Fluorescència

VilaWeb
Foto: Roberto García-Roa [Objectiu macro 100 mm; 1,6 s; f8; ISO 500; manual; llanterna ultraviolada 395 nm; flaix extern]
Redacció
18.05.2021 - 03:56
Actualització: 17.05.2021 - 12:50

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Roberto García-Roa. La fascinació de l’ésser humà per la llum és possiblement tan antiga com la nostra consciència. Quin és l’origen de la llum? Té color? Quin paper representa en la naturalesa? Aquestes són només algunes qüestions que van segrestar la nostra curiositat durant segles. No obstant això, més enllà de la nostra percepció més intuïtiva de la llum, aquesta també pot aparèixer en la naturalesa d’una forma molt menys evident.

«S’ha suggerit que la fluorescència en animals podria exercir una funció comunicativa; per exemple, actuant com un senyal visual en el festeig»

La fluorescència és un fenomen present en organismes com ara bacteris, fongs, plantes i animals. Es caracteritza per la ràpida emissió de llum com a resultat de l’excitació dels electrons d’un subjecte quan absorbeix l’energia procedent d’una font de radiació ultraviolada. El nombre d’espècies conegudes en què ocorre aquest fenomen augmenta cada dia. S’ha descrit en periquitos, dragons i camaleons, i en multitud d’artròpodes com ara escorpins, papallones, escarabats, libèl·lules, centcames, etc. S’ha suggerit que la fluorescència en animals podria exercir una funció comunicativa; per exemple, actuant com un senyal visual en el festeig.

Dissortadament, les evidències són encara escasses i sovint controvertides. Per a les persones amants de la naturalesa i la fotografia, conèixer els secrets de la fluorescència pot ser extremadament útil. Primer, l’ús de llanternes ultravio­lades pot ajudar-nos a trobar espècies fluorescents que estan actives durant la nit. Segon, la fluorescència és en si mateixa una font de recursos creatius. Per a això, convé tindre en compte alguns detalls: les llanternes ultraviolades poden abastar diferents longituds d’ona i, depenent d’això, l’efecte produït en les nostres imatges variarà. Les més comunes són les de 395 nm i produeixen un halo morat amb un intens efecte fluorescent.

Llig l’article complet a la web de Mètode.

Llig ací altres articles de la secció «Focus verd».

Roberto García-Roa és fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies