28.01.2025 - 19:50
El secretari de Treball, Paco Ramos, ha qualificat de “excel·lent” l’augment de 55.200 ocupats i el descens de la desocupació de 54.000 persones l’any passat. Durant la presentació de l’Enquesta de la Població a Activa (EPA) de Catalunya corresponent al quart trimestre del 2024, ha destacat: “Les bones dades mostren la bona evolució del món del treball, és el resultat satisfactori de la feina conjunta feta per les empreses i les persones en tot el territori.” I ha acabat defensant que el balanç del 2024 era molt satisfactori “perquè hi ha menys desocupació, més gent treballant i amb millor qualitat”.
Personalment, crec que ha exagerat una mica en les seves conclusions. I explico per què. És cert que l’ocupació ha crescut, però ho ha fet a un ritme molt baix, de l’1,5%, mentre que a l’estat espanyol ho ha fet al 2,1%. I, sobretot, recordem que l’any anterior va créixer de més de 200.000 persones (5,5%). Val a dir que, per grans sectors d’activitat, la indústria (+2,9%; 18.100 més) i els serveis (+1,6%; 47.200 més) han estat els principals generadors d’ocupació. La construcció també ha guanyat ocupats (1.100 més; +0,5%), mentre que l’agricultura n’ha perdut 11.200 (-19,8%)
També és cert que ha baixat la desocupació, però la reducció s’ha concentrat en el quart trimestre; això sí, a un ritme molt fort (-12,0%) i, en certa manera, estrany. Ara bé, mirant les xifres en conjunt, resulta que el motor de la caiguda dels desocupats no ha estat pel fet que hagin trobat feina, sinó que han passat a engreixar les xifres dels anomenats inactius (persones que no tenen feina ni en busquen, per diferents motius).
La clau la trobem en el nombre de persones actives, que durant l’any ni ha crescut ni ha disminuït. Són les mateixes que hi havia en acabar el 2023, si bé la població total a Catalunya ha pujat de més de 90.000 persones i el segment més gran, dels setze anys, ha augmentat de 124.000. Què ha passat? No és un fet habitual, veure aquesta diferència. És per això que no crec que hagi estat un exercici per a fer salts d’alegria. Una dada sí que és important, amb les recances ja expressades. És la taxa de la desocupació, que ha baixat del 8%, fins a situar-se en el 7,9%, que significa 1,3 punts percentuals menys que el 2023 i gairebé tres punts per sota de la taxa estatal, on ha estat del 10,6%. A més ha estat la mínima d’ençà del segon trimestre del 2008. També destaca la reducció dels desocupats que fa més d’un any que cerquen feina, i que són 31.700 menys (-22,7%).
Quant a la millora de la qualitat del treball que esmentava Ramos, jo només destacaria que els assalariats temporals s’han reduït d’un 14% (60.500 menys). Així, la taxa de temporalitat cau 2,1 punts interanuals, fins a l’11,3% i marca un nou mínim històric. De totes maneres, ja hem comentat mantes vegades que aquí el joc dels fixos discontinus emmascara la realitat. Per tot plegat, insisteixo que no em sembla prou per a tenir un optimisme desbordat, com es desprèn de les valoracions oficials.
Una visió més realista que no pas la de la Generalitat, l’ha feta el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta. Aquest matí, ha argumentat que la taxa de desocupació i la reducció en nombres absoluts del flux de desocupats indicaven una reducció de l’atur “no qualitativa”, perquè s’ha reduït la taxa d’activitat i, per tant, la població activa. “S’ha incrementat l’ocupació i ho ha fet menys que la població total i, en conseqüència, s’ha reduït la taxa d’ocupació, dos indicadors qualitatius en què Catalunya, i també Espanya, es troba a la cua dels països desenvolupats”, ha especificat.
En aquest sentit, ha manifestat: “A Catalunya s’ha reduït la població activa en gairebé 50.000 persones en el quart trimestre i registrem una taxa d’activitat del 60,87%, un punt menys que l’any 2023.” Seguidament, ha fet una comparació amb alguns països del nostre entorn, i ha posat com a exemple que “estem molt per sota d’Alemanya, amb un 80%; de la zona euro, amb un 75,6%; o de França, amb un 74,8%”. És una qüestió en què queda molt per fer.
Al final de la seva intervenció, el secretari general de l’entitat ha posat en relleu la dada del segon trimestre del 2007, quan Catalunya va tenir una taxa de desocupació del 6%. “Avui necessitaríem 77.000 ocupats més per a situar-nos en aquell moment i encara no arribaríem a la taxa d’atur dels països competitius del nostre entorn”, ha lamentat.
Però, més enllà de l’optimisme oficial, tampoc es pot dir que el 2024 hagi estat un any dolent, ni de bon tros. Destacaria, per exemple, el cas dels treballadors en el sector de les TIC. Durant l’any passat, van assolir la xifra de 161.000 ocupats, la qual cosa representa un fort increment, del 20%. I també cal destacar el turisme, que va arribar als 543.000 ocupats, un augment del 8%. En realitat, hom no podia esperar una altra cosa, veient l’afluència de visitants que hem tingut aquests darrers mesos.
Es parla poc del paper que han tingut els estrangers al mercat laboral –o no se’n parla. I són ells els qui ho van passar pitjor l’any passat. L’ocupació els va baixar en 19.000 treballadors i la desocupació es va mantenir pràcticament al mateix nivell que un any enrere, al voltant de les 100.000 persones. La seva taxa de desocupació és ara del 12,5%, mentre que la dels autòctons baixa fins al 6,6%.
I, finalment, cal esmentar un fet curiós amb les xifres de la desocupació. Els dos sistemes de càlcul, que són els de la gent apuntada als registres oficials (amb noms i cognoms) i la que resulta de l’EPA, que prové d’una enquesta, solen mostrar diferències importants. Doncs, en el quart trimestre del 2024, la desocupació registrada al desembre era de 335.195 persones, i la que apuntava l’EPA, de 329.300. És una diferència d’un 1,8%, que és mínima habitualment en ambdues estimacions. Això vol dir que és una xifra creïble? Sigui com sigui, em sembla excessiva, sobretot en un any en què l’economia haurà crescut per sobre del 3% i els empresaris, dia sí i dia també, es queixen que no troben gent per a treballar.