impedir-ho.

Es poden presentar recursos contra un processament per rebel·lió contra els presos polítics si la justícia alemanya ja ha dit que no existeix?
—M’estimaria més informar primer el senyor Llarena en persona sobre com actuarem a mesura que vagi succeint tot, en comptes d’avançar-vos-ho. La situació dels presos és la que és, i haurien de ser a casa.

Vau estar vuit anys empresonat a Espanya per una presumpta col·laboració amb ETA. Això fa que tingueu més empatia amb els presos i més implicació en el cas?
—Jo m’implico en aquest cas perquè un gran amic meu em posa en contacte amb Toni Comín. Ell em presenta la situació i jo li faig una anàlisi de com ho veig. Ell va confiar en mi i a partir d’aleshores vaig agafar també els casos de Meritxell Serret i la resta de consellers. Hi ha una estratègia jurídica i per això em faig càrrec del cas. Evidentment, tinc molta empatia amb els presos polítics. Vaig ser acusat i condemnat per haver participat en un segrest. Sempre he sostingut que no vaig cometre cap delicte, i vint-i-cinc anys després ho continuo afirmant. Però a la vida un ha de ballar en les circumstàncies que li toquen i jo vaig ballar amb aquesta situació.

Per què us va condemnar l’Audiència espanyola? Hi veieu un paral·lelisme amb la situació actual, en què s’imputen certs delictes als líders independentistes?
—Era un moment molt complex a Espanya i hi havia interpretacions de la legalitat com passa ara. Sens dubte, hi ha un paral·lelisme amb la situació actual.

Estudien de denunciar dirigents del PP, el PSOE i Ciutadans per haver vulnerat la presumpció d’innocència dels líders independentistes encauats?
—Ho enfoco des del punt de vista de vulneració de drets fonamentals. És evident que es vulnera la presumpció d’innocència. Són vulneracions d’intensitat diferent i articulades també de manera diferent. Però, evidentment, aquesta vulneració d’un dret fonamental com la presumpció d’innocència serà molt present a Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Escòcia i en tots els procediments.

Podeu parlar-nos de la situació de Puig, Comín i Serret a Bèlgica? Quin és el pas següent?
—Són a casa seva en llibertat provisional tot esperant que acabi el procés de l’euroordre. Tenen unes condicions molt dignes, només han hagut de deixar un número de telèfon i sol·licitar permís per a sortir de Bèlgica. Estem convençuts que es rebutjarà l’euroordre, és un país democràtic.

Dijous Clara Ponsatí té una vista al Tribunal d’Edimburg. Com el veieu, el seu cas? Us coordineu amb el seu advocat a Escòcia, Aamer Anwar?
—Estem coordinats amb tots els advocats. Dijous hi ha una audiència preliminar respecte de l’euroordre, però encara no correspon de fer una audiència de fons.

I què pot passar dijous? Pot refusar-se l’acusació de rebel·lió, com va passar a Alemanya?
—S’acordaran dates i es veuran qüestions procedimentals. Pot passar que el jutge escocès refusi la rebel·lió. Ningú no donarà la raó al jutge Llarena.

Creieu que tornarà a retirar les euroordres?
—Això és imprevisible, però retirar una euroordre per segona vegada… caldria pensar si Espanya vol continuar a Europa.

Esteu convençut que guanyareu.
—Sí, aquest és un cas judicial que guanyarem. Que no en dubti ningú.

Us veig sempre molt optimista.
—No sóc optimista. Sóc realista.

Més informació:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes