Federalistes: feu-nos una oferta…

si volen que en parlem, haurien d'anar concretant i de pressa. Perquè tenen divuit mesos, a tot estirar…

Vicent Partal
Vicent Partal
18.01.2016 - 12:07
Actualització: 18.01.2016 - 13:07
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tal com era d’esperar, el pas endavant que ha fet el procés independentista ha forçat un pas endavant també a Madrid. Segons que expliquen, tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias han telefonat al president Puigdemont oferint-li una ‘constitució federal’.

Sembla, d’entrada, que no han entès gran cosa de tot això que passa al Principat. No es tracta pas de fer ofertes ara al president de la Generalitat, com si tot això pogués arreglar-se amb un pacte de despatxos. Això ja fa temps que és impossible. Si tenen cap idea i volen res, serà la població que decidirà si s’accepta o no. Amb urnes.

Però no cal dir que, a més, les frases vagues ja no tenen significació. ‘Independència’ o ‘república catalana’ són conceptes clars i nítids, que tothom sap què signifiquen. Hi ha els mil sis-cents fulls del Llibre Blanc que els tradueixen a mesures concretes. I el procés constituent ben aviat començarà a fer camí. En canvi, ‘federalisme’, de moment, a banda de voler dir continuar essent Espanya, no té cap significació concreta.

Per això Sánchez o Iglesias, si volen que parlem de debò, haurien de concretar. Molt i molt prompte. Haurien de concretar què volen dir quan parlen d’una constitució federal espanyola. Perquè de federacions, al món, n’hi ha de tots els estils i colors, incloent-hi aquelles en què els subjectes federals no tenen cap poder polític i són simples instruments burocràtics, diputacions grans. De manera que si volen debat, més val que superen les paraules i facen propostes. Una federació? O una confederació? Com i quina? Monàrquica? Asimètrica? Amb representació pròpia internacional dels subjectes federals? Amb quina classe d’hisenda? Amb un tribunal constitucional amb paritat entre Catalunya i Espanya? Amb quina consideració nacional de les parts? Amb dret de vet dels subjectes federats sobre decisions polèmiques de la federació? Amb quines competències exclusives cadascú? Amb el dret de federar-nos els Països Catalans?

Ho torne a dir: si volen que en parlem, haurien d’anar concretant i de pressa. Perquè tenen divuit mesos, a tot estirar…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep
Josep
17.01.2016  ·  23:15

Amb tota franquesa Vicent, crec que no cal ni tornar expressar que ens haguem distreure a demanar-los que ens diguen el què pensen en concret. Crec que ja ho sabem, i que diguin el que vulguin, i si concreten el que ja sabem que no concretaran, ja els tornarem a dir per activa que estem camí de concretar una Constitució per a la República Catalana.

Xavier
Xavier
18.01.2016  ·  11:32

Totalment d’acord, senyor Partal. La pilota fa anys que està a la seua teulada i els valencians estem patint ara la decepció que vosaltres podreu esquivar. No cal sentir les veus dels qui venen fum, la llibertat no és negociable.

La situació és tal, que malgrat que sóc valencià i per tant tot això no m’afecta, m’il·lusiona més el que passa al Principat que els magres i sempres incerts passos que podem donar des del País Valencià, on a tot estirar al que podem aspirar és a reparar algunes de les desfetes de 20 anys de PP.

Des de l’esquerra valenciana, els referents poden vindre de Madrid (Pablo Iglesias) o de Barcelona (CUP). I, almenys en el meu entorn, tots coincidim en què la proposta de Madrid, (a banda de vindre per Almansa i per tant ser sospistosa) té un qualificatiu dominant: GRIS. No deixa de ser un PSOE 2.0 que ens proposa, malgrat tota la retòrica, solucions que no transformen la vida en comú que compartim ni que ens ajuda a emancipar-nos personal i col·lectivament.

Mentrestant que el que ens ve de Barcelona és il·lusionant, transversal i de colors. Especialment els llenguatges i accions de la CUP en què ens veiem reflectits, que posen de relleu camins per pensar un altre Nosaltres lliure de tantes i tantes violències que ens travessen. I a més, que no ens posa sota el vell xantatge de “o lluita social o alliberament nacional”.

Amb això hi ha material per poder anar transformant la societat a poc a poc ací al País Valencià. Podem solament fa que marejar.

Molts ànims, a l’altra banda de la Sènia també hem recuperat la il·lusió!

Joan
Joan
18.01.2016  ·  11:54

Idea/proposta amb prou capacitat revulsiva, fins i tot per a la formació del govern espanyol, ja que podria solucionar la investidura pendent.
Consisteix en que el nostre parlament es comprometés a incloure un article a la Constitució de la República catalana que digués: “El govern de la República catalana estarà obligat a convocar un referèndum d’adhesió a la Confederació ibèrica/hispànica/de pobles d’Espanya, el dia que la seva Constitució ho contempli”.
Els federalistes honestos saben que des de Madrid no permetran un referèndum, ara per ara. Per altra banda, tenint en compte que necessitem ampliar la base que voti la Constitució de la República, aquest seria un pas important en aquesta direcció.

JOSE MANUEL
JOSE MANUEL
19.01.2016  ·  01:14

Una tercera via raonable, ara que ja han vist que va de debò, i que no anirem a pidolar com almoina allò que ens prenen “solidàriament”:
En el termini de tres mesos sotmetre a referèndum a tot l’Estat l’Estatut de Catalunya tal i com va sortir aprovat pel nostre Parlament (Ni ribot de Guerra ni sentència del TC, sinó compliment de la promesa de Zapatero, Presidente del Gobierno del Estado Español). Simultàniament, a Catalunya, una segona urna amb un segon referèndum consultiu amb la butlleta Independència SI, Independència NO. Si a tot l’Estat surt aprovat l’Estatut, aquest passa a ser considerat text constitucional i s’esmena (es retoca) la Constitució Espanyola de manera que resulti ser “totalment, indisputablement constitucional” (Constitució que, retocada, es torna a sotmetre a votació, quan s’hagi fet la feina). Si la “sobirania espanyola” refusa l’Estatut de Catalunya (els conjunt dels pobles de l’Estat Espanyol no accepten respectar convivencialment la voluntat del poble català), i a Catalunya, en la segona urna, ha guanyat la Independència SI sobre Independència NO, s’inicien de manera immediata les negociacions per a una separació amigable entre el Reino de Espanya i la República Catalana, supervisada per la Unió Europea com a garant de la estabilitat econòmica i jurídica, i de la convivència de ciutadans europeus de ple dret. Sánchez, Coscubiela, Iceta (que no sou capaços de, o us fa vergonya, defensar l’Estatut Maragall?), Iglesias, què responeu a aquesta possibilitat de clarificació democràtica al “desafío catalan”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies