Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre del consell de redacció de la revista L’Espill, ha aconseguit el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra ‘Nació, ancestres i ADN’. Per evitar equívocs, Garcia-Oliver ha explicat a VilaWeb que no es tracta d’un assaig sobre la identitat, sinó que és un assaig nascut amb la intenció de ‘recollir i analitzar les narracions que s’han fet sobre el que som els valencians, perquè d’uns anys cap aquí s’han dit moltes bestieses, sobretot en un moment de crispació, una mica abans i durant la Transició, arran dels assajos de Joan Fuster, ‘Nosaltres, els valencians’ i tota l’altra obra seva de caràcter civil. El que faig és desmuntar alguns tòpics que no tenen cap fonament de caràcter científic, però que per raons ideològiques s’han anat difonent i defensant en l’àmbit universitari i polític i això ha creat molta confusió. Per exemple, sobre si els valencians mantenim el mateix ADN des del Neolític. Quina aberració. Però això crea confusió i exacerbació i el que volen aquests que han anat amb aquests arguments és fer marrada amb el vincle que els valencians tenim amb el Principat.’

L’historiador ofereix un assaig del tot contemporani en un moment de canvi polític al País Valencià. Ell ho diu així: ‘La voluntat és contribuir a donar llum a un tema que ha dividit i causat molt de dany i que són idees que encara corren impunement sobretot per les xarxes socials.’ I assegura: ‘És un assaig molt fusterià, on utilitze molt la ironia que ens va ensenyar Fuster.’

El jurat del Premi d’Assaig Joan Fuster, on hi han concorregut dinou originals, ha estat format per: Aitana Guia, Albert Saez i Antoni Furió. Té una dotació de 6.000 euros.

Els colors de la metàfora i reflexions sobre la vellesa

Pel que fa al Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés, se l’ha endut el poeta Josep-Ramon Bach amb ‘Secreta dàlia’. Segons que ha explicat a VilaWeb, la proposta porta la seva marca de fàbrica amb la utilització constant de metàfores i imatges poètiques impulsades per l’instint i plenes de tensió. Alhora és una proposta que Bach també acompanya d’unes reflexions poètiques sobre el pas del temps: ‘Començo a fer-me gran. Ja tinc seixanta-nou anys.’

Li preguntem si no s’esperava el premi i ell que diu: ‘M’he trobat amb un jurat generós i no, no m’esperava el premi, perquè a la meva edat ja no espero gaires coses.’ Els poemes també contenen un homenatge intern a alguns artistes, sobretot plàstics, com Miró, Lorca, Chagall, que diu Josep-Ramon Bach que ‘són artistes que m’han transformat, perquè d’ells he après que els llenguatges s’han de trencar de tota lògica.’

El jurat del Vicent Andrés Estellés és format per Vicenç Altaió, Ricard Mirabete i Ester Xargay i s’han presentat setanta-tres obres. Aquest premi té una dotació de 3000 euros.

D’un assassí en sèrie lector de Vidal Vidal

La sorpresa ha saltat amb el Premi Andròmina de narrativa, perquè l’ha guanyat un autor gairebé desconegut, Miquel Àngel Estradé (Les Borges Blanques, 1957), amb la novel·la ‘L’assassí que llegia Vidal Vidal’. Estradé és conegut en l’àmbit de la política per haver estat alcalde de les Borges Blanques en diverses legislatures per ERC i diputat del Parlament de Catalunya. Però tal com ha explicat a VilaWeb, des que va abandonar la primera fila de la política el 2011, no ha deixat d’escriure: ‘La literatura m’ha salvat d’una depressió. Ho dic perquè imagina’t després de tants anys de portar una vida intensíssima, que hagués fet amb tantes hores per omplir? Doncs he escrit. En cinc anys, cinc novel·les.’ Abans havia escrit diversos llibres de caràcter polític, però no va ser fins a l’any passat que Estradé no es va donar a conèixer en l’àmbit de la ficció, quan va obtenir el premi Gregal de novel·la històrica de Maçanet de la Selva per ‘L’home impassible’.

Tot i tenir un assassí en sèrie com a fil conductor, Miquel Àngel Estradé assegura que no ha conreat la novel·la negra: ‘No ho dic per menystenir el gènere, això ni se’m passa pel cap, ho dic perquè la investigació criminal en el llibre és completament secundària. En canvi, sí que hi ha molta reflexió psicològica, perquè estructuro la trama de manera que un seguit de personatges s’apropien dels crims per reorientar les seves vides (una periodista, un escriptor, un pres, fins i tot un editor). En aquest sentit, és més humor negre que novel·la negra.’

L’autor se serveix de l’obra de Vidal Vidal (Arbeca, 1958) per construir la trama. Miquel Àngel Estradé ho explica: ‘Volia trencar motlles i vaig construir un criminal que llegia un autor viu, un escriptor que fins i tot també surt a la novel·la com un personatge més dels que queden afectats pels crims. Nosaltres som amics i abans de presentar-la al premi li vaig deixar llegir i em va dir: «Endavant, m’has retratat la mar de bé». Vidal Vidal per a mi és un escriptor important, que ha portat la ciutat de Lleida i les terres de Ponent al pla de la literatura de qualitat, i sense moure’s de Lleida! Això a vegades costa, ser a prop de la capital facilita les coses. I en aquest sentit ha fet molt per la ciutat de Lleida.’

Fa quinze dies Miquel Àngel Estradé acabava la seva cinquena novel·la. Ara la deixarà llegir a dues bones lectores que la passaran el sedàs (la seva dona i la dona d’un bon amic). I diu que de cara al gener, que es tornen a obrir les convocatòries dels premis literaris, si s’escau, en cercarà un altre per a presentar-se. Perquè per ell guanyar l’Andròmina és més que un reconeixement un ressort que li dóna seguretat i un estímul per seguir escrivint.

El jurat del premi Andròmina de Narrativa és format per Laia Climent, Tomàs Llopis i Maria Antònia Oliver. S’han presentat cinquanta-nou originals. I el premi té una dotació de 10.000 euros.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb