Fins on s’enfilaran els tipus d’interès aquesta setmana?

  • Arriben les pujades dels bancs centrals · L'euríbor a un any ja el tenim a tocar del 2,9% i amb l'augment esperat de la taxa del BCE, dijous, pujarà un esglaó més, cosa que encarirà les quotes de moltes hipoteques

Jordi Goula
12.12.2022 - 20:00
Actualització: 12.12.2022 - 20:20
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquesta setmana viurem un fenomen que s’esdevé poques vegades. Una colla de bancs centrals de tot el món prendran una decisió sobre què fer amb els tipus d’interès i la majoria els apujaran. He comptat, pel cap baix, nou bancs centrals de diversos països que tindran l’última decisió de política monetària del 2022, un any que els ha desafiats quant a l’alça dels preus, l’aspecte que més vigilen els emissors de cada país. És per això que les decisions que sorgeixin aquesta setmana seran clau per a entendre una mica més bé el rumb que prendran aquestes economies el 2023, amenaçat pel fantasma d’una recessió global.

Sens dubte, els dos passos més importants els faran la Reserva Federal dels EUA (Fed) dimarts i dimecres– i el Banc Central Europeu (BCE) –dijous. En aquests moments, les apostes dels analistes sobre les alces que hi haurà en els tipus ja semblen tancades. Mentre la Fed sembla que ja ha donat prou indicis d’una pujada de 50 punts bàsics (0,5%), menor als 75 de les darreres quatre reunions, el BCE té sobre la taula el mateix dilema, però amb unes lectures d’inflació més dolentes (al voltant del 10%, davant el 7% americà) i un nivell de tipus a la zona euro (2%) inferior al dels EUA (4%).

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va advertir fa pocs dies que era hora de moderar els augments de tipus, però també va recordar que considerava d’apujar-los durant més temps, cosa que fa pensar que el nivell del 5% pot ser a tocar. Divendres va ser la seva col·lega europea, Christine Lagarde, que assegurava a Reuters: “Els banquers centrals hem d’aplicar realment una política monetària que ancori les expectatives. Hem d’assenyalar a la població, als observadors, als comentaristes, que en totes les hipòtesis la inflació tornarà al nostre objectiu (2%) a mitjà termini.” No gosa dir quan serà, és clar. De moment, les previsions dels analistes també apunten a 50 punts bàsics, amb la qual cosa el tipus quedaria al 2,5%.

Hi ha dos bancs centrals més que també decidiran dijous sobre sengles tipus d’interès. Sembla que el Banc d’Anglaterra l’apujarà de mig punt, de manera que el tipus de referència quedaria en el 3,50%. I la Banca Nacional Suïssa sembla que no el tocarà i mantindrà el nivell del 0,50%, el més baix del món en aquests moments, després del Banc del Japó, que encara el manté en negatiu. En un segon pla, hi ha les decisions que puguin prendre el Banc Nacional de Noruega, el de Mèxic, el de Taiwan, el de Rússia i el de Colòmbia…

Tot aquest enrenou monetari afectarà les economies. I augmentarà la incertesa de les previsions que fins ara s’han fet sobre l’any vinent. De fet, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional han descartat que l’estat espanyol pugui ressentir-se aquest trimestre i el vinent d’una recessió tècnica, que sí que colpejarà Alemanya i Itàlia. De portes endins, aquesta possibilitat de lleu caiguda de l’activitat entre l’octubre i el març –allunyada d’una crisi profunda com les viscudes en el passat– sí que és dins les previsions del Banc d’Espanya o l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

En realitat, en vista d’una situació com aquesta, i tenint en compte que el preu del gas molt probablement continuarà pujant, l’estat espanyol encara uns mesos incerts, però és més ben situat que certes grans economies de la zona euro per a plantar cara a les dificultats, si bé tampoc no és immune a totes les conseqüències.

I la més directa la trobarem en un camp en què ja comença a fer mal a moltes famílies. Em refereixo, és clar, a les hipoteques. L’euríbor s’acostuma a adequar entre mig i un punt per damunt dels tipus de referència del BCE. Recordem que l’euríbor representa l’interès mitjà a què els bancs es presten diners entre ells. Per tant, és natural que pugi, si a aquestes entitats els costa més de finançar-se amb el BCE. Ara tenim l’euríbor a un any a tocar del 2,9%, si bé sembla que aquests últims dies la pujada s’ha apaivagat.


Fer previsions en aquest camp també és prou arriscat. Tot depèn de la marxa de la inflació… a Europa. En aquests moments l’estat espanyol, juntament amb el francès, és al darrere de la cua en la classificació alcista de l’IPC. A la zona euro ha baixat (al novembre, l’IPC avançat es va moderar: del 10,7% al 10%), però caldrà veure si es confirma la dada avançada. En aquest cas, el camí que segueixin els preus a l’estat espanyol té una importància molt relativa en les decisions finals del BCE. Sí que en té el d’Alemanya, amb un IPC avançat al novembre del 10%. Les previsions dels analistes semblen apuntar a una moderació successiva, però cal anar amb peus de plom.

Això mateix passa amb l’euríbor. Quants experts van preveure a les acaballes del 2021 que l’indicador a 12 mesos tancaria el 2022 vorejant el 3%? Jo diria que cap. No era lògic. Cal tenir en compte que l’índex va començar l’any en el -0,5% i s’esperava una pujada que arribés al positiu, però ningú no preveia pas que s’enfilés tant. Fet i fet, l’euríbor ha pujat una mica més de 3,3 punts percentuals del gener al novembre. Pregunteu, si no, als qui tenen una hipoteca de tipus variable que, en revisar-la recentment, hauran vist que per cada 100.000 euros de préstec hauran de pagar més de 3.000 euros l’any. Amb els sous que hi ha avui és un pessic que ha de fer força mal a molts pressupostos familiars. D’aquí ve la importància de tenir una hipoteca de tipus fix. De segur que d’ara endavant seran molt més cares i escasses.

I m’aturo aquí, perquè més endavant ja tindrem ocasió de parlar d’hipoteques. Ara la preocupació immediata és tot allò que ha de passar aquesta setmana, marcada per la petjada monetària a tot el món… i amb repercussions directes a les nostres butxaques.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes