Aquest any Carme Forcadell viu amb més tranquil·litat la proximitat de l’Onze de Setembre, allunyada del tràfec organitzatiu que implicava presidir l’ANC en dates com aquestes. Ara, com a candidata de la coalició Junts pel Sí, confia en l’èxit de la Via Lliure de la Meridiana (opina que ‘fóra bo que el president Mas hi fos’) i fixa la mirada dues setmanes més enllà, al 27-S; a les eleccions ‘que han de servir per a fer el referèndum que no hem pogut fer’. Les que haurien de permetre de començar el procés cap a la constitució de la República Catalana. Forcadell creu que el govern espanyol acabarà negociant. I demana a la CUP que entri a formar part del govern eventual de concentració, i de transició, que hauria de portar el procés cap a la independència.

—Com viviu les setmanes prèvies a la Diada des de fora de l’organització de la manifestació?
—Ho visc molt bé, més tranquil·la. I estic segura que la Meridiana serà un èxit i es tornarà a omplir, com cada any. No en tinc cap dubte, perquè la capacitat de mobilització del nostre país és molt gran.

—El president Mas hi hauria de ser, aquesta vegada?
—Fóra bo que hi fos.

—Us va costar gaire d’acceptar de ser candidata de Junts pel Sí?
—No gaire.

—Quan us ho van proposar?
—Molt poc temps abans que es fes públic, en una reunió, al mateix temps que la Muriel Casals i el Raül Romeva.

—Però des que vau deixar la presidència de l’ANC devia ser una possibilitat que us rondava pel cap.
—No, perquè quan vaig deixar l’ANC allò que era vigent era l’acord entre CDC i ERC per a les eleccions del 27-S amb llistes separades. En aquell moment l’acord era per llistes separades, i la possibilitat d’anar a la llista no hi era en aquell moment.

—Ara n’hi ha que ja parlen d’un possible tripartit d’esquerres, amb ERC, la CUP i Catalunya Sí que es Pot.
—Això no són unes eleccions normals, és el referèndum que no ens han deixat de fer. Això no es pot fer valer com unes eleccions normals amb un govern normal: hi ha la gent del sí i la gent del no. En tot cas, després podem arribar a trobar-nos molta gent. Però això és un referèndum per a nosaltres.

—Entre tota la gent amb qui us podeu trobar incloeu Catalunya Sí que es Pot?
—Hi incloem tothom, perquè volem afegir com més gent millor. Però no hem d’oblidar que això és un plebiscit, el referèndum que no ens han deixat fer. Si no fos així, tampoc no hauríem fet aquesta llista que hem fet.

—Voleu dir que els vots de Catalunya Sí que es Pot no es poden comptar com si fossin vots del no?
—Dins de Catalunya Sí que es Pot hi deu haver gent que vol el sí, i podem comptar amb ells també.

—Si el 27-S al vespre comptem vots, això serà difícil de discernir, i si comptem escons ja veurem què faran els diputats de Catalunya Sí que es Pot.
—Nosaltres juguem en unes eleccions parlamentàries, en què es compten escons. I la majoria absoluta són seixanta-vuit escons. Ja ens hauria agradat de votar en un referèndum, però no ho hem pogut fer. I ara, per nosaltres, aquestes eleccions són el referèndum. I la majoria són seixanta-vuit escons.

—Amb seixanta-vuit escons ja es pot avançar cap a la independència unilateralment?
—És la majoria, a tot el món. I és aquesta majoria la que després governa. I no solament he de parlar d’això, sinó que haurem de veure qui serà després en disposició de governar, i els únics en disposició de fer-ho seran les forces del sí, del sí al referèndum. Seran les úniques en disposició de governar.

—Les forces pel sí al referèndum o pel sí a la independència?
—Bé, pel sí a les dues coses. Jo dic pel sí al referèndum perquè aquestes eleccions són plebiscitàries, però és pel sí a la independència.

—Entenc que miraríeu de comptar també amb els diputats de Catalunya Sí que es Pot a la majoria que pugui tenir Junts pel Sí i la CUP.
—Intentaríem de comptar absolutament amb tothom qui s’hi volgués afegir i que estigués d’acord a avançar socialment. Totes aquestes persones que comparteixen amb nosaltres que necessitem les eines i els recursos d’un estat per avançar, doncs és clar que els voldrem afegir. Allò que volem són les eines i els recursos per poder avançar, i tothom qui hi estigui d’acord mirarem d’afegir-lo.

—I n’hi hauria prou amb seixanta-vuit escons, pel cap baix, de Junts pel Sí i la CUP.
—Una majoria absoluta és una majoria absoluta, i ja serveix per a fer allò que es vulgui fer. Una altra cosa és que aspirem a tenir-ne més. Però aquests seixanta-vuit serien els únics en disposició de governar, i això és molt important.

—Compteu que la CUP entri en un futur govern de concentració.
—Nosaltres els ho hem de proposar. Perquè volem afegir-hi tothom, que sigui el govern de tothom.

—Ara la CUP marca molta distància amb vosaltres.
—Ara són en pre-campanya, i marquen molt el terreny, el territori. Però d’això després se n’haurà de parlar.

—El fet que la CUP vagi en una candidatura diferent de la de Junts pel Sí beneficia o perjudica el recompte?
—La proposta que teníem al principi l’ANC era d’anar tots junts en una candidatura, inclosa la CUP. Ara s’ha arribat a aquesta solució, i la CUP és una alternativa, hi ha més diversitat, i es pot arribar a recollir tot el vot independentista. Però nosaltres demanem que la gent ens faci confiança a nosaltres, perquè entenem que com més força tinguem millor.

—Que a Junts pel Sí hi hagi sensibilitats polítiques diverses fa que sigui més complicat de fer campanya?
—Que hi hagi gent tan diversa demostra l’excepcionalitat del moment. Això en aquests moments és una riquesa, i internacionalment ens dóna molta força.

—En cas que Junts pel Sí tingui una majoria parlamentària, qui hauria de ser el president?
—No és important qui sigui el president, sinó què fem, per què ens hem ajuntat i què farem. No és important el qui sinó el què.

—Però el qui també té importància.
—Sí, hi ha un acord entre Convergència i ERC perquè sigui el president Mas. Però vull insistir que no és tan important el qui, i que ho farem junts gent molt diversa. És aquesta excepcionalitat, que cal remarcar. Qui en sigui al capdavant és secundari.

—Esteu d’acord, doncs, amb Raül Romeva quan diu que no és important qui sigui el president?
—Amb paraules diferents diem el mateix…

—No ho diríeu així, que ‘no és important’?
—No, jo diria que tant hi fa, que és igual qui sigui el president. Amb paraules diferents, més o menys, el Raül i jo diem això mateix.

—Romeva també diu que als actes de campanya no defensaria pas la gestió que ha fet Mas de president de la Generalitat.
—Jo entenc que ens hem posat d’acord per un propòsit de futur, i no pel passat. Tots tenim el nostre passat, i hem arribat a aquesta llista des de projectes diferents i fent coses diferents. Anirem explicant què volem fer i com ho farem, però no què hem fet al passat. Allò important d’aquesta candidatura és això: que gent amb idees molt diverses ens hem unit per un projecte de futur i de país. I som aquí per parlar de futur, i no de passat.

—Què hauria de fer el govern després del 27-S?
—S’haurà de gestionar el dia a dia, que serà molt complicat. I hi haurà el període de preparació de la constitució; hi haurà una tasca parlamentària i una altra de direcció del govern, amb un país en una situació complicada, perquè tenim un estat en contra. S’haurà de fer també molta legislació per a obrir aquest procés constituent.

—Tot plegat haurà de començar amb una declaració institucional d’inici del procés d’independència. En quins termes es proposarà.
—Serà una declaració de què farem. Ara necessitem el mandat democràtic per començar el procés, i quan el tinguem farem la declaració de què farem. I després obrirem un procés de negociació amb el govern espanyol.

—I direu al govern espanyol que teniu aquest mandat del 27-S, i els demanareu de negociar la separació.
—Sí, amb l’estat i amb la Unió Europea.

—És molt probable que el govern espanyol us digui: ‘No en volem ni parlar’.
—Segur que ho dirà.

—I després què?
—A la llarga, si tens un mandat democràtic, l’estat acabarà negociant, perquè no tindrà alternativa. Crec que l’estat espanyol al començament dirà que no, però acabarà negociant. Si ets en una democràcia i ets dins de la Unió Europea el segle XXI, hauràs de negociar. Costarà, però acabarem negociant.

—Per les pressions internacionals?
—Evidentment. I perquè contra un mandat democràtic no hi ha res a fer. Naveguem sempre entre democràcia i legalitat, però jo crec que a la llarga s’acabarà imposant la democràcia. No hi ha una altra solució.

—Veuríem acceptable que durant la negociació l’estat espanyol oferís de fer un referèndum com el d’Escòcia?
—Nosaltres fem ara aquest referèndum. Entenem que fem com fem perquè no ens han deixat de fer el referèndum.

—No tornaríem a fer el referèndum, voleu dir.
—Per nosaltres aquestes eleccions són el mandat democràtic, i, per tant, ja el tindríem després del 27-S. El referèndum, no ens el van deixar fer. I si no ens el van deixar fer al novembre, ara tampoc no voldran.

—Però també dèieu que l’estat espanyol acabaria acceptant de negociar. I si durant la negociació oferissin no pas de negociar la separació sinó de fer el referèndum?
—No. Per nosaltres, el referèndum és el 27-S. Són unes eleccions plebiscitàries. El 27-S es decideix el mandat democràtic per a començar una negociació amb el govern espanyol per a aconseguir un estat català.

—Abans, el govern espanyol podria suspendre l’autonomia. Què passaria llavors? Una DUI?
—No crec que suspengués l’autonomia. És veritat que el govern espanyol és imprevisible, però això no ho farà, perquè seria tan greu a ulls de tot el món que no ho farà. Si passés, ens beneficiaria, donaria més força al nostre procés, i per això no crec que suspengui l’autonomia.

—Per tant, us situeu al termini màxim de divuit mesos després del 27-S.
—Sí, els divuit mesos del full de ruta.

—Però el full de ruta també parla de reduir el termini si el govern espanyol hi posa impediments.
—Sí, s’acceleraria.

—I què faria que s’accelerés?
—Independentment d’allò que digui el govern espanyol, el poble de Catalunya ja haurà decidit. Per tant, tenir un estat serà qüestió d’un termini més curt o més llarg, que nosaltres marquem en divuit mesos. Entenc que si s’hi posicionés en contra, les negociacions s’accelerarien o recorreríem a la legalitat internacional. Dependrà del moment en què passi. Són divuit mesos, però es poden escurçar depenent de l’actitud del govern espanyol. Però no m’agrada de precipitar-me: anirem endavant i ja veurem què passa.

—Mentrestant, s’engegaria un procés constituent amb la participació de la ciutadania. Com s’articularia?
—A través de les entitats, associacions, sindicats… No hem d’oblidar que les constitucions les fan els parlaments. Evidentment, hem d’escoltar la gent i haurem de fer que tothom senti seva la constitució. El procés ha de ser ampli, però l’ha de liderar el parlament. El parlament haurà de redactar la constitució i després s’haurà d’aprovar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb