prepara

Article de Maria Obelleiro, directora de Nós Diario

La sanitat, amb la pell i l’os

Martxelo, Vicent, bon any. I el mateix desig per a les lectores i lectors. Entrant en matèria, això de la vaccinació no sorprèn pas gens. Els dies abans de començar la campanya, uns quants col·lectius mèdics van advertir que fóra molt difícil d’escometre amb garanties la immunització de la societat contra la pandèmia per culpa de la situació de debilitat extrema de l’atenció primària.

Lorenzo Armenteros, metge del Servei Gallec de Salut (Sergas) i president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, deia que l’atenció primària “no estaria preparada” per a “una teòrica vaccinació en massa” perquè “no s’havia reforçat” amb més personal. Dit i fet. Així que començà la immunització dels treballadors dels sistemes de salut es confirmaren retards en la vaccinació de la població i es palesà que el ritme de treball actual faria impossible d’acomplir la tasca en un temps raonable.

Al marge de les fallades d’organització derivades de les decisions errònies de les autoritats sanitàries, la causa principal va associada directament a la manca de mitjans humans en uns centres de salut on, aplicant-hi la lògica neoliberal, han estat sotmesos de fa dècades a processos de retallades.

Independentment que les autoritats sanitàries competents tinguin la temptació d’aplicar la seva “doctrina del xoc” particular, tot lliurant part del procés de vaccinació al negoci sanitari privat –camí que ja ha emprès com a capdavantera de la causa neoliberal Isabel Díaz Ayuso–, la gestió de la pandèmia torna a deixar ben despullades les debilitats d’un sistema de salut sotmès a un procés de desmantellament per determinats poders públics, dels quals és prou sabuda la connivència amb els grans operadors sanitaris privats.

Aquesta debilitat del sistema públic de salut, en el cas gallec ha originat, segons les associacions en defensa de la sanitat pública, la paralització d’unes 3.000 operacions, 600.000 consultes i 20.000 proves diagnòstiques d’ençà que començà la pandèmia.

 

Article de Martxelo Otamendi, director de Berria

Dos advertiments en molt poc temps

Seguint una bona tradició, vull desitjar-vos un bon any tant a vosaltres, Vicent i Maria, com als lectors dels nostres diaris. Són els lectors, que sostenen els nostres projectes fins i tot en les situacions més adverses, com hem comprovat. Serà difícil que l’any entrant porti més desgràcies que aquest que se n’acaba d’anar.

Hem sentit moltes veus el 2020, hem llegit moltes anàlisis que ens han anunciat que no tornaríem a viure com abans de la pandèmia, és a dir, que la nostra tendència social multitudinària, l’afecció a viatjar per tot el món, el consum sense límit, el sol ús… esdevindrien cosa del passat. Els primers mesos de la pandèmia es van difondre molts missatges d’aquesta mena, sobretot abans de l’estiu, segons que sembla a conseqüència de l’angoixa que ens causava una situació desconeguda.

Aquestes prediccions de canvi van anar perdent força a mesura que ens avesàvem a les conseqüències malaurades de la pandèmia. Quan érem a punt de començar el nostre acte de contrició amb ànim d’esmena, va arribar l’estiu i ens van fugir del cap els profunds canvis que ens havíem proposat.

Crec que en la mesura que el vaccí es vagi generalitzant ens serà molt difícil de renunciar al nostre estil de vida anterior, si més no a molts ciutadans del nostre entorn. Ens agrada massa tot allò que hem viscut fins ara per a renunciar-hi de cop i volta. Hem rebut dos advertiments en molt poc temps, que ens mostren un futur bastant negre: el canvi climàtic i la pandèmia. Sabem que el primer és conseqüència de la nostra manera d’actuar desmesurada, i ho veiem clarament. Ens costa més d’acceptar que la pandèmia és també de resultes del canvi climàtic, com ens assenyalen molts científics.

Ens dura poc la fe, als no creients.

Aprofitant la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, Vicent, que n’és, de lleig, que el ministre de Sanitat d’Espanya, Salvador Illa, decideixi de presentar-se a les eleccions a remolc de la popularitat que li ha donat la covid-19. En la política no delictiva, que hi hem vist de tot, és la cosa més lletja que ha passat de fa molt temps.

 

Article de Vicent Partal, director de VilaWeb

Illa

Estimada Maria, estimat Martxelo, espere que hàgeu pogut descansar una mica aquests dies tan agitats i difícils. Per si no en teníem prou amb la pandèmia i les diverses crisis locals, la insurrecció trumpista als Estats Units ha afegit un plus de complexitat a l’escenari.

Malgrat tot, ací les eleccions continuen centrant el debat, tot i que no és gens clar que es puguen fer el 14 de febrer. Com ja va passar als vostres països, potser la situació sanitària obligarà a reconsiderar la data. Crec que és un debat que s’ha d’abordar amb serenor i amb les dades a la mà, de manera que no especularé.

Aquests últims dies hi ha hagut dues grans notícies electorals a Catalunya. La principal, sens dubte, com ja assenyales bé, Martxelo, és la decisió del PSOE d’enviar de candidat Salvador Illa. Illa representa l’ala més dretana i espanyolista del PSOE, però és també un negociador expert, que precisament se’n va anar a Madrid a manejar les relacions entre els partits independentistes i la Moncloa. Ara alguns creuen que Illa, amb omnipresència mediàtica, podria dur el 14-F fins i tot el triomf del PSOE. Cosa que la divisió entre Junts i ERC faria possible, com va fer possible la victòria pírrica de Ciutadans el 2018.

La segona notícia és que hi ha hagut un fort impuls de la candidatura de Junts que, combinada amb la notícia d’Illa, fa que en compte de la clara victòria d’ERC que tots esperàvem veure, ara hàgem de parlar d’un empat entre tres, que les enquestes ja detecten. Junts ha sabut unir entorn seu formacions com ara els demòcrata-cristians de Demòcrates i els socialistes de Moviment d’Esquerres i ha convertit la recollida d’avals en una prova de força que li ha eixit bé. Necessitava 5.000 signatures, perquè es presenta com un partit nou, i n’ha recollides 52.000. És evident, doncs, que arrencarà molt fort també a la campanya.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.