
Per: Redacció


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Amb gràcia en aquest desert (Males herbes) és un recull de relats, dividit en quatre parts, en què Ziranna Zateli, una de les escriptores més reconegudes de la Grècia actual, utilitza els personatges femenins com a element revelador de les forces ocultes de la vida. Són dones passives o diabòliques, noies innocents o adultes mig boges, que ocupen un espai incert en el món que les envolta i carreguen amb un pes que els impedeix d’integrar-se en la societat.
El món de Zateli és el seu passat, la seva infància, el racó del nord de Grècia on va viure durant els anys cinquanta i seixanta, un poble petit envoltat de camps i prenyat de forces tel·lúriques. Però en les històries d’aquest llibre indrets i èpoques es fonen en una mena de boirina intemporal.
Llegiu el conte ‘Els botons de marfil‘.
Els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planas, expliquen per als lectors de VilaWeb:
«Els contes de Ziranna Zateli són històries íntimes, contundents, tel·lúriques i emotives, sobre vides que s’esquerden. Els protagonistes sovint són dones que viuen alienes a la dictadura de les convencions, que s’enfronten a allò que la pressió social els imposa, i ho fan sense por de trencar les costures de la realitat.
Bona part d’aquests relats s’emmarquen en la vida intransigent de la Grècia rural dels anys cinquanta i seixanta, plena de confrontacions familiars i de prejudicis, però que també amaga una font inesgotable d’encís, i una saviesa intangible.
Perquè sí, bona part d’aquestes històries les podríem incloure dins allò que s’anomena realisme màgic, però es tracta d’un realisme màgic que trasbalsa i colpeix, un realisme màgic que s’endinsa en la crua realitat millor que cap crònica social o cap mirall de l’ànima.
En definitiva, es tracta d’una veu literària única, que ens ha captivat primer com a lectors i després com a editors, una descoberta que devem a Mercè Guitart, traductora del llibre.»
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits