Amb l’exèrcit centrat a fer front a la Xina, els rebels islamistes guanyen força a les Filipines

The Washington Post · Rebecca Tan

Zamboanga, Filipines. Durant mig segle, els soldats filipins desplegats a l’extrem sud-occidental del país s’han dedicat a perseguir moviments separatistes encapçalats per rebels islamistes. Però aquests darrers anys, l’exèrcit ha començat a preparar-se per fer front a una amenaça que molts filipins consideren més urgent: la Xina.

Les forces xineses a la mar de la Xina Meridional, una via fluvial estratègica que les Filipines es disputa parcialment amb sis països més, amenacen la seguretat del país i desafien els esforços d’Occident per tal de contenir el poder de Pequín a la regió, segons que expliquen els dirigents filipins i els analistes de seguretat occidentals.

Després de dècades centrat a combatre les guerrilles internes, l’exèrcit filipí ha començat a posa el focus en les amenaces exteriors. Després de gastar milers de milions de dòlars per a combatre en camps de batalla selvàtics, ara el govern ha augmentat les compres de míssils, avions de combat i vaixells de guerra en preparació per a un conflicte a la mar.

Els dirigents filipins diuen que aquest gir estratègic és possible perquè el país ha pogut garantir la pau a les illes del sud, feu històric dels rebels: els fons que, originalment, s’havien destinat a campanyes de contra-insurgència poden reassignar-se als combats aeris i a la marina.

Però encara que la violència a Mindanao, una illa de majoria musulmana, ha disminuït els darrers anys, la situació és més complicada que no pas asseguren els dirigents filipins, segons que es desprèn de les dades de grups de seguiment del conflicte i d’entrevistes amb els residents de ciutats i pobles de la zona que els periodistes internacionals rarament visiten.

“La idea que les Filipines tornin a apostar per la defensa territorial no funcionarà, tret del cas que hi hagi una pau real i sostenible a Mindanao”, diu Brian Harding, analista del sud-est asiàtic a l’Institut de la Pau dels Estats Units, que demana a Washington que es comprometi més fermament amb els esforços de pacificació al sud del país.

Els moros de Mindanao, una minoria en un país aclaparadorament catòlic, han lluitat durant segles contra la dominació exterior: primer, contra els colonitzadors espanyols i nord-americans i, després, contra l’exèrcit filipí. Grups radicals moros vinculats a Estat Islàmic i Al-Qaeda han fet segrests, decapitacions i atacs en massa a l’illa.

El 2019, un acord de pau i un plebiscit van aplanar el camí perquè part de Mindanao fos governada en un règim de semiautonomia pel principal grup separatista de l’illa, el Front Moro d’Alliberament Islàmic. L’acord donà pas a un període de calma, i desenes de milers de rebels han deposat les armes d’aleshores ençà, segons el govern nacional. Les ciutats on hi va haver els enfrontaments més violents entre els rebles i l’exèrcit han estat declarades “lliures d’insurrecció”.

Però la població local de Mindanao afirma en declaracions a The Washington Post que la inseguretat ha tornat a augmentar a l’illa, alimentada per les lluites internes entre els moros i la frustració per les promeses incomplertes del govern quant al desenvolupament econòmic de l’illa.

Alguns dels rebels que semblava que s’havien rendit han tornat a empunyar les armes. Paral·lelament, la campanya del govern per a desarticular els centenars de milers d’armes de foc que circulen per l’illa no sembla que hagi tingut els efectes esperats. A la meitat de les províncies de la Regió Autònoma de Bangsamoro al Mindanao Musulmà (BARMM), la conflictivitat va augmentar entre el 2021 i el 2023 en relació amb els tres anys immediatament anteriors, cosa que invertia una dècada de descens en els incidents violents.

Segons el capità de l’Armada Cesar Pangan Jr., destinat a la caserna general del Comandament de Mindanao Occidental a Zamboanga, aquesta violència creixent afecta directament el conflicte internacional pel control i la influència sobre el Pacífic. Si volen protegir-se contra els avenços de la marina xinesa, explica, les Filipines no poden permetre’s el luxe de gastar més diners lluitant contra els seus propis ciutadans.

“Imagineu-vos que les Filipines fossin una llar familiar: com vols fer front a un intrús si tens un incendi a la sala d’estar?”, es pregunta.

Les forces navals del Comandament de Mindanao Occidental han assistit l’exèrcit filipí en la lluita contra els rebels durant anys. Però, al juliol, el comandament va substituir el grup intern de treball antiterrorista per un de nou sobre seguretat marítima.

L’objectiu d’aquesta nova missió, denominada Posidó, és reforçar el control sobre les aigües que envolten les províncies insulars de Basilan, Sulu i Tawi-Tawi i, més concretament, sobre l’estret de Basilan i el pas de Sibutu, dos canals clau que uneixen la mar de la Xina Meridional amb el Pacífic occidental. L’exèrcit ha nomenat el subcomandant de l’illa de Palawan, pròxima als esculls en disputa on hi ha hagut repetides col·lisions entre vaixells xinesos i filipins, director de l’operació.

L’estret de Basilan es troba dins les aigües territorials filipines, però és obert, segons el dret internacional, a vaixells estrangers que hi transitin de manera pacífica. El 2024, una desena vaixells de l’armada xinesa, pel cap baix, van passar per l’estret tres vegades, segons l’armada filipina.

Tot i que aquest trànsit no viola el dret internacional, el contraalmirall Francisco Tagamolila Jr. assegura que l’exèrcit ha estat “agressiu” i ha ampliat la vigilància a l’estret en anticipació de possibles incidents. Els oficials del comandament, explica, han assistit a conferències sobre els supòsits en què es pot aturar i escorcollar legalment vaixells estrangers segons el dret internacional. Els exercicis d’entrenament, que solien centrar-se a perseguir rebels en petites llanxes motoritzades, se centren ara en l’abordatge de grans embarcacions hostils.

Els anys vinents, l’exèrcit es proposa d’establir “bases d’operacions avançades” a Basilan i unes altres illes per a donar suport a les activitats de la marina, segons que expliquen els comandants.

El gir estratègic cap a la mar que Manila denomina com a mar de les Filipines occidental ha suscitat dures crítiques de Pequín, que ha advertit a les Filipines que “no jugui amb foc” i ha promès de “esclafar una invasió hostil”.

En un comunicat, el portaveu de l’ambaixada xinesa a Washington, Liu Pengyu, reitera que la Xina té dret de “gaudir de la llibertat de navegació a la mar de la Xina Meridional, d’acord amb el dret internacional” i atribueix les tensions a les provocacions filipines. “Que les disputes marítimes entre la Xina i les Filipines s’intensifiquin es deu a les infraccions i provocacions de la part filipina”, diu.

L’illa de Basilan, coneguda pels seus boscs frondosos, és el bressol d’Abu Sayyaf, considerat per molts el més extremista dels grups separatistes moros. Fa tan sols cinc anys, les banderes negres d’Estat Islàmic onejaven en bona part de l’illa, i els helicòpters filipins cometien atacs aeris contra les bases secretes del grup.

Avui, Abu Sayyaf ha quedat reduït a un grapat de milicians acampats al bosc, segons les autoritats. L’illa, segons les autoritats, probablement serà declarada “lliure d’insurrecció” abans de Cap d’Any.

En declaracions a The Washington Post, els residents avisen que hi ha franges de l’illa que encara no es poden visitar perquè són massa perilloses. A l’agost, hores després que el poblet de Tipo-Tipo, antic bastió d’Abu Sayyaf, fos alliberat oficialment, dues bombes van esclatar davant les dependències municipals. Ibrahim Fernández, ex-comandant d’Abu Sayyaf de la zona, assegura que l’atac fou obra del grup. “Era un missatge per a dir que continuaven ací”, explica.

Fernández va rendir-se el 2017. Als combatents com ell els van prometre amnistia, feina, habitatge i atenció mèdica, però poques d’aquestes promeses s’han acabat materialitzat. Explica que coneix insurgents que, frustrats per aquests incompliments, han acabat tornant a les seves antigues bases. Ell ha aguantat com a civil, i ha acceptat feines com a guàrdia de seguretat per a mantenir la seva família mentre cercava feines més lucratives.

A Marawi, una ciutat al centre de Mindanano on l’exèrcit filipí va lliurar una batalla de mesos contra milicians vinculats a Estat Islàmic l’any 2017, la frustració és palpable entre els residents que esperen ser compensats per la destrucció de les seves llars durant els combats.

Naguib Sinarimbo, un destacat dirigent moro, fa temps que defensa que l’exèrcit filipí redueixi la seva presència a Mindanao. Enmig una onada d’assassinats polítics perpetrats per assaltants moros, Sinarimbo afirma que l’exèrcit no pot fer un pas enrere si la inestabilitat continua augmentant. Sense militars sobre el terreny, diu, la policia no podrà fer front a la violència que podria desencadenar la campanya electoral l’any vinent.

Aquesta preocupació per la inestabilitat suscita encara més interrogants sobre el tomb estratègic de l’exèrcit. Tan sols aquests darrers mesos, dos helicòpters Black Hawk que havien d’ajudar a vigilar les rutes marítimes han estat redirigits a l’interior de Mindanao a la recerca de rebels, segons que expliquen els comandants.

Bobby Lagsa ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post

Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb