20.09.2025 - 21:40
Adrià Zograffi s’ha fet gran. La seva barriada de Braila és massa petita, massa tancada, massa fosca, i les faldilles de sa mare l’ofeguen. Ell vol veure món, de manera que agafa el sarró i comença el viatge cap a la lluminosa Mediterrània. Anant cap a Alexandria, on espera retrobar-se amb un antic company de desgràcies, coneix en Mussa, que hi viatja per trobar la seva filla perduda. Perduda, sí, perquè no sap on és i perquè sospita que es dedica a l’ofici més vell del món.
A la Mediterrània otomana, l’Adrià i en Mussa descobreixen el paradís. Junts somnien la feina que els traurà de la misèria, en Mussa per a tornar a casa amb la seva família, l’Adrià per a continuar la seva aventura. Però res no és fàcil. Som al 1906 i la vida d’uns pintors de parets pelats com una rata és plena d’entrebancs.
Explica Antònia Carré, editora i responsable de Cal Carré:
“L’Adrià Zograffi és l’alter ego de Panait Istrati (1884-1935), un escriptor romanès que va ser molt llegit i valorat a la dècada dels anys vint del segle passat i que a Cal Carré reivindiquem des del primer any d’existència. Anna Casassas n’ha traduït Els haiducs, La dominitza de Snagov, Mikhail i ara Quan surt el sol. Publicat el 1934, Istrati hi rememora el viatge que a vint-i-dos anys va fer a Orient, des del Caire fins a Damasc, passant per Alexandria i Beirut.
Revolucionari de començament del segle XX i contemporani de Stefan Zweig (1881-1942), Panait Istrati ens regala el seu món d’ahir amb una novel·la que no són les memòries d’un europeu. Lluny d’idealitzacions, aquesta odissea contra el mite alliberador del treball és l’homenatge a la memòria de la gent normal que no enyora el que s’ha perdut, sinó que troba a faltar allò que mai no acaba d’arribar: un món just. Perquè treballar no et fa lliure, ni ara ni mai.”
Panait Istrati (1884-1935), aventurer, poliglot, viatger incansable, tenia ànima d’haiduc. Fill natural d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, va néixer a Braila, a la riba del Danubi. Va fer de mariner, de pintor de parets, de porter de nit en un hotel; va conèixer les penúries econòmiques i la malaltia, i va participar en l’organització de la primera vaga de treballadors al port de la seva ciutat natal. Autodidacte, parlava romanès, grec i turc; va aprendre francès quan va anar a Suïssa, el 1916. Tenia trenta-dos anys. El 1920 se n’anà a París. Casat dues vegades, va ser internat en diversos sanatoris de tuberculosos. El 1921 va intentar suïcidar-se a Niça. La seva primera novel·la, Kyra Kyralina, publicada el 1923 en francès i amb un pròleg de Romain Rolland, li va obrir les portes de la literatura universal. Els anys 1927 i 1928 va viatjar a la Unió Soviètica, acompanyat de Nikos Kazantzakis. Va denunciar les atrocitats del règim estalinista, va ser acusat de traïdor i molts dels intel·lectuals amics se li van girar d’esquena. El 1934, a Niça, va escriure Quan surt el sol. Va morir l’any següent, tot sol, en un sanatori de Bucarest, a cinquanta anys.
