La fundació Arrels, al límit: “Ens calen aportacions per a continuar donant suport”

  • L'entitat està endinsada en una situació econòmica delicada fruit de la inflació i l'augment de les despeses i demana la col·laboració de la gent · El director, Ferran Busquets, critica amb duresa el conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i dues associacions que tenen la seu a Madrid

VilaWeb
El director de la fundació Arrels, Ferran Busquets, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: Juan Lemus)
Pol Baraza Curtichs
10.11.2022 - 13:43
Actualització: 10.11.2022 - 16:30

La fundació Arrels, pionera en la lluita contra el sensellarisme, es troba en una situació límit. Avisa que no podrà atendre més sense-sostre si la previsió econòmica no millora. La situació és fruit de la inflació i l’augment de les despeses, com per exemple els subministraments dels edificis que gestiona. Arran d’aquest fet, es veu obligada a demanar suport extraordinari a la gent a fi de revertir la situació. “Arrels funciona gràcies a l’ajut de la ciutadania. Som en un moment en què els donatius han baixat. Ens calen aportacions per a continuar donant suport a la gent que viu al carrer”, ha explicat el director de la fundació, Ferran Busquets, en conferència de premsa.

En els darrers anys, la situació econòmica era positiva, i la previsió que tenien era atendre més gent. Malauradament: “Ens hem trobat que de cop tot ha canviat i la crisi ha causat una crisi d’inflació”. La fundació té unes despeses anuals de vora cinc milions d’euros. Enguany tenien previst un dèficit de 325.000 euros, però n’han tingut un de sobrevingut de 432.000 euros que els ha fet capgirar tot. El dèficit total és de 757.000 euros. I no només això: els donatius també han baixat. Fins al setembre, comparat amb l’any passat, han rebut 130.000 euros menys. I la previsió dels totals respecte del 2021 és que sigui de -217.000 euros.

Arrels atén el dia d’avui un 70% més de persones que fa deu anys. La majoria dels ingressos, el 77%, provenen de finançament privat, mentre que el públic representa el 23%. La situació l’han explicada a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, però de moment no han rebut una resposta satisfactòria que es materialitzi en ajut públic. Malgrat la disminució dels donatius, l’equip confia en la ciutadania. “La problemàtica és molt gran. Esperem que la gent pugui ajudar que la màquina continuï. Espero que puguem tirar endavant amb més projectes”, ha dit Busquets. 

La principal preocupació, la immediatesa

Davant d’aquest delicat escenari, Arrels ja prepara el pressupost de l’any que ve, i està avaluant quines són les qüestions imprescindibles. Els preocupa la immediatesa. De moment, tenen marge de reduir la despesa, tenint en compte que a finals d’any és quan hi acostuma a haver un pic de donatius. Però tenen clar que no poden disminuir el pressupost, perquè això implicaria deixar d’atendre gent. Un escenari que descarten rotundament: “Ens preocupa més la gent que no podrem arribar a atendre. Farem el que calgui perquè no passi”. Es marquen a finals de gener com el moment crític per a prendre decisions dràstiques. “Una part dels donatius ve ara. Segons la reacció de la ciutadania, podrem valorar quina és la situació”, ha comentat Busquets.

Segons que ha explicat Sheila Viñes, educadora social i membre d’Arrels, la situació de la gent que viu al carrer també ha canviat. Hi ha qui no té cap ingrés, i requereix un suport integral de la fundació. Però el canvi substancial s’ha notat amb la gent que disposava d’ingressos, i requeria un menor suport. “Han perdut poder adquisitiu i es veuen obligats a recórrer a ajuts. Alimentació, haver de sol·licitar ajut de menjadors socials. Són coses que mesos enrere podien cobrir-ho”, ha comentat.

Viñes, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: Juan Lemus)

Busquets crítica amb duresa el conveni entre de l’Ajuntament de Barcelona i Hogar Sí i Provivienda

La setmana passada, l’Ajuntament de Barcelona va fer públic conveni de col·laboració amb dues associacions amb la seu central a Madrid, Hogar Sí i Provivienda, per atendre vora dues-centes persones sense sostre. Té una dotació de 7,6 milions d’euros i provenen dels fons d’inversió Next Generation de la Unió Europea que gestiona el Ministeri de Drets Socials espanyol. Busquets critica amb duresa l’acord: “Ens costa d’entendre el finançament, quan hi ha una trentena d’entitats a la ciutat que tenen prou experiència per fer això. Sap greu que no s’hagi comptat amb les entitats d’aquí. S’hauria d’haver prioritzat el finançament local”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any