29.10.2022 - 21:40
Més del 40% dels pares britànics penja fotografies o vídeos dels seus fills a internet. El juny del 2022, la paraula sharenting –criança compartida– va entrar al diccionari anglès d’Oxford, i vol dir que un pare comparteix notícies, imatges i vídeos dels seus fills a les xarxes socials.
Els pares participen en la criança compartida per raons diverses: perquè estan orgullosos i volen mostrar als seus familiars i amics les fites i la vida quotidiana dels seus fills; per cercar suport i oferir consells a més pares; i per emmagatzemar records. També pot ser una font d’ingressos. Els influenciadors poden guanyar quantitats significatives de diners fruit de la relació amb les marques quan comparteixen la seva vida familiar.
Les decisions sobre si compartir imatges o no i sobre on i quan publicar-les són un dilema per a molts pares. Els primerencs poden topar amb una paradoxa incòmoda: saben que compartir pot tenir implicacions per a la privacitat dels seus fills, però a les xarxes socials troben una font de suport i connexió amb uns altres pares que són en la mateixa situació.
Alguns pares poden sentir que no tenen cap opció real. Com més va més, els pares són encoratjats per tercers perquè comparteixin la seva vida. Això inclou la família, els amics, les escoles, la comunitat, els mitjans de comunicació i les grans marques.
Encara cal més recerca per a confirmar exactament com afecta la criança compartida els nens i la seva privacitat. No obstant això, sembla que aquesta pràctica implica alguns riscs. Alguns pares han deixat de compartir imatges després de descobrir que les fotografies dels seus fills s’han convertit en l’objectiu dels depredadors.
Els investigadors també han descobert que és relativament fàcil per a tercers d’aconseguir fotografies, noms i dates de naixement dels nens gràcies a les publicacions dels pares en espais com ara Facebook i Instagram i vincular aquesta informació amb més fonts en línia i fora de línia per crear perfils detallats. Els pares que sospesin de publicar un anunci de naixement a les xarxes socials han de tenir en compte que compartir aquesta informació pot exposar el seu fill al risc de frau d’identitat.
Molts proveïdors de mitjans socials populars recopilen i comparteixen informació entre si. La informació compartida pot ser recollida per unes altres empreses, que la monetitzen per mitjà d’elaborar perfils dels nens i les seves famílies i emprar els seus interessos i gusts per dirigir el màrqueting en una direcció determinada.
Què cal tenir en compte?
Hi ha maneres de compartir informació a les xarxes socials d’una manera més segura. Podeu desactivar la geolocalització i les etiquetes a l’aplicació perquè aquestes dades no s’adjuntin a les fotografies. Una altra opció és revisar la configuració de privacitat i limitar qui pot veure les publicacions. A Instagram, per exemple, per defecte, els comptes d’adults són configurats com a públics. Podeu configurar el vostre compte com a privat si voleu que la vostra informació sigui disponible solament per als vostres seguidors.
Una altra opció és fer servir una de les xarxes socials privades, dissenyades per a famílies que no volen compartir informació més enllà d’un grup concret de gent.
Les imatges i la informació dels nens són com més va més compartides no solament pels pares, sinó també per membres de la família, amics i escoles. Als pares primerencs els pot ser útil pensar en com volen que els seus fills siguin representats a les xarxes socials i mantenir converses amb amics i familiars sobre com es compartirà la informació dels seus fills a internet abans no hagin nascut. Això pot evitar conflictes.
També val la pena de pensar en l’impacte que poden tenir aquestes publicacions en el futur. Els nadons i els nens petits no us poden dir què en pensen, de les vostres publicacions. Per això, com a administradors de la seva privacitat, heu de tenir en compte com poden afectar-los. Quan compartiu informació dels fills a internet, els creeu la identitat digital, una empremta digital que els perseguirà tota la vida.
Considereu si el vostre fill voldrà que els seus amics o futurs treballadors vegin la informació que vau compartir d’ell quan era un nadó. Quan els adolescents comencen a desenvolupar la seva identitat, es poden preocupar especialment per la privacitat i per la manera en què la seva imatge a internet afecta les seves amistats i relacions.
Eviteu la informació que sigui massa reveladora o privada, o que pugui molestar o avergonyir al vostre fill en el futur, com ara quan aprèn a anar al lavabo, les enrabiades, imatges d’ell despullat i imatges que pugui considerar que el fan semblar poc atractiu.
Els nens de les fotografies
S’han fet algunes recerques sobre què pensen els joves de la criança compartida. Alguns diuen que pot ser positiu, si són ben retratats i el contingut dóna suport a una imatge o identitat positiva en línia. Alguns altres diuen que les publicacions dels seus pares els fan sentir feliços i orgullosos, mentre que a uns altres els agrada el fet que pugui ajudar-los a connectar amb tota la família. Un fill que escrivia en un bloc sobre la seva família va dir que pot ser genial tenir una gran família de gent que t’ha vist créixer.
Alguns altres nens, no obstant això, suggereixen que el sharenting pot causar vergonya i ansietat. Molts volen que els seus pares els demanin permís abans de publicar. Fins i tot alguns dels qui no creien que la criança compartida tingués un impacte negatiu, van dir que podia contribuir a un creixement diferent i que com a pares no ho farien.
Quan considereu que el vostre fill és prou gran per a expressar la seva opinió, parleu amb ell. Esbrinar què vol que publiqueu i què no pot evitar irritacions, frustracions, malentesos i conflictes. Expliqueu-li amb qui voleu compartir la informació i per què. L’acord familiar en línia de la NSPCC, que demana als pares i als fills que acordin una estratègia abans de publicar informació en línia, us pot servir per a començar converses sobre la criança compartida d’ençà de ben petits.
Claire Bessant és professora de dret a la Universitat de Northumbria. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
