Quan aquest diari em va fer l’encàrrec de preparar receptes amb les fruites de cada temporada, vaig tremolar. Per a mi, la fruita és fruita i m’agrada molt menjar-ne després de dinar o de sopar o a mig matí o a mitja tarda, però no he tingut mai afecció a cuinar-la. La fruita m’agrada tal com surt de l’arbre. Però després em vaig adonar que també tenia integrats al meu receptari particular algunes receptes en què calia manipular la fruita, les vaig anar rescatant de la memòria i s’han acabat publicant aquí. Us confesso, però, que l’aranja no ha estat mai una fruita que jo hagi tingut en consideració i m’he trobat amb el desafiament de conèixer-la i de menjar-la.

Us puc ben assegurar que aquest plat d’avui és dels més gustosos i sorprenents que he preparat i he publicat, i per això us animo molt a tastar-lo. És un plat senzill, que es prepara amb poc temps i que us agradarà. Us sorprendreu!

L’aranja

Els fruits són tan grossos o més que les taronges i la polpa pot ser de color groc pàl·lid, però la varietat més abundant és la que té un color vermell intens molt bonic. És el cítric més àcid i també és el que té un gust més amarg.

La que té la polpa vermella és rica en carotenoides, que es transformen en vitamina A, i conté la mateixa quantitat de vitamina C que la llimona (una mica menys que la taronja i la mandarina). Quant als minerals, tal com passa amb els altres cítrics, aporta magnesi, que ajuda a regular el trànsit intestinal, i potassi.

És una fruita hidratant, afavoreix la circulació sanguínia, ajuda a reduir el nivell de colesterol en sang, afavoreix l’absorció del ferro i té un alt poder antioxidant.

Cal saber que pot interaccionar amb alguns medicaments, com els que es prenen per rebaixar el colesterol, per controlar la pressió sanguínia o per mantenir el ritme cardíac. Per tant, si se’n prenen gaires, cal consultar-ho amb el metge. També és important tenir en compte que, si bé els olis essencials dels cítrics tenen propietats beneficioses, poden causar dermatitis quan s’apliquen en forma de locions o cremes, sobretot si després es pren el sol.

El secret per a menjar-se l’aranja és pelar la fruita “a sang”, que en llenguatge culinari vol dir que la pell es treu sense deixar-ne cap rastre a la polpa, tallant-ne la primera capa de la fruita. Si l’aranja es talla sense que quedi gens de part blanca i se’n treuen les cobertures dels grills deixant-los ben pelats, no amarganteja gens i té un gust molt refrescant. És realment deliciosa.

L’alvocat

És un fruit tropical carnós que es pot menjar després de collir-lo de l’arbre. És una fruita oleaginosa que conté greix: 14g per 100g de pes. La majoria del greix és monoinsaturat, com el de les olives, el greix més beneficiós. Té més proteïnes que altres fruites i, en canvi, gairebé no té glúcids.

És cert que el consum d’alvocats s’ha enfilat des de fa uns anys. Fins a final del segle passat, no n’havíem tingut, a casa nostra. Com que és un fruit tropical, se’n pot tenir tot l’any, perquè les temperatures són estables i sempre hi fa calor. El consum de l’alvocat, tot i que és una fruita saludable, rep crítiques perquè la planta necessita molta aigua i perquè la comercialització d’un producte que ve de lluny fa que no sigui gaire sostenible. Fa pocs anys que se’n conreen a Màlaga i a València, i des de l’any passat hi ha una iniciativa al Camp de Tarragona, on diversos agricultors s’hi dediquen. Són zones amb un clima que els afavoreix, han aconseguit tècniques de reg molt sostenibles i els converteix en un producte de proximitat. Per ara, els resultats d’aquesta iniciativa són molt bons.

Les gambes

La gamba és un crustaci marítim que té un cap i un cos diferenciats, potes i antenes. La carn és tendra i gustosa. Per menjar-nos-la li hem de treure la closca que l’embolcalla i ens en mengem el cos. Hi ha certa tradició a xuclar el suc de l’interior dels caps perquè té un gust intens de mar, però ara s’aconsella de no fer-ho, perquè dins el cap dels crustacis hi ha un mineral, el cadmi, que s’acumula dins el nostre cos i pot ser tòxic. A més, al cap també hi ha sulfits, un producte que es posa al peix o a la carn com a conservant i que pot ocasionar reaccions al·lèrgiques a persones que n’estan sensibilitzades.

Crec que no m’equivoco si demano que ningú s’alarmi per xuclar el cap d’un parell de gambes de l’arròs del diumenge. Una altra cosa és menjar-ne molta quantitat. En aquest cas, recomano de no xuclar-ne el cap. A tall d’informació, també us puc dir que on més cadmi podem trobar és al fum de les cigarretes i que de sulfits també en trobem al vi.

Les gambes i els altres crustacis (crancs, llagostins, llagostes…) aporten molt poques quilocalories, força proteïnes i gairebé gens de greix. Però, encara que costi d’entendre, contenen quantitats altes de colesterol. Els animals que viuen al mar sempre neden, sempre es belluguen, i per això tenen poc greix (tret del peix blau, que n’acumula per poder fer les migracions). El colesterol és un altre tipus de greix, és estructural, no és de reserva.

Ingredients per a una ració

-4 gambes
-1 aranja
-1/2 alvocat
-4 olives negres d’Aragó

Per a la vinagreta:

-1 cullerada de cafè de mel
-suc d’aranja
-1 raig d’oli d’oliva verge extra
-pebre negre

Preparació

Renteu l’aranja, eixugueu-la i partiu la peça pel mig.

Peleu una de les meitats de l’aranja a sang, és a dir, tallant la pell ben arran, sense deixar-ne gens ni mica de la part blanca.

Separeu els grills i peleu-los, assegurant-vos que no quedi gens de pell de la cobertura que els embolica.

Talleu els grills a daus.

Espremeu el suc de l’altra meitat de l’aranja i reserveu-lo.

Renteu l’alvocat, eixugueu-lo, talleu-lo per la meitat de dalt a baix i, dins mateix de la pell, feu els talls en forma de grills, els separeu de la pell amb la punta del ganivet i els poseu al plat.

Prepareu la vinagreta posant una cullerada de mel (de la mida de cafè) en un bol, el suc d’aranja que vulgueu (mínim 2-3 cullerades), un raig d’oli, moleu una mica de pebre negre i barregeu-ho tot.

Poseu una mica de vinagreta damunt els daus d’aranja i damunt l’alvocat perquè no es faci fosc (la vitamina C ho evitarà).

Afegiu-hi les olives.

Poseu al foc una paella per a coure a la planxa. Quan sigui calenta, poseu-hi les gambes i quan canviï el color de la part que toca la planxa, doneu-li la volta.

Les gambes han de coure molt poca estona: volta i volta.

Poseu les gambes al plat amb l’aranja i l’alvocat i afegiu-hi una culleradeta de vinagreta.

Acompanyeu-ho bevent el suc de l’aranja (ja veureu que no és tan àcid ni amarg com us penseu).

Valoració nutricional per a una persona Font: Taula de composició d’aliments, CESNID-Publicacions de la Universitat de Barcelona 2002.

Interpretació de la taula

Aquest plat té poques quilocalories; aporta una bona quantitat de proteïnes (d’origen animal i vegetal); té pocs hidrats de carboni, és ric en fibra i en greix d’origen vegetal (que no és saturat).

És un plat ideal per a diabètics perquè té molt pocs glúcids.

Tot i que no aporta gaires quilocalories, és saciant per l’efecte del greix de l’alvocat, les proteïnes i la fibra.

És refrescant i hidratant perquè l’aranja té molta aigua.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.