Fragment: ‘Els meus amics’, d’Emmanuel Bove

  • La Segona Perifèria publica ara en català aquesta novel·la mítica escrita fa cent anys, seguit d’‘Un altre amic’, en una traducció del francès de Josep Alemany i pròleg de Jordi Cornudella

VilaWeb
L'escriptor Emmanuel Bove.
05.07.2025 - 21:40
Actualització: 05.07.2025 - 22:00

A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d’estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s’aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d’incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l’autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l’arquetip de l’antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l’hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.

Emmanuel Bove va escriure Els meus amics a tan sols vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica –cinematogràfic, gairebé antiliterari– va fascinar el públic francès de fa un segle.

Llegiu un fragment d’Els meus amics, d’Emmanuel Bove (la Segona Perifèria).

Miquel Adam, editor de la Segona Perifèria, escriu:

“Bonjour, Victor Bâton, sempre a la cerca d’amor i d’amistat. Bâton, que n’ets de tímid i bona gent. Ets més pobre que una rata, malvivint en habitacions d’hostals miserables de la ciutat de París. Amb la pensió de veterà de la Gran Guerra ja t’arregles. Però ai, la solitud! Això ho portes molt malament. Ni amics ni amors, no tens. I ningú et podrà acusar de no sortir cada matí a voltar pels carrers i tavernes de París a la cerca d’amants i camarades, però a la gran ciutat, amic Bâton, a la gran ciutat la gent va a la seva. I no tots són de fiar. Tu n’ets, de fiar? Et miro i et rellegeixo i no sé què dir-te, Victor Bâton. De vegades t’abraçaria ben fort i faria lliscar un bitllet a la teva butxaca, i d’altres et fotria un bon cop de puny. Potser ets un misantrop.

Però ets així, i ens agrades així. Els tímids teniu un gran món interior. I entenc molt bé que necessitis compartir-lo.

Fa cent un anys que un escriptor novell et va imaginar i et va escriure, Batôn. Hi has tingut moments de tot. A la França de l’any 1924 vas causar autèntica sensació. Eres la primera novel·la d’Emmanuel Bove i no vas poder tenir més èxit. La gent va al·lucinar amb la teva manera d’explicar-te. El teu talent pel detall colpidor. La frase curta. Com il·luminaves les escenes de les teves peripècies: com un director del millor cinema noir! No saps pas quants tímids enamoradissos i solitaris (i llunàtics, i neuròtics) van veure’s reflectits en la teva persona. Després es van ben oblidar de tu. Però ah! Els teus amics no et van oblidar mai. I al llarg d’aquests cent anys, amics teus que no coneixes com Beckett, Max Jacob, Rilke, Michon, Handke, Vila-Matas s’han trencat la cara per tu. Alçaven les copes i brindaven per tu i pel teu creador, el gran Emmanuel Bove, al crit de ‘els amics d’Els meus amics són els meus amics!’. Això ens ho hem inventat nosaltres, Batôn. A França ja ets un clàssic.

I aquí, a casa nostra, en Sergi Pàmies i en Jordi Cornudella i altres amics teus que també són amics de la Segona Perifèria han insistit en recordar-te, i vet aquí Bâton que gràcies al traductor Josep Alemany ja parles en català.

Esperem que entre nosaltres trobis un munt d’amics, Bâton. Nosaltres farem el que podrem, que no serà poc.

Et saludem, ben cordialment,
Els teus editors.”

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor