Francisco Camps desafia Mazón i es presentarà per presidir el PP valencià

  • L’ex-president de la Generalitat, marcat per anys de processos judicials, es presenta com a víctima menystinguda d’un partit que diu que ha fet gran

VilaWeb
09.07.2025 - 21:33
Actualització: 10.07.2025 - 11:07

L’ex-president de la Generalitat i del Partit Popular al País Valencià, Francisco Camps, ha anunciat oficialment que vol tornar a presidir el partit i que es presentarà al congrés quan se’n convoqui la renovació. En un acte fet aquest vespre al palau Alameda de València, Camps ha presentat el seu projecte polític i ha reivindicat allò que considera un “dret legítim” a recuperar el lideratge del partit que va encapçalar fins que el seu nom es va trobar enfangat per un reguitzell de casos de corrupció que el van apartar del focus polític.

“El meu projecte no és d’uns contra uns altres”, ha dit, tot i el previsible enfrontament amb l’actual president valencià, Carlos Mazón. Ha reclamat de tornar a encapçalar el PP valencià per recuperar “la il·lusió” i ha promès suport, respecte i lleialtat a tots els dirigents actuals, de Mazón fins al darrer regidor. Tanmateix, en el fons, el seu discurs ha estat també una reprimenda al partit per haver-lo marginat durant anys.

Camps ha reivindicat les tres majories absolutes que va aconseguir al capdavant del partit i ha presentat la seva trajectòria com un acte sostingut de sacrifici en favor del PP, del País Valencià i d’Espanya. “He estat callat un dia i un altre, un congrés i un altre, i no m’he queixat mai”, ha dit, amb un to amb què ha volgut apel·lar directament als militants que encara el veuen com una figura central del passat del partit.

L’ombra del llegat Camps

Tot i la insistència a projectar una imatge de dignitat silenciosa, el retorn de Camps al primer pla polític desperta molt de recel, tant dins el partit com fora. Els seus mandats en la presidència de la Generalitat (2003-2011) són recordats per haver presidit una etapa de grans projectes fallits, endeutament a gran escala i escàndols de corrupció. Tot i que ha estat absolt de les causes judicials, el seu nom ha restat vinculat al cas Gürtel, a contractacions opaques i a una concepció patrimonial del poder polític. Aquest vespre, Camps s’ha volgut presentar com una figura honesta injustament apartada. “No us sembla lleialtat, haver llegit el que he llegit, escoltat el que he escoltat, i aguantar, i aguantar, i aguantar? Per què aguantava? Per vosaltres, per la gent que sempre ha cregut en mi”, ha dit, enmig de crits de “president” d’un públic fidel.

Fa pocs dies es va fer el congrés extraordinari del PP espanyol, en què Alberto Núñez Feijóo fou ratificat com a president. Camps ha expressat “lleialtat absoluta” a Feijóo i s’ha compromès a enfortir el PP valencià per contribuir a fer fort el PP espanyol.

Ara, també li ha retret indirectament que, en aquell congrés, es digués que hi havia “tota la gent que ha construït el partit”, mentre ell, que diu haver-lo construït “amb molts altres”, no hi va ser convidat ni esmentat. Amb aquesta escenificació, Camps fa un pas endavant per mirar de condicionar el futur del PP valencià.

obres
actors
  • Francisco Camps
  • Carlos Mazón
  • Núñez Feijóo
  • PPCV
  • Jutjat d'instrucció 4 de Catarroja
  • Generalitat Valenciana
llocs
  • València
  • Comunitat Valenciana
  • Espanya
esdeveniments
  • Congrés del PPE a València
  • Congrés del PPE a València
  • Congrés del PPE a València
temes
  • Política
  • Corrupció
  • Partits polítics
subtemes
  • Lideratge del PP valencià
  • Conflicte Mazón-Camps
  • Corrupció
  • Política valenciana
  • Marginació de Camps i retorn al poder
VilaWeb ja ha explicat com l’ofensiva de Francisco Camps per recuperar el PP valencià coincideix amb un lideratge de Carlos Mazón afeblit, amb un congrés ajornat per evitar de posar-lo en qüestió en plena crisi de la gota freda . En aquest context, Camps ha anat articulant una campanya territorial per disputar-li la presidència, amb actes com el d’Alacant, on s’ha envoltat d’antics càrrecs i ha promès de tornar a les majories absolutes , mentre Mazón intenta mantenir el control del partit fins i tot davant la fredor de Feijóo .

Per una visió més àmplia del rerefons, es pot seguir l’evolució del relat amb què Camps justifica el seu retorn: fa només uns mesos descartava tornar a la Generalitat i es presentava com a simple dinamitzador intern d’un PP que, al seu parer, havia perdut capil·laritat social . Alhora, la crisi reputacional de Mazón per la gestió de la gota freda i les mobilitzacions que li exigeixen la dimissió projectades cap a Europa alimenten la idea que el moviment de Camps no és només una pugna orgànica, sinó també una batalla pel relat polític i moral del passat i del present del PP valencià .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor