13.06.2024 - 11:00
|
Actualització: 13.06.2024 - 12:55
L’actor Fermí Reixach, fundador de la companyia els Comediants i del Teatre Lliure de Barcelona, s’ha mort a setanta-set anys, segons que ha fet pública la institució teatral. Al Teatre Lliure va participar en produccions com ara Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d’Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó.
Lamentem profundament la mort del nostre estimat Fermí Reixach, actor i Membre Fundador del Teatre Lliure.
Descansi en pau. 🖤
📷 Josep Ros Ribas pic.twitter.com/MPXV2b85u8
— Teatre Lliure (@teatrelliure) June 13, 2024
Va tenir una llarga carrera i va protagonitzar més d’una trentena de muntatges teatrals, però també es va posar davant la càmera en una vintena de films i nombroses sèries de televisió. Es va poder veure a la pantalla en films com La campanada, Matar al Nani, Volavérunt, El perfum: Història d’un assassí i 14 d’abril. Macià contra Companys; i en sèries com La Riera, Polseres vermelles i El cor de la ciutat.
Reixach va estudiar interpretació al centre Estudis Nous de Teatre de Barcelona i a l’Institut del Teatre, però anys més tard se’n va anar becat als Estats Units per continuar aprenent, a l’Stella Adler Institute i a l’Ernie Martin Actor’s Creative Studio, on s’ensenyava el mètode Stanislavski. Després va aconseguir una altra beca Fulbright per prosseguir els estudis a Nova York, del 1981 al 1984. Des d’aleshores va viure entre Nova York i Barcelona, passant llargues temporades en ambdues ciutats.
Als anys vuitanta, quan va tornar a actuar a Catalunya, va estrenar Diari d’un boig, de Nikolai Gógol, dirigida per un dels seus professors a Nova York, Ernie Martin. Una interpretació àmpliament aplaudida i que la va convertir en l’obra més important de la seva carrera. Més endavant, va participar a Mel salvatge, La filla del carmesí, Tío Vania, Edipo Rey, Edipo en Colono i El pare.
També va tenir una breu trajectòria musical amb la publicació del disc Cançons de lladre (1976), en què repassava cançons tradicionals com “Joan Serrallonga”, “Els dotze lladres” o “Cançó del lladre”.
