Farts

«Em costa d'entendre per què en un moment en què una part important de la població sentim que vivim en un estat d'autèntica excepció, els representants que vam votar siguen tan incapaços de fer la feina que els vam assignar»

Vicent Partal
21.03.2019 - 09:15
Actualització: 21.03.2019 - 10:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No puc parlar en nom de ningú més que de mi mateix. Perquè no puc ni vull ni crec que siga correcte d’atorgar-me la representació de ningú més. Però he fet servir el plural, ‘farts’, en compte del singular, ‘fart’, perquè, sense saber quants som que pensem igual, estic convençut que avui no sóc l’únic que se sent així.

En l’editorial d’ahir ja avisava que temia que el recurs, sorprenent, de demanar una opinió al Síndic de Greuges podia ser una manera de cercar una pista d’aterratge des del govern de la Generalitat per tal d’adoptar finalment la decisió de retirar el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat. Lamente no haver-me equivocat. Ho lamente pel que representa en aquest cas concret l’enèsima cessió a les tesis de l’estat. Em sap molt de greu que el Síndic protector dels ciutadans opine que la solidaritat amb els presos és temporalment prescindible, i em sap greu també la incoherència que significa aquesta opinió respecte d’allò que ell mateix ha defensat de manera tan valenta aquests darrers mesos. Però allò que més lamente de tot és que aquest afer confirme el distanciament claríssim entre la gent del carrer i la classe política catalana.

Ahir vam saber que la consellera Artadi quan divendres deia en públic que es defensaria el llaç del balcó ja sabia que el Síndic, en un primer informe, en recomanava la retirada. Ens han remarcat que van demanar uns aclariments i que per això no el consideraven definitiu, aquell primer informe. D’acord. Però si Artadi ja sospitava que podia passar això que ha passat no calia que ens fes aquella proclama que ens va fer. No calia enramar-se en aquell simbolisme pírric que cansa, si ja podia sospitar que acabarien acceptant la retirada. Certament, és constatable que el president Torra és, malgrat tot i pese a qui pese, qui ha anat més enllà en la desobediència a la Junta Electoral espanyola. Però no és pas menys cert que, al final, el regust és molt agre, quan veus que el govern es doblega a retirar un símbol que per a molta gent, precisament per la manera com l’ataquen els qui ens voldrien a tots empresonats, és més que un llaç i és més que un color. Encara que la retirada siga finalment a instàncies d’una institució catalana.

Dit això, és obvi que no podem perdre de vista que el problema principal, l’essencial, el de fons, és l’actitud ridícula de la Junta Electoral –no se m’acut cap més qualificatiu publicable. I estic d’acord que, per això mateix, cal ridiculitzar-la. Som-hi i endavant. Però la decepció que implica la decisió no es pot passar per alt així com així ni és fàcil d’esborrar. Especialment perquè plou sobre mullat i comença a ser hora que escampe.

És evident que aquest afer del llaç al balcó de Palau no és el més greu que hem hagut de suportar ni el més important ni determinant –en això ens posaríem d’acord fàcilment. La situació més greu i cabdal, la primigènia, va passar el 30 de gener de 2018, quan el president del parlament, Roger Torrent, va decidir que no investia el guanyador de les eleccions i quan, tot seguit, el seu partit i el partit del president Puigdemont ho van acceptar. ERC i Junts per Catalunya, és cert que amb intensitats diverses i amb intencions clarament diferents, van entrar aquell dia en una deriva de la qual tinc el dubte si no saben eixir-ne o bé si no ho volen. Una deriva en què persisteixen a partir d’uns interessos que jo com a independentista, i insistesc que vull parlar per mi i prou, ni entenc ni puc acceptar.

No vaig entendre, per exemple, aquella obsessió de fer un govern efectiu que, a part de propiciar un repartiment generós de càrrecs, no ha servit per a res més. No vaig entendre que la CUP no fos capaç de veure que investir Jordi Turull hores abans d’entrar a la presó era la denúncia del règim més poderosa possible. No vaig entendre després que el president Puigdemont convertís la commemoració del 27 d’octubre en un acte partidista, relegant i probablement matant per sempre el Consell de la República, que era l’eina més potent que teníem i podíem imaginar. I no entenc per què el tenen paralitzat el Consell, per quina raó, els uns i els altres, i se’l miren com si fos un artefacte explosiu al qual val més no acostar-se. No he entès les càrregues dels Mossos ni per què no cessen d’identificar independentistes mentre deixen campar com volen els escamots feixistes, una nit i una altra i encara una altra. No vaig entendre en cap moment l’obsessió dels presos amb la hipotètica violència que es podia produir el 21-D a Barcelona, arran de la visita de Pedro Sánchez, com si això els importàs més que no la protesta mateix. O els intents repetits d’apuntalar en el poder com fos el dirigent de l’únic partit, el PSOE, que era imprescindible per a decretar el 155 i engarjolar-los a ells. No entenc per què companys de cel·la no poden ser companys de llista. No entenc per què uns fan vaga de fam i uns altres no. Ni per què quan uns fan vaga de fam uns altres corren a filtrar una fotografia, com si això fos una competició de flaixos. Ni per què s’acaba la vaga. De fet no entenc, i com més avança el judici menys ho entenc encara, ni tan sols per quin motiu es van lliurar als tribunals espanyols si acabaven de proclamar la independència. No entenc l’obsessió que tenen contra la unitat, exacerbada pels fets de l’octubre i que ha esdevingut una autèntica fòbia per part d’ERC, ni com és que els dirigents d’aquest partit diuen cada dia coses que no quadren amb allò que van votar els seus militants com a proposta política després de les eleccions del 21-D. I no cal ni dir que ja estic més que perdut en l’espectacle –no sabria definir-ho de cap més manera–, organitzat entorn del PDECat, la Crida, Junts per la República, Junts per Catalunya i no sé si em deixe ningú més. No vaig entendre tampoc la picabaralla dins la CUP sobre si presentar-se o no, en un moment com aquest, i no sé, sincerament, què fan els de Primàries per Barcelona. No entenc per quin motiu Junqueras veta Puigdemont a les europees o quan Arnaldo Otegi li proposa un front ampli, ni sé per quina raó ara hauran d’enfrontar-se tots dos, cara a cara, i convertir les eleccions en un fratricidi que a Espanya es miraran amb plaer.

La llista pot semblar llarga i feixuga, però al cap i a la fi tot això és molt fàcil de resumir. Simplement em costa d’entendre per què en un moment en què una part diria que important de la població sentim que vivim en un estat d’autèntica excepció, pitjor que mai, els representants que vam votar en les eleccions més difícils de la història, les del 21-D, aquells que vam triar per restituir el govern legítim i recuperar el camí de la República, són tan incapaços, com a conjunt i salvant les individualitats que calga salvar, de fer la feina que els vam assignar. He dit que no ho entenc però vull dir-ho més clar encara. Em resulta simplement incomprensible que ells mateixos no tinguen en compte com ho vam fer per guanyar, quan només cal mirar enrere i recordar que no fa pas tant, el primer d’octubre de 2017, els uns i els altres, ells i nosaltres, vam saber ser carn i ungla. Indestriables.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Cesc Martinell
Cesc Martinell
21.03.2019  ·  01:09

Molt farts!

Jaume Sanllehi
Jaume Sanllehi
21.03.2019  ·  02:12

Sí, Vicent, estem molt farts !

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
21.03.2019  ·  02:20

Em fa l’efecte que tenim la mateixa mentalitat que els jueus enfilant-se cap a la cambra de gas o el forn crematori hitlerià.

No n’estic fart, ans el contrari, expectant.

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.

Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.

Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.

Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.

Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.

Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

PS: 1. cada volta més, fa l’efecte, que des de tot l’espectre partidista principatí des de PDeCAT fins les CUP, estiguen tots d’acord amb Franco i Aznar.

2. Ací, de moment, només e(n)s salven els exiliats i guaiteu que és un microcosmos ben transversal. Per a neguit d’aquells que volen clavar el clau per la cabota amarrats dintre la gàbia.

3. Als d’ERC, els veig votant-los en les properes conteses electorals més gent d’España que del Principat. S’imagineu votant els britànics a GANDHI més que a l’Índia?…..total si del que es tracta de fer un remake nou de “Jesucrist Superstar” ja hi veig Felipe VI fent d’emperador Constantí per a glòria i estabilitat de l’imperi. Ni esquerra, ni república ni catalunya.

Emilià Duch
Emilià Duch
21.03.2019  ·  02:57

Vicent,

Ho entenc, pero recorda les teves propies paraules, es la gent la que está fent aquesta revolució, no els partits. No els hi demanis liderar, ho farem entre tots!

David Escobedo
David Escobedo
21.03.2019  ·  03:37

Si vosaltres els indepes esteu farts, imagineu com estem nosaltres, els que no ho som.
Catalunya infantilitzada, institucions sense credibilitat, President que no presideix, societat farta, dividida i enfrontada…Potser, només potser, estar farts serà el que ens permetrà reconstruir el que han fet malbé amb les seves mentides aquesta generació de politics indecents i irresponsables. O potser, i malauradament penso que aixi és, encara us calen més mentides, més covardia, més robatori, per compendre per fi que tot això mai va ser real, que mai va existir una voluntat politica encaminada a la independència, i que aquesta gent no mereix ni el vostre escalf ni el vostre respecte.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
21.03.2019  ·  04:23

El diumenge,després de la “mani”, estaves eufòric. Ja ho teníem TOT guanyat, malgrat la trampa de les xifres Ara ja no.
Em pensava que els periodistes ereu gent informada. Ara veig que esteu tan despitats com nosaltres

48h després, l’Arrimades demostra que és qui és. Han aconseguit fer treure els llaços, menysprear els presos i insultar
el President, sense despentinar.se. Només la CUP s’ha indignat amb aquesta ‘pija’

Josep Usó
Josep Usó
21.03.2019  ·  04:57

Costa molt d’entendre. I això que el que ve des d’Espanya és per començar a córrer.

Jordi Planas
Jordi Planas
21.03.2019  ·  05:11

Amb tot l’entusiasme, dificultats i, finalment, multes i inhabilitacions imposades a alguns representants polítics, vam fer un 9 N, meravellós, però, que personalment recordo trist, perquè no era vinculant, invocava allò que no era: un referèndum.

L’1 d’octubre, vam fer un referèndum que és motiu d’una repressió i persecució delirant. Tantíssima gent encausada i acorralada!!

Ara, despenjarem llaços grocs i pancartes i en penjarem d’altres on direm que la JEC els ha prohibit.

Aprofito per denunciar que al carrer de Nicaragua, en una de les parets de l’antiga presó Model fa molts dies, llueix el rostre de Jordi Cuixart amb uns barrots negres que algú ha sobreposat amb insults i qui sigui que pugui no fa res per esborrar-ho.

Som on som. Malgrat tot, avançarem, perquè sempre ho hem fet.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
21.03.2019  ·  05:12

Efectivament Director, som molts els que no ho entenem. Salut.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
21.03.2019  ·  06:22

Crec que el cas dels llaços grows I la JEC és anecdòtic, un cas més d’una llista molt llarga que en Vicent Partal ha descrito molt bé a l’editorial d’avui. Gairebé més que les reculades repetides, però, el que és més greu és que les cúpules dels partits (amb l’excepció, crec, del grup de gent al voltant d’en Puigdemont I d’una part de la CUP-Poble Lliure) no creuen en la independència, i per tanto fan servir l’extraordinària empenta popular que representa el moviment de base com a forma de guanyar pes dins el sistema existent. Per això ERC es nega sempre a col.laborar quan creu que anant sola hi guanya, i per això la CUP reclama sempre una desobediència que els seus líders no estan disposats a fer ells mateixos (recordeu Berga). És el que hi ha. El perill és que, a mida que els votants independentistes s’adonin de que aquests líders que els demanen sacrificis personals els estan utilitzant, és passin a l’abstenció – perquè el día que els unionistes ens derrotin a les urnes estarem realment perduts…

Núria Coma
Núria Coma
21.03.2019  ·  06:25

Evidentment no s’esntén.
Perquè per compendre o entendre quelcom hi ha d’haver un fill de raonament a seguir, i llavors pots opinar si hi estàs o no d’acord.
Aquí hi ha reaccions, normalment unilaterals o inclús personals, en cada situació, i ho sabem quan ja està presa, sense cap explicació.
No ens tenen en compte des del 30 de gener, i sincerament, crec que el 28-A, els hauríem de recordar que sense mosaltres, ells no existeixe.
Felicitat per l”editorial. Llegir-ho tot seguit ens fa adonar de la presa de pèl que ens estan fent, els qui haguéssim defensat a mort fa uns mesos

Carme Perello
Carme Perello
21.03.2019  ·  06:43

Estic esperant què farà la Generalitat aquest matí. de totes maneres, el passar la lectura al síndic de greuges, per acatar el que digui, per a mi és una excusa; i dir això em fa mal el cor i la ment.
Ara que veiem que un innocent llacet de color groc, els autoenverina, era algo més al nostra favor de continuar. perquè atacar amb un llaç és com els clavells vermells a Portugal. com diuen aquests impresentables gc. nº tips……….., que la guerra de guerrillas actuaven sentats donant-se la mà.
això és el que, juntament amb un llacet groc, s’està aconseguint. s’està aconseguint que tots aquest vips, cares famoses que, abans era apolítics, ara siguin uns fatxendes de cullons¡ perdó.a
Per això hem de seguir amb el llaç a la mà, i no amb el lliri. que ja ho hem fet molt de temps.
aquesta ezpañols, quan la víctima es debilitza, encara la fuetegen més….veieu la nina arrimades la mala hòstia que treu.
pero ens treiem la inesita i ens porten una annariana, entregada i adoctrianda. ostres que bé que ho fa l’aznar. les tanca en un monasteri?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
21.03.2019  ·  06:44

Jo també n’estic fart, Sr. Partal, però em temo que les vostres preguntes tenen respostes que no ens agradaran.

N’apunto algunes que crec oportunes

* Els polítics es varen lliurar i no varen fer res per a implementar la república perquè no hi havia res preparat. Ni estructures d’estat, ni plans mestres ni res. Segurament pensaven- ingènuament- que arribant al referèndum ja estava i que això forçaria una negociació o una intervenció exterior. No controlaven ni els mossos ni el territori i eren perfectament conscients que els acusarien de coses ben grosses. D’ací gestos com ara no retirar la bandera espanyola, o no publicar la declaració al DOGC, ni tan sols votar-la. Veient el judici queda clar pel que diuen les defenses

* També es varen lliurar perquè devien calcular que més enllà d’acusacions gruixudes, no aniria a més. Més o menys com el major Trapero, que tot i estar imputat pe rebel·lió continua ben lliure i fent de mosso. No varen calcular la set de venjança d’Espanya (sembla mentida que en Junqueras sigui historiador) ni tampoc que Espanya està atrapada en una deriva autoritària i ultranacionalista de la qual no poden sortir sense que els seus mateixos se’ls tirin a sobre. Una mica com nosaltres, però amb l’agreujant que ells tenen el poder i no tenen aturador- ni intern ni extern- per tal de fer el que els doni de gana. I ja se sap que el poder sense control esdevé feixisme. Tampoc no varen calcular que els farien servir d’ostatges per tal d’escapçar- molt efectivament- els partits independentistes per una generació.

* No hi ha llistes unitàries per la senzilla raó- i ho he dit mantes vegades aquí- que la desconfiança entre partits i la lluita per l’hegemonia de les molles els pot massa. Ja se que és trist i mesquí donada la situació del país, però és així. Al cap i a la fi, els partits són màquines de poder. Per entendre per què cal recordar que ERC va ser menystinguda durant molts anys pel que és ara el PDECat i per això sospita d’ells en tot moment. Ja varen formar Junts pel Si a contacor i ara que anem tots sense saber què fer, encara hi ha més mala maror. La sospita permanent entre baes i direcció és que les ofertes d’unitat són per a apuntalar un PDECat en extinció. De la mateixa manera el PDECat/JxCat/Crida té massa contradiccions internes i lluites per poder arribar a acords efectius amb ERC, apart de la temença ben fundada que ERC els prengui la parròquia. Per la seva banda, la CUP sempre ha anat de revolucionària anticapitalista (més del segon que del primer, tot sigui dit). Fonamentalment, de sofà, perquè encara és hora de veure algun dels seus realment perseguit per la justícia, més enllà de l’Anna Gabriel, fugida a Suïss quan no cal (per desobediència et cauen com a molt 2 anys, i si no tens antecedents ni entres a la presó). Per aquest motiu són incapaços de veure un moment històric ni que els passi pel davant amb un cartell de llums de neó intermitents.

* El govern segueix acatant perquè quan entres en aquesta dinàmica, que es va iniciar fa molt de temps, fins i tot abans del 30 de gener (o no recordem les paral·leles retirades de llaços i colors grocs de la campanya del 21D ?), ja no pots aturar-te. Ens han passat pel davant molts més abusos i més importants que els llaços. I no hem fet res més que acotar el cap seguint la lògica iniciada després de la fallida proclamació d’independència. Té sentit desobeir ara per un motiu simbòlic ? El problema és que amb gestos per “salvar la cara” com el que han fet, encara quedem més en ridícul, posem més de manifest la nostra feblesa i els donem més munició per tal de fer-nos mal la propera vegada (i n’hi haurà moltes). Caldria mantenir la dignitat i recordar allò que “Hom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules”.

* El Consell de la República i altres instàncies estan congelades per tot l’anterior i perquè, simplement, de ben poc poden servir donat el moment polític actual. Si ho acatem tot, si no tenim control sobre res i si, previsiblement, en 4 mesos tindrem encara més repressió (més o menys suau depenent de si governa el Trifachito o PSOE+C’s), de què serveix arriscar-se, deuen pensar ? (valgui a dir que jo crec que de molt i que d’una vegada hauríem d’anar a totes perquè aquesta gent no ens arrossegui a l’anorreament nacional i al feixisme més sòrdid). Quina articulació pot tenir el Consell de la República quan al principat la capacitat d’acció, el marge de maniobra, és nul ? Això també ho enten la gent, que no s’està apuntant al Consell de la República. Des de fa mesos som uns 50000, ben lluny del milió que proposava el President Puigdemont.

* Un motiu semblant té el fet que els mossos no reprimeixin els feixistes, o atonyinin els independentistes: ja ha quedat clar que ni els controlem ni probablement els controlarem de forma efectiva fins que no siguem un estat. Però és que a més estan buscant una excusa per prendre’n el control totalment i posar-hi un coronel de la Guàrdia Civil al capdavant Francament, veient el pou de misèria, de mentida (com és possible que desenes de servidors públics cometin fals testimoni que es pot provar documentalment, condemnant així persones a llargs anys de presó, i es quedin tan amples), de caspa i de nacionalisme espanyol que destil·len, puc entendre que mal que bé, molt millor els mossos amb comandaments més o menys neutrals i depenent del govern de la Generalitat. Almenys amb els mossos no tinc sensació d’opressió quan n’entro en una comissaria.

I, per acabar, el motiu més clar de tots: vivim constantment mirant els presos polítics. Tot està fet en funció d’ells: llistes electorals, declaracions, reflexions o accions polítiques. Empresonar-los, des del punt de vista d’Espanya, va ser una de les maniobres més encertades que podien fer. Ens limiten i ens limitaran: tant per la por que una acció nostra els perjudiqui, com per la por que segons què fem, acabem com ells. SSS tenia tota la raó: ens han ben escapçat.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
21.03.2019  ·  06:46

Trobo que aquest article recull bé la deriva esdevinguda des del fatídic dia en què el camí que fèiem es va trencar de manera rotunda.
Jo penso que malgrat tot, malgrat la violència, malgrat el 155, malgrat les desavinences o inclús l’odi entre alguns integrants de JxS, malgrat els empresonaments,… per mi el camí se’ns va trencar quan ERC va decidir no investir el president legitim. Va trencar l’últim acord. Des de llavors “l’estament polític” és indigne d’aquest poble. Hem tornat al “no ens representen” de sempre. Sap greu dir-ho però aquest cop ja fa fàstic anar a votar. I tan de bo votem totes, que ningú es quedi a casa! Però, si més no algunes de nosaltres, votarem tapant-nos el nas.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
21.03.2019  ·  07:02

Sempre encerta els seus articles Sr. director.
No s’entenen el que fan els partits, i l’hora de votar que farem tapar-nos el nas i votar per eliminació VERGONYA de tots els partits catalans es deuen esta fregant les mans tots els ñ.

Francesc Planas
Francesc Planas
21.03.2019  ·  07:05

No crec en els polítics. Crec en les persones. No oblidem una premisa: tot això ho fem les persones, no els polítics. Els polítics, alguns, s’hi sumen, de grat o per força. Els necessitem. Però qui empeny som i serem nosaltres, nosaltres, el poble de Catalunya.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
21.03.2019  ·  07:21

Els polítics són gent mediocre. Quan més amunt estan, més caps han tingut de trepitxar. Cal que la gent comenci a prendre conciència que si la República volem caldrà prescindir de tots el organismes de l’estat espanyol. I si, els polítics “catalans” són un engranatge de l’estat espanyol, com també ho són els mossos I com també ho són els funcionaris. El poble Català està sol I sols depèn del poble Català. Voleu República? Doncs fer la única cosa que fa moure la gent. Tocar la butxaca! Vaga indefinida!

Jordi T.
Jordi T.
21.03.2019  ·  07:28

David Escobedo, aquesta afartamenta teva i nostra s’hauria pogut acabar si al 2014 els unionistes haguéssiu participat a la consulta no vinculant i el govern espanyol hagués encarat una negociació política amb aquell resultat.
Podràs entendre que els independentistes estem farts del govern i polítics espanyols. Sense anar mes enrera que la Constitució, estem farts de les conseqüències de la LOAPA, dels vidalquadristes i Cs i el seu odi a tot el que es català, als guerres, ibarres i borrells, als encantadors zapateros i sanches, al peix al cove, al dèficit fiscal, als atacs constants contra la llengua catalana que se’ns mor, farts de la sensació de tenir un estat en contra dels meus interessos com a català, fart de les humiliacions i vexacions especialment provinents de polítics i representants d’institucions espanyoles, farts de veure com Espanya en el seu conjunt no vol als catalans com allò que som i, per tant, el seu objectiu es anorrear-nos. Del que no estem farts es de la lluita per la supervivència.

Antoni Serrano
Antoni Serrano
21.03.2019  ·  07:48

Teníem l’ANC. Potser l’hauríem de refundar amb els seus principis fundacionals i funcionals. Si ‘ANC es transforma en quasi un partit i deixem els partits sols, guanyen els aparells i perdem els ciutadans.

QUIM BG
QUIM BG
21.03.2019  ·  07:54

A la Revolució Francesa també estaven farts i varen entrar a sac al si del poder constituït, i els va anar be. Potser ha arribat l’hora de que el poble prengui el poder.

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
21.03.2019  ·  07:56

El llaç groc ha estat la goteta que ha fet vessar el got, i en un sol editorial s’ha dit tot. Així és com ens sentim milers de catalans, farts. El 30/1 va començar a trencar-se tot i hem anat perdent fins avui. Ho vaig dir llavors i ho torno a dir: hi van renunciar, i no han estat capaços de parlar clar.
El que preocupa més son les conseqüències: la desafecció dels ciutadans cap a la política i potser un augment de l’abstenció en les pròximes eleccions, panorama preocupant. El pitjor és el preu tan alt que s’està pagant, per res.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
21.03.2019  ·  07:58

Farta fins al cansament pero continuare lluitan, si cal al costat d’alguns dels politics que m’han decepcionat, no d’altres que m’han caigut per sempre, ells i els seu partit.
Crec que encara que ens decepcionin necessitem politics.

Raquel Rivera
Raquel Rivera
21.03.2019  ·  08:01

Vicent!
Ja fas bé d’usar el plural:
Jo també estic farta i decebuda, molt decebuda!
Gràcies per donar veu al que molts sentim!
Una abraçada!
Raquel

Núria Feliu
Núria Feliu
21.03.2019  ·  08:06

Jo també estic farta, molt farta.

Roser Giner
Roser Giner
21.03.2019  ·  08:09

Avui Dia Mundial de la Poesia tenia preparat el poema de Salvador Espriu INDESINENTER i en Blesa se m’ha avançat. Penso que és el poema més adient per un dia com avui. Comparteixo el comentari de’n Blesa i sí, FARTS, molt farts.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
21.03.2019  ·  08:13

Pots fer ús ben tranquil·lament del plural. Subscric totalment el teu editorial. Fa temps que en parles, o en parlem tots amb tu també. El partidisme mata la política. I en aquests moments en que la gent, la GENT!!, està tan mobilitzada per aquesta esperança de construir un país més just (al cap a la fi, tot va d’això veritat?). Doncs en aquest moment, que els partits passin per davant la gent, és una putada per a tots nosaltres.

Núria Menasanch
Núria Menasanch
21.03.2019  ·  08:19

DES DE TORTOSA.
Estic gairebé d’acord amb vostè en tot.
Menys quan anomena a Primàries Barcelona.
Però al menys, ha sortit el nom que s’intenta invisibilitzar per tot arreu. Encara ke sigue tan sol de la Capital i per a criticar sense arguments.
Existim. I guanyarem.
Moltes gràcies

Jaume Riu
Jaume Riu
21.03.2019  ·  08:26

2019 03 20 ESCACS
M’agrada l’estratègia intel·ligent del joc dels escacs que consisteix a moure les fitxes disponibles per aconseguir dos objectius:
1. Neutralitzar l’activitat del contrincant
2. Forçar la captura de l’altre rei
Això no es pot aconseguir d’immediat amb poques jugades i, fins i tot, en el curs d’una partida guanyadora s’arriba a retrocedir i a sacrificar fitxes pròpies.
En qualsevol cas, el fet d’amagar les intencions és una tàctica d’èxit que desconcerta.
Trobo que Quim Torra juga molt bé als escacs, potser perquè no és polític.

Joan Benet
Joan Benet
21.03.2019  ·  08:29

Volem la independència i està clar que aquests polítics no ens hi duran. Han tingut la seva oportunitat, un suport popular excepcional, i no se n’han sortit. Per mediocres o perquè tenien d’altres interessos, tant fa. Són el passat. Ara cal donar l’oportunitat a gent nova. Jo tampoc entenc sempre a en Graupera i company, sobretot quan es posen en pla perdonavides, però, si més no, encara no l’han cagat.

Joan Begue
Joan Begue
21.03.2019  ·  08:38

Fart i tant desorientat també. Thotom polític de casa nostra un venut un cametes fluixes encara i penso si thotom.
Pot ser m’engany però no O vull creure.
Que podem fer ? Mireu pot ser que a la Plaça de Sant Jaume li calgui una pintada …
I el groc està de rebaixes.
Que els obliguen a treure el llaç doncs el pintem, el problema està que vindran els altres i ens canvien el color.
Al final semblarà un Miró, no és bona idea.
Que més podem fer, no votar i que guany l’aristocràcia s’ha de pensar més.
De tot plegat i escoltant el judici en trec alguna i poc més explicació que el nom de JxCat. Tenia el nom que els egos pesaven molt que hi tenien submarins també que el concepte de país no va prevaler per sobre i que l’èxit del poble va estar i segueix se’n l’ànima.
No hi ha en aquests moments una pressió de la màquina per començar una vaga general indefinida. Però pot ser en uns dies i serà.
Seure a la porta de casa i veure passar les despulles de l’ adversari espanyol pot ser una, perquè ha de passar, no en tinc cap dubte.
Més mentres seguim aprenent socials i polítiques com a poble que ens va molt bé.
Per acabar si jo d’espanyol tinc el DNI i res més. Donc les gràcies als moments viscuts per ajudar-me a treure’m els dubtes.
Ara més que mai Visca la República Catalana

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
21.03.2019  ·  08:45

La baula que tindria que ser la més forta es la més feble. Sento molta vergonya i ràbia. Lo del llaç groc és la cirera que culmina un pastís que fa molta pudor.
Quin futur es el que els hi espera als presos polítics? Quina vergonya !!
Ens han furtat nou anys de lluita. El no poder veure allò que esperaba veure hem deixa…..

Rosa Masot
Rosa Masot
21.03.2019  ·  08:53

També n’estic molt farta. Molt!

jaume vall
jaume vall
21.03.2019  ·  08:59

Completament d’acord.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
21.03.2019  ·  09:11

Magnífic Vicent, estic completament d’acord amb l’editorial. Potser els oponents a la república independent no són a la capital del Reino, sinó que són entre nosaltres.
Bé. I ara què fem?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.03.2019  ·  09:14

Si el procés català d’independència fos un relat històric, ben enquadernat, que poguéssim llegir tranquil·lament al sofà de casa nostra, ens passaria com en Vicent, no entendríem res. Al repassar les pàgines veuríem que en falten unes quantes. Algú ha estripat pàgines d’aquest llibre, no sabem tota la veritat. Des de d’abans del u d’octubre del 17 que no sabem tota la veritat. Tot això que està passant amb els llaços és una autentica “charlotada”, l’actuació del Síndic és també una “charlotada”. De què estem parlant Sr. Ribó?, mostrar la solidaritat amb els presos és partidisme?. Posats a no entendre, tampoc entenc com el Sr. Ribó amb 73 anys continua treballant a l’administració pública amb un sou brut de 124000 euros, ni tampoc ho deuen entendre la majoria de jubilats (aquest per obligació als 65 anys) que ha de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. Sí, estem farts i fotuts, vivint en una espessa boira, en una confusió horrible que no ens mereixem, com tampoc ens mereixem que els nostres polítics ens tractin com si fóssim nens de parvulari. Comença a ser clar que els polítics són un obstacle, comença a ser clar que des de la presó no es pot governar, comença a ser clar que la bretxa entre l’objectiu dels partits i del poble és massa gran i també sembla clar que això de l’alliberament del nostre poble ho haurà de fer el poble, segurament sense les institucions.

Joan Boada
Joan Boada
21.03.2019  ·  09:17

Molt despietat i molt d’acord!

Si em permeteu, una cançó que intenta aglutinar sentiments com aquests:

https://youtu.be/rDcL0Rt5n9g

Gràcies!

Josep Vicent Sala
Josep Vicent Sala
21.03.2019  ·  09:17

Benvingut al sofà, Vicent!

Josep Castelltort
Josep Castelltort
21.03.2019  ·  09:19

D’acord del tot amb l’editorial si considerem que “no entenc” és una figura retòrica. INDESINENTER.
Però crec que ja es pot fer un pas més i veure que estem en el punt en que la societat haurà, d’una forma o altra, de prendre la iniciativa, vist que els partits no serveixen. Jo crec que el 155 era definitiu: la Generalitat és un gos fermat a Madrid. Esperar-ne el que no es pot esperar ens fa perdre el temps i els ànims.
Ara ens enfrontem a la realitat de que la nostra classe política no ens serveix, perquè no ens vol representar (excepte MHP Carles Puigdemont), Ens vol utilitzar per als famosos interessos de partit.
Aquests partits formen part indestriable d’allò que volem deixar.
Les revolucions no venen programades. Hi ha etapes: ara caldria que es generessin lideratges socials (persones o organitzacions) que prenguin la iniciativa a les seves mans. No ens hem de desesperar perquè hi hagin etapes de desconcert. Cal assimjlar el que ha passat i buscar la resposta, amb les limitacions que patim, que són moltes i grosses. El PdeCat sembla ja desactivat. Ara caldria que l’electorat d’ERC, l’electorat, -el partit que faci el que li sembli- entengui que el temps de venjar-se de Convergència ja ha passat i el de col·locar càrrecs encara no ha arribat, i que ara l’important és la UNITAT. Potser caldrà un temps. fins i tot pot ser que això ens causi desmoratlització, però haurem d’anar endevant, sinó de grat, per força. Perquè no hi ha marxa enrera, les naus són cremades i Aznar ens va declarar la guerra a mort (de Catalunya).

Pepi Borrego
Pepi Borrego
21.03.2019  ·  09:19

Calia aquest editorial Vicent, gràcies. Sempre vam dir que aquest procés restaria viu mentre nosaltres volguéssim, fins a l’u d’octubre ens van acompanyar els polítics després aquests polítics van tornar al de sempre, buscar el vot, s’ha de llegir entre línies perquè de ben segur que tornaran a prometre el que després no compliran.
Només ens queda dir-los si avalem o no el projecte que ens presenten.

Albert Miret
Albert Miret
21.03.2019  ·  09:22

No ens equivoquem. El problema no són tots els polítics. Hi ha de tot evidentment, però deixant de banda els que ni coneixem perquè simplement van a seure al Parlament en lloc de seure en qualsevol cafè, n’hi ha d’honrats que estarien amb nosaltres, però que els seus partits no els deixen. I què són aquests partits que fan i desfan, que tan bé s’entenen amb els partits de ca l’enemic? Són grups de gent “lista” que viuen de bons sous, mai votats ni elegits pel poble, que van escalant llocs i aprenent a trepitjar als que els fan nosa fins a imposar als polítics el que els convé A ELLS per aconseguir més poder i més sou. Aprenen ràpidament a escalar, perquè és molt més fàcil que guanyar-se la vida treballant i està més ben pagat, i només cal ser més maquiavèl·lic i tenir menys sentit ètic i social, res més. Estic tip de veure pels Ajuntaments autèntics ineptes que desconeixen el que fan perquè no han treballat mai en res referent al que ara capitanegen, i que us puc assegurar que la ciutat és el que més distant els queda dels seus propòsits. Desenganyem-nos d’una vegada, aquesta gentussa que no respecta res ni a ningú, tampoc respecte al país ni a la seva gent, simplement fa el que en diuen “fer carrera”. He vist al llarg de la meva vida, polítics honrats, intel·ligents i amants del seu poble, plorant com a magdalenes perquè els seus partits els impedien de totes les maneres de fer el que havien de fer, perquè defensaven altres postures amb les quals ELLS hi guanyaven més. Maquinen, tiben fils, suquen amb promocions imaginàries perquè s’afegeixin als objectius sempre aliens als desitjos del poble i favorables al partit que, és clar, són ells.
Així i tot, no perdem la paciència, no caiguem en una depressió perquè nosaltres el poble -excepte confiar amb els partits-, som els únics que ho hem fet bé. No deixem de votar, però només votem a candidats que es presentin a primàries i que siguin lliures i tant lluny dels partits com es pugui. Hem de protegir i fer créixer als polítics que ho siguin de debò i només depenguin del que el poble els demana i de la seva intel·ligència per aconseguir els objectius que afavoreixin al poble i a cap altre interès inconfessable. I aquests, els autèntics polítics, que tinguin cura i passin pel sedàs petit tots els consellers “desinteressats” i els grisos a sou pertanyents o propers als partits. La lluita continua!

Lluïsa Soaz
Lluïsa Soaz
21.03.2019  ·  09:27

Som molts que ens sentim representats pel que escrius, Vicent. Família, amics, coneguts.
Vivim una situació molt depriment perquè no s’albira cap estratègia davant la fosca tempesta que s’acosta.
Gràcies un cop més per dir la veritat tal com és sense embuts ni disfressa.

Empar Valls
Empar Valls
21.03.2019  ·  09:27

L’1O va ser gracies al poble i només pel poble. I tothom sabia el que havia de fer. No és la batalla d’un polític o un govern sinó és la d’un poble. Sempre ha estat així i ens movem per inspiració, i per sentiments.
O perquè creieu que la majoria que vam anar a Madrid ho vam decidir les ultimes setmanes?
Encara no us adoneu que és la intel·ligència col·lectiva.
I que les coses que ens passen i que semblen negatives, després les veiem com positives?
Si busqueu racionalitat humana en el que passa no ho entendreu i us deprimireu.
Confiança, perspectiva, paciència, perseverança, i a comprar crispetes.

Quim Paredes
Quim Paredes
21.03.2019  ·  09:33

Estem farts. Cal renovar la classe política. Per això hem de saber votar en conseqüència, és l’única eina que tenim.

Daniel Mir
Daniel Mir
21.03.2019  ·  09:37

Si realment n’estem farts potser és l’hora de fer el rot. Si, un rot rotund, potent, definitiu… per a quan esperem a fer el banc català que aplegui els estalvis dels catalans, controlat pel poble i amb l’aval de la Generalitat?

Pep Agulló
Pep Agulló
21.03.2019  ·  09:43

LA GRAN PREGUNTA

La pregunta si tots n’estem tan farts de tot això que anomena Vicent. Si una tan ampla majoria n’estem tan farts, ¿Per què no podem corregir el rumb dels esdeveniments que ens menen uns polítics, que dit sigui de pas, no són pas una mena de casta burocràtica amb interessos propis, entre altres coses perquè no hi ha repartiment de cap poder. I a més a més, han patit en la seva pell el flagell de la repressió?

Tots estem desunits sota la bota del règim neofranquista! Em costa de raonar-ho. És quan, més que fart, llavors, em sento perplex…

Si patim tant les conseqüències de no haver proclamat la República aquell octubre, ara quasi nostàlgic, potser hauríem d’analitzar si l’estratègia no-violenta no ens porta a un atzucac? La gran pregunta vol anàlisis profundes ¿Potser la no-violència té límits? Com ara que sempre acaba remetent el poder de la ciutadania, la seva voluntat de República, a la classe política catalana que, oprimida també sota la bota de l’Estat, el desig republicà de la majoria del govern què no en dubto, es torna agra de seguida i destil·la claudicació rere claudicació?

Perquè, si estem tan farts de tot i de tothom ¿Què i qui ens ha apartat tant de l’1-O?

Si ens obliguen i/o ens obstinem a jugar en una plaça de toros… i som el toro… potser al final haurem d’envestir al torero.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
21.03.2019  ·  09:51

Estic d’acord amb els companys. Però això ja ho sabíem i aquest és el motiu de voler la República. Amb el suposat retorn de la democràcia uns polítics mediocres ens van fer la jugada de les autonomies i una constitució antidemocràtica. Després, han fet com històricament, signar acords que han incomplert sistemàticament. La responsabilitat és dels botiflers, trepes i covards que viuen del poble mitjançant la política. Aquesta etapa passarà, és simple: votar qui no t’ha traït, res de pinça al nas. Els partits del vell règim han de desaparèixer. Força i perseverança! Front republicà a Ñ, primàries als municipis i Puigdemont a Europa. És l’únic que fora entendrien.

joan rovira
joan rovira
21.03.2019  ·  09:52

“Coneix el teu enemic i coneix-te a tu mateix; en cent batalles, mai en sortiràs derrotat. Si ets ignorant del teu enemic, però et coneixes a tu mateix, les teves oportunitats de guanyar o perdre són les mateixes. Si ets ignorant del teu enemic i de tu mateix, pots estar segur de ser derrotat en cada batalla.” Del llibre “L’art de la guerra” de Sun Tzu.

(La situació actual és el resultat de la falsa ignorància practicada pels “estaments oficials catalans”, per no anar gaire lluny, d’ençà de 1931, 1976 i 2018, en detriment i/o en contra del poble català i a favor de l’estat espanyol amb interessos subordinats continentals; del qual el poble català també en som partícips no individualment, però si col•lectiva. No en va som el resultat d’una colònia, per poders importats i imposats de fora, sota la Castella imperial anomenada espanyola des de fa com a mínim tres segles.)

(La resposta a l'”entendre” -en l’accepció castellana de saber- dels clams de l’editorial està molt ben “detallada” en el comentari del subscriptor Miquel Gilibert 06:44. Pel que fa a la “substància” els comentaris d’Estudi d’ARQ Josep Blesa 02:20, són revulsius. I, ens falta l’acció, com apunta amb el símil de l’escac Jaume Riu 08:26; tímids, però amb la partida viva). Per cloure amb Sun Tzu: “Aquell les files del qual estiguin unides en un propòsit, en sortirà victoriós”.

I, no tinc cap dubte que el poble català és, d’ell mateix, senyor. Ara, quan alguns d’aquí s’uneixen amb els d’allà i més enllà, per a “repetir”, contravenint les lliçons de la història, ser adoradors del Minotaure en lloc de senyor del seu poble; és quan t’adones de les escletxes de tants anys de sotmetiment a l’ignorància oficial catalana.

Josep Salart
Josep Salart
21.03.2019  ·  09:58

Aviamm, tots aquests que n’esteu farts, al menys els independentistes, feus-ho mirar per un especialista i que us desmunti el cervell i el torni a muntar si cal. De passo, que us modifiquin la placa base i a veure si deixeu de tenir compte corrent als bancs espanyols, Sabadell i Caixa. Ploremiques de cartró que només espereu que us facin la feina.

El Síndic de Greuges ja el coneixem. Tota una vida a la política sense tocar cuixa, i ara ja fa temps que està jubilat, protegit, calentet i m’hi jugo un pèsol que arriba a final de mes.

Vicent, la Junta Electoral no és ridícula. Ridícul és anomenar-la ridícula. Es un instrument violent, terrorista (a mi em provoca terror), anticatalà a matar i al servei dels expoliadors de la finca i de l’amo rei de la mateixa.

Vilaweb, si no està agafada pels dellonsis en temes financers i no te cap mena de por, hauría des de l’editorial, a començar a consignar i dibuixar les vies “pa-ci-fi-ques” juntament amb l’ANC i Ommnium, que portin a provocar problemes greus a l’economía i a tot el que pugui ajudar-nos a anar marxant.

Dels polítics, es molt fàcil fer una tria quan els tens a punt de votar-los. Encara hi ha gent que és fidel a un partit o a una persona. Mani? Qui es desvia dels objectius, queda anul.lat, canviat i retirat¡¡¡. La força per fer això la tenim nosaltres amb una simpleta puta papereta. I n’aprendran ràpid.
Sempre demano una mica de respecta pels tontos, al menys si me’l tenen veig les coses més clares.

I si us plau, ara que us heu llevat be del vostre llit, heu esmorzat com cada dia, la dutxa de puta mare i ja penseu en passejar i esperar el dinar, penseu amb els presos i exiliats que, segurament molts de vosaltres a la presó, us cagarieu a les calçes, començant pels boinapitecus que escriuen aquí.
Per tant, si n’esteu farts de la lluita contra la bèstia, deixeu de lamentar-vos i calleu si us plau. O feu un pas més carai ¡¡¡

Toni Arregui
Toni Arregui
21.03.2019  ·  09:59

Caldrà votar a les espaÑoles el Front Republicà i a les municipals, si s’hi presenten, també. Ni un sol vot més a ERCCridaPDeCatCUP.

Josep Culubret
Josep Culubret
21.03.2019  ·  10:06

Sort que has parlat amb plural, em sembla que n’hi han més que n’estem farts.

Miquel Ordeig
Miquel Ordeig
21.03.2019  ·  10:13

Graçies per l’article.
De les poques persones que en aquets moments diuen la veritat.
Ja seria hora que la gent agafesim el control de la situacio, i sempre de manera “pacifica”,
acabesim amb el montatge que estan fent els espanyols.
i als nostres politics, pasar-lis factura de totes les mentides, que ens diuen i castigar-los a les urnes

LAURA FONTOVA
LAURA FONTOVA
21.03.2019  ·  10:16

Si, farts! Encara que també crec que tenen “ordres” de baixa el souffle i aquestes venen tant d’EU com de Madrid. Algú recorda les paraules de la Clara Ponsati i el Sr Aamer Anwer? A que esperem a sortí al carrer i manifestar-nos cada dia? Aturem la economia del país. Ja som conscients que els polítics no estan amb el poble. Crec que sols tenim que tornar-nos a organitzar per continua fent de corcó i una cosa que tenim els catalans, es que després de sigles continuem perseverant.

Bernadette Juvanteny
Bernadette Juvanteny
21.03.2019  ·  10:17

Totalment D, acord.
Estic farta de que no plantin cara en un fet que no és polític, però no diu el govern d, Espanya que no són presos polítics……. Així com quedem????

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
21.03.2019  ·  10:19

Aquest editorial reflexa perfectament tot el que penso.
i em sap greu dir-ho.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.03.2019  ·  10:19

Molt d’acord amb aquest editorial.

Torra i Puigdemont són incapaços d’avançar amb l’única arma que tenim: la desobediència al règim borbònic del 78. La desobediència a la ‘constitució’ dictada per militars.

Ara ja, Puigdemont, ha deixat de ser el president legítim. És només un expresident acollonit (o que potser mai ha volgut la independència) incapaç de liderar la llibertat de la Nació.

Carles Manuel Serra
Carles Manuel Serra
21.03.2019  ·  10:24

Una barreja de sentiments: indignació perquè sabien l’opinió del Síndic i ens la van amagar; decepció perqué a la primera envestida de la JEC cedeixen (

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
21.03.2019  ·  10:27

Tot@s fartes!!!Què fem? Esperant algun líder q doni consignes…boicot econòmic! i per anar resistint : Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” de Càntic en el temple de Salvador Espriu…

eva salas
eva salas
21.03.2019  ·  10:29

Benvolguts,
Això que passa, arribats en aquest punt, no té cap importància, sinó que va d’acord a una inèrcia a què gairebé hi estem acomodats, ploriquejant, això si.
En la meua opinió la junta electoral del reynu només l’hauriem d’esmentar per a ventilar el tongo del 21D i el que provarà de fer-nos, i ens farà, el 28 A i el norecordo el dia de maig i etc. Això si és determinant.
Si us plau denunciem, denunciem que aquí si que ens hi va el pa i l’aigua el cel i la terra. Aquí si els hem de treure d’estudi per mirar que ens robin els menor nombre de vots possible.
Salut.

Josep Estradé
Josep Estradé
21.03.2019  ·  10:37

Bé Vicent! Tot això es resumeix amb dos paraules: NO SERVEIXEN. De fet crec que despres del que hem viscut tots teníem claríssim que traurien el llaç. Per arribar aqui el podia haver tret el primer dia. Llavors hauria sigut una humiliació més, ara serà una humiliació i un ridícul

Adrià Arboix
Adrià Arboix
21.03.2019  ·  11:01

Editorial duríssima, però necessària. Moltes gràcies…!

Ricard Llorens
Ricard Llorens
21.03.2019  ·  11:04

UIS! Quanta “Fartó”. Anem molt bé, perquè tanta

Federico Ruiz
Federico Ruiz
21.03.2019  ·  11:09

Parece que Vicent, que siempre ha mostrado un optimismo a prueba de bomba y una comprensión más que franciscana hacia las prácticas de la élite política (supuestamente) independentista, ha estallado. Con toda la razón, desde luego. La ‘crisis’ de los lazos y las esteladas ha quedado como lo que aquí, en Madrid, llamamos un acto de postureo, una representación más del teatrillo montado para entretener/embobar a esa gran masa, el pueblo catalán, que tiene la decisión de salir del Estado español basada en la clara consciencia de que con España es imposible ningún acomodo digno (real, no construido sobre fantasías confederales). Desde el 1-o solo hemos asistido a una sucesión de coitus interruptus, de faroles abandonados al primer ‘los veo’ del Estado español. El sábado pasado, en Cibeles, ante la demostración de coraje cívico y compromiso que contemplaba, me angustiaba pensar en que puede perderse un insólito, en estos tiempos de camino a la barbarie, proceso democrático. Creo que no hay que engañarse, las clases dirigentes catalanistas, con las excepciones personales que se quieran, oscilan entre el terror y el cinismo. O las cambiáis –ya sé que esto es muy fácil de decir y dificilísimo de hacer, pero … – o me temo que se producirá una enorme frustración histórica.

Anna Reyes
Anna Reyes
21.03.2019  ·  11:13

Totalment d’acord amb el que dius, crec que tots els que volem una República Catalana estem molt farts de veure com els nostres polítics donen un pas endavant per fer després dos enrere.
De tota manera, de vegades em sembla entreveure una certa estratègia. Penso que en Jaume Riu té raó, estem jugant una partida d’escacs.
Els ciutadans hem de continuar pressionant els nostres polítics amb paciència i perseverància però sense perdre la perspectiva.
Sempre he dit que la fe no és una de les meves “virtuts” i en aquest cas estic convençuda que ho aconseguirem.

JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
21.03.2019  ·  11:16

Vicent, tu i el vostre diari, que no heu estat elegit en votació oficial, ens representeu molt millor que els nostres polítics electes. El nostre poble té una veu, però no té polítics que el sapiguen representar dignament i amb coherència consistent. A més a més, deuen ser sords, perquè no demostren sentir el que els diem tan insistentment. Som un poble dissortat, valent, decidit i unit, però representat políticament per una colla de cagacalces que ostenten càrrecs i en cobren els sous corresponents tot plegat per a dirigir-nos cap al fracàs col·lectiu i la desesperació. El resultat d’aquesta discordança pot ser una frustració històrica que ens anihili com a poble. Gràcies, Vicent, Assumpta i tot Vilaweb per parlar, tan clarament, el nostre llenguatge col·lectiu.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
21.03.2019  ·  11:18

El plural, també en nom meu. Sí. Encara que, en la línea d’en Pep Agulló, estic més perplex que fart. Si la resposta que ens cal donar és tan evident per l’inmensa majoria de nosaltres, aquella que comença per uni i acaba en tat, per el nostre objectiu col·lectiu, com pot ser que no tinguem encara cap opció real en aquest sentit? Regenerar els polítics, com apunta l’Albert Miret, d’acord, però ens calen quaranta anys de pedagogía i no n’és segur el resultat (i tinc pressa, que l’edat…). En la convicció de que haig de votar, no deixaré el nostre país en mans alienes, que colons i botiflers s’ho guanyin, però no perque jo els hi deixi, avui per avui la meva intenció de vot coincideix amb el comentari de Trisha Domínguez, a Europa Puigdemont, a Espanya el Front republicà i a l’ajuntament el candidat de primàries de la llista independentista (i ara digueu-me, polítics de torn, quina és la meva ideología, imbècils)
PS. Una al·lusió directe (amb permís i amb bon ànim) per Jordi T. T’ho podíes haver estalviat, company.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
21.03.2019  ·  11:18

Amen! Vicent
Si la estratègia és la unitat, la tàctica ha de servir per aconseguir-la. Mirem, a través de les entitats sobiranistes de reforçar-la per tots els cantons. Els partits, ara per ara, no són el camí.

Xavier Potrony
Xavier Potrony
21.03.2019  ·  11:30

És trist constatar les misèries que condueixen el nostre destí com a poble i com a persones. Tot tan clar i tan difícil de voler-ho veure.
Gràcies pels vostres comentaris. Gràcies Josep Blesa per recordar-nos aquell Indesinenter malauradament tan vigent. Gràcies Miquel Gilibert pel teu anàlisi. I gràcies, Vicent, per ser-hi sempre. Quan tu, que sempre exprems els fets cercant-hi el suc de positiu que poguessin tenir, no l’hi veus, tremolem!
Malgrat tot, mirem endavant i, ni que sigui a trompicons, seguim caminant.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.03.2019  ·  11:33

N’has fet un us adient del plural Vicens. Som molts que estem farts.

Però no diria que no entenem, doncs hi ha coses que si entenem, com la rancúnia permanent d’en Junqueras per no haver pogut ser el més votat dels independentistes el 21-D. Si ERC no es desfà d’ell, donant-li un pont de plata si voleu, el partit pseudo independentista ho tindrà magre el 28-A.

Abans de continuar opinant, dir algo molt important:
CAL VOTAR A TOTES LES CONTESES ELECTORALS, I VOTAR INDEPENDENTISTA.

No ens podem permetre deixar escons buits per absentisme perquè els ocupi la dreta extrema o la extrema dreta. Els naZionslistes espanyols estan esperant una baixada de % electoral per humiliar-nos encara més.

Dit això cal votar aquells independentistes que han incomplert menys amb el seu electorat (per descomptat ni Comuns ni Podem que no ho són). I ara per ara deixo fora de ser votats a ERC, que amb Junqueras ha negat la seva essència, i deixo fora la CUP per purisme acomodatíci, cap revolució de País s’ha fet sense tot el País, des de l’esquerra a la dreta de l’independentisme, i això sembla que no ho entenen.
Què ens queda, doncs JxCat com menys dolent i el nou Front Republicà, benvingut per assumir des de l’esquerra la responsabilitat del moment. Concentrar el vot en aquests dos partits és el que ens queda per a fer-nos sentir. M’hagués agradat més la unitat, però, a falta d’aquesta, aquests dos partits són l’alternativa millor

Pel que fa al problema dels llaços, crec que en Torra, que ha arribat més lluny que d’altres, s’ha equivocat, s’arriscava a una multa o a ser inhabilitat després de mesos, en un judici. I què? Per quan arribés la inhabilitació potser era també fi de mandat, però el missatge enviat al món hagués estat potent.

Pel que fa a l’1-O, cert va ser un èxit d’unitat del poble català, però no oblidem que els mesos anteriors teníem al MHP Carles Puigdemont arrossegant la il·lusió de tot un poble: “o Referèndum o Referèndum”. Sense aquesta convicció i fermesa del President de tots, no sé si s’hagués dut a terme.
Això és el que ens manca ara un aglutinador que il·lusioni i unifiqui el sentir del poble.
Calen polítics?, si, però honestos i no partidistes, que tirin del carro.

Agusti VILELLA
Agusti VILELLA
21.03.2019  ·  11:38

Benvolgut Vicent Partal, gràcies per l’article, o somovem la consciència de la gent, o els polítics amb els seus tripijocs ens aniran adormint. Amb tots els respectes i guardant les immenses distàncies que hi ha entre una persona reconeguda com vostè i un modest observador i opinador, això vaig escriure jo el setembre passat: “FART DE POLITICS
Tenim les eleccions municipals a nou mesos vista i els polítics ja només pensen com guanyar-les, com guanyar-les ells i els seus respectius partits. Se’ls en refum el que pugui ser millor o pitjor per al país. Han començat el ball de bastons, les travetes, les punyalades, les maniobres inexplicades i inexplicables. N’estic fart dels polítics i de les seves polítiques de vol gallinaci només pensant en la cadireta i en el sou. N’estic fastiguejat i decebut. Quan penso en tot el que ha passat aquests anys, en el que va passar en aquell mes de vertigen de la tardor passada i veig el que estan fent ara em costa assumir-ho. Algú va preguntar què votava la persona que tenia al costat quan defensava la seu d’Economia?, o la seu de la CUP?; algú es va preguntar qui era el que va custodiar tot el dia la porta del col·legi l’1-O?, es va preocupar del color de la camisa del que va aparèixer amb les claus per obrir-lo?, o del que sense saber ningú d’on venia va portar les urnes?, o del que va tenir tot el dia al costat a la mesa?, o del que es va embarcar al seu cotxe per anar a fer marxes lentes?. Eh que la gent no vam mirar res de tot això?, només ens importava el país, no pensàvem en cap fotesa ni en cap politiqueta. Veient això (perquè ho veuen), perquè fan el que fan?. No ho puc entendre. Però o rectifiquen o ho pagaran, perquè la gent ja no ens farem endarrere.”

Gerber van
Gerber van
21.03.2019  ·  11:51

Molt d’acord Vicent. Vull afegir una cosa més de qué estic fart. Com altres subcriptors ja van dir, el moviment d’independència ve de la gent, no dels polítics. Per això es va crear el moviment ANC. Però aquesta ANC ja fa anys esta infiltrat pels mateixos polítics, els seus partits i gent que és van presentar per les eleccions de SN amb motiu d’entrar a la política. I d’aquesta ANC, contaminat de polítics i de partits, estic fart de de la seva actitud d’inacció, les seves pors perqué van decapitar-la i la seva retòrica de cada dia mentre no és fa gaire més de muntar manifestacions festives, comencant amb la deplorable mani de 21D al costat de l’estació França i no contre el el govern Ñol. També estic fart que no podem ni confiar i creure l’entitat que vam muntar per a arribar a la independència.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
21.03.2019  ·  11:52

Molts dels comentaris complementen l’excel.lent editorial d’avui.
Estem farts…… els sols que sembla que aguanten la nau són els que estàn a l’exili. Senzillament perquè de moment no estàn a l’abast de l’Estat repressiu que tant mal ens fa.
La única cosa que no podem fer és cansar-nos.
De tot el que ha passat des de 2010 el que em sembla més significatiu és el fet d’haver-nos imaginat quel avui desaparagut imperi espanyol havia après de la història. D’haver-nos imaginat que la victòria de 1939 els havia servit de lliçó per no caure de nou en l’autoritarisme. Havíem de tenir integrat que no, que NO VOLEN DEIXAR CATALUNYA costi el que costi però no pels diners, que també, no per la unitat d’Espanya, que també, sinó per orgull. Passi el que passi nosaltres no podem contagiar-nos.
Nosaltres hem suportat moltes lluites i també aquesta la superarem i per això és esencial que anem a votar cada vegada que hi hagin eleccions i que votem PAÍS.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
21.03.2019  ·  11:53

Sobretot per què són tan incompetents per no ser companys de llista, a Europa si més no. Un article de deu. També parles per mi, Vicent. Tip fins al coll.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
21.03.2019  ·  12:10

Encara esteu fent voltes de campana i rodolant després de l’impacte del 27O2017 (xoc de trens en deien? Jo diria cotxe masa accelerat que encara no sap ni contra què va picar).. Ja veurem quan acabarà l’inèrcia d’aquell superimpacte de dimensió mundial (sí, mundial, la EU i mig món ens van negar la independència i no ens l’ha reconeguda ningú…) Però segur que ho vam fer tot de conya, perquè som catalans, “els desobedients”… És la resta del món que están equivocats…

Els qui encara us ho mireu tot desde dins el cotxe aquell tant maco que us van vendre no enteneu res, normal, els que el 27S2015 no vam pujar a aquell cotxe em sembla que encara estem més empipats i desesperats de tots els que están “farts”… I els de les entitats socials, el dia que parlin…

Salut, ull al volant, i independència!!

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
21.03.2019  ·  12:14

ESTIC PENCANT DE VALENT, LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA GUÀRDIA CIVIL LA BRANCA MÉS BONA CRIMINAL I SANGUINÀRIA M’HA AMPLIAT LA COMANDA AQUESTA ÉS LA RAÓ PER LA QUE PENCO AMB DEVOCIÓ I UNCIÓ PATRIÒTICA, FABRICO UNES CREUS DE FERRO PRECIOSES, M’HAN DIT QUE LA PREMURA BÈ DONADA, PER LA MUNIÓ QUE SE LA MEREIXEN, ARA HA CRESCUT EN LA FARSA JUDICIAL QUE EXECUTEN AMB PRECISIÓ ELS BOTXINS AMB TOGA DE JUTGE AMB EL PRESIDENT I EL CAPO MARCHENA.

EM FARÉ RIC, AMB LES CREUS DE FERRO A GAVADALS QUE FAIG. CREU DE FERRO, CREU DE FERRO HITLERIANA FRANQUISTA MÉS PP. CIUDADANOS, VOX I D’ALTRES, NO TINC ESPAI PER ENCABIR-LOS A TOTS.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
21.03.2019  ·  12:51

Un home com vos Sr. Partal, que ja te una certa edat, i que ha viscut en persona varies independències, no ho pot entendre?…de veritat ho diu?…doncs faci un cop d’ull a aquest video del Xavier Climent,…personalment crec, que fins que no passem el poble dels polítics del 78, i tinguem la nostre Plana Major, no farem res…..aquí us deixo la raó de lo que no entent…..https://www.facebook.com/xavier.climent.5/videos/10216244797686511/

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
21.03.2019  ·  13:03

Doncs jo sí que ho entenc, i a més crec que és molt intel·ligent l’enfoc i que cal mantenir la línia d’actuació. Crec que sempre, sempre, ha sigut la idea que es perseguia. De fet, Vicenç, si no entens res, potser has de deixar de viure al minut i veure les coses amb perspectiva. Vols que fem un cafè i en parlem? A mi em sembla que s’estan fent les coses que toquen i que no se’n podien fer d’altres. Tot va bé.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
21.03.2019  ·  13:14

Jo també estic farta!
Però el pecat original está en el 30 de gener. Per això, quan tothom deia “és una stratègia” jo ja vaig dir que era una traició.
D’acord en votar independencia, i d’acord en que només hi ha dues opcions: JxCat i Front republicà.
Llàstima que els partits i la gent no hagin entès el significat de la Crida. Tots capficats en donar-li un caràcter de “dreta”, quan en realitat, ha estat l’única proposta d’unitat decent i viable.
Ara també estic farta de les esquerres (sic!) que acusen a tots els altres de ser de dretes (?!). La manca de visió nacional, politica i de futur, els ensorrará. Les esquerres haurien pogut tenir un rol importantissim en aquesta lluita però, tal com va, la independencia la faran les tietes junt amb els exiliats. I per això, s’allagarà una mica més.
Però no menysteniu el poder de les tietes. Quedareu sorpresos quan serà el moment.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
21.03.2019  ·  13:33

Segons elnacional.cat en Tardà i en Rufian opinen això del process.
“Els diputats d’ERC també han definit l’estratègia amb la qual ERC es presenta a les eleccions del 28-A.

El binomi ha enumerat les prioritats del país. Son la defensa a la ultrança de les institucions d’autogovern, la defensa de l’estat del benestar i conquesta del dret a l’habitatge, la lluita per l’amnistia i el retorn dels exiliats i, quart i últim l’exercici de l’autodeterminació. ”

Es pot mirar la la URL: https://www.elnacional.cat/ca/politica/tarda-rufian-torra-despenjar-llacos-grocs-generalitat_365857_102.html

La meva interpretació és:
“defensa a la ultrança de les institucions d’autogovern” vol dir Autonomia i res mes.
“defensa de l’estat del benestar i conquesta del dret a l’habitatge” vol dir defensa de les seves cadires en llocs públics.
“lluita per l’amnistia i el retorn dels exiliats” vol dir que torni en Junqueres.
“‘exercici de l’autodeterminació” és una forma d’aconseguir els vots dels pallussos independentistes(en Tardà ens va anomenar imbecils al Parlamento Español)

Danny Norton
Danny Norton
21.03.2019  ·  13:40

Me’n alegro del teu cabreig, Vicent. Em sento acompanyat en el meu insuportable emprenyament. De debò ens mereixem aquests governants? Voleu dir que els hem votat perquè facin i no facin tot això que emmerden?
Els lluitadors que tenim a l’exili i a la presó són herois i es mereixen tots els honors, de debò que sí… però no són màrtirs, i no els ho podem demanar. Però, però, però… i si tinguéssim uns quants màrtirs?
Jo tampoc sé per què es va acabar la vaga de fam, Vicent.
Quants polítics en actiu tenim que abans de ser-ho tinguessin (com el Quim) problemes per ser públicament indepes?
A les “nostres?” institucions hi tenim funcionaris de tots colors. Quants d’ells votaran blanc o abstenció?
Massa “indecisos” dins de casa? Com per a seguir dormint durant tres segles més?
Quants mossos somnien ser servidors d’una Catalunya independent? Quants frueixen des de l’ànima pel poder d’atonyinar indepes?
Quants jutges en exercici tenim a casa que de tot cor desitgin ser servidors d’una Catalunya independent?

Aplaudeixo el MHP de la colònia per haver substituït molt creativament el llaç. Sou un mestre, Quim; ara els asnaristes s’inventaran la quadratura del cercle per a seguir fent l’arengada de primera plana diària a casa seva! I l’infeliç Sr. Ribó què ens fotrà, ara?

Visca la República!

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
21.03.2019  ·  14:20

En aquest any Vicent Partal ha passat de ser un profeta optimista i expert del procés d’independència a no entendre res del que passa. M’agrada aquest punt d’humiltat i acceptació de l’ ignorància. A partir de la complexa realitat podrem construir república popular arrelada en una revolució popular .

Francesc Sichar
Francesc Sichar
21.03.2019  ·  14:27

No estàs sol, som molts els farts

Pedro Margarit
Pedro Margarit
21.03.2019  ·  14:37

En una veritable DEMOCRACIA, “EL POBLE MANA I ELS POLITICS HAN D’OBEIR”.
L’empoderament del Poble, ens farà lliures.
Sigueu forts Catalans, aquells que estimeu la vostra Nació.

Dolors Oller
Dolors Oller
21.03.2019  ·  14:49

Si Partal, estem farts i malalts pel desconcert. Però l’estat d’excepcio és real i sense escletxes. No podem estarem farts i abandonar: hem d’esperar situacions crítiques econòmiques i judicial, aconseguir col.laboracions internacionals i nacionals interessades, saber quants som, i tenir forçes defensives i judicials per sobre aquest esperpento de judici. I ho aconseguirem: no passaran i pagaran els seus crims d’incompetencia, mala fe, i violència de bàrbars.

Roser Caminals
Roser Caminals
21.03.2019  ·  14:52

Li agraeixo al nostre editor la seva sinceritat i energia. Estic d’acord amb l’article i la majoria de comentaris.
Al mateix temps, haig de creure que, com diuen Anna Reyes i Jaume Riu, els nostres polítics segueixen una estratègia, que consisteix a recaptar suport d’Europa i esgotar totes les possibilitats d’un referèndum pactat abans de donar el pas definitiu. La ruta política a Europa va parel.lela a la ruta judicial cap a Estrasburg, i totes dues són lentes. Si no s’esgota fins al final la via del diàleg–encara que no hi creguem–no s’obtindrà el reconeixament de cap estat. En Puigdemont i en Torra ho saben.
Tots estem impacients i irritats, i ens pertoca, a través de l’ANC i altres associacions civils, mantenir i incrementar la pressió.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
21.03.2019  ·  15:04

Si, Vicent, es pot posar en plural: FARTS
I tambe: NOSALTRES TAMPOC HO ENTENEM.
Per això hem de castigar-los: VOTEM AL FRONT REPUBLICÀ!

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
21.03.2019  ·  15:07

O i tant que ho pots posar en plural. “Som molts més dels que ells diuen i volen”, com cantava en Raimon. Has reflectit exactament el que MOLTS de nosaltres pensem, sentim i vivim. I veure-ho exposat per una pluma com la teva, aixi, tan clar i català (valencià…) fa molt de bé, dona goig i suscita esperances. I cal suposar que tots aquests liders nostres tenen un servei de premsa a la seva disposició que els hi fa arribar el que publiquen els editorialistes, comentaristes, politicòlegs, “cronicadors” i d’altres veus qualificades. Farien bé de fer-ne cas…

maria serra
maria serra
21.03.2019  ·  15:08

Jo estic farta !…dels ALTRES, no dels meus, ho sento… poseu-vos a la seva pell , val més tensa i afluixa la corda i a poc a poc obtindrem el que desitgem, si no, ens la tallaran i ja hem direu com ens hi agafarem…

Maria Rosa Puig
Maria Rosa Puig
21.03.2019  ·  15:25

Alguna idea sisplau Vicent Partal. Algun camí. El moiment no es pot aturar perquè segueix molt viu i potent.

Nuria Coe
Nuria Coe
21.03.2019  ·  15:48

Ho he explicat abans, em sembla, però els jueus expliquem que es va trigar 40 anys a arribar a la terra promesa, perduts pel desert, no perquè estigués tan lluny d’Egipte, que no ho està, sino perquè la generació que va viure en l’esclavatge no podia ser la mateixa que populés la terra promesa en llibertat. Els nostres polítics no han conegut res més que l’autonomisme. A la terra promesa ens hi durà una nova generació de polítics que ja vinguin desconnectats de fàbrica.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
21.03.2019  ·  16:02

En primer lugar quiero decir ‘que no em sento molt orgullós’ de algunas palabras que utilicé en mi anterior comentario. Se puede decir lo mismo sin necesidad de escribir palabras malsonantes.

En cuanto a su cabreo (sin palabrotas) Sr. Partal, creo que marca usted un antes y un después.

El vídeo de Xavier Climent, que cuelga Llorenç Marquès, no lo puede decir más claro pero usted Sr. Partal dispone de una plataforma privilegiada: la de director de un periódico que lo leen todos los días todos los políticos. Me imagino que no le cabe la menor duda.

Estem farts, SÍ, y esto es un buen comienzo porque por lo menos estamos unidos en estar ‘farts’. Además, seguimos inquebrantables en cuanto a no preguntar al de al lado, porque no es lo que nos interesa, a qué partido vota. Ahora somos del Partit dels Farts, dels farts con nuestros políticos. La cosa empieza bien porque demuestra que los xais no lo son tanto y además pone una vez más en evidencia la transversalidad social e ideológica que, de verdad, yo como no catalán que vive en Catalunya, no deja de sorprenderme. Nunca antes se había vivido algo así en la piel del toro. Sinceramente, yo creo que esto no hay quien lo pare, ni Corte del Reino ni políticos profesionales cuyo objetivo es el poder (y no lo que pide la ciudadanía).

En lo que dice Xavier Climent hay una reflexión que me parece muy acertada (sin ponerme medallas, hace tiempo que llegué a esa misma conclusión): el pueblo catalán no es un pueblo de acción sino de reacción.

Afortunadamente, tanto la Corte del Reino como nuestros partidos políticos lo harán todo (va en su ADN) para que sigamos reaccionando (muy a pesar de ellos). Ahora bien, ha llegado el momento de incluir en la dieta mediterránea, el ingrediente “Desobediencia”.

A mí, lo del lazo amarillo me parece que a estas alturas es un caballo de batalla insuficiente. Hay otras formas de “desobedecer” y una de las principales es tocarles la butxaca.

Ningún miembro del Partit dels Farts que se precie debería tener su cuenta corriente, comprar el servicio de la luz, de las telecomunicaciones, de los seguros etc., a aquellos que están empeñados en que seamos españoles de pura cepa o catalanes autonomistas con expectativas de que se nos escuche más, ampliando la base. Porque, lo cierto, y la historia lo demuestra, es que si algo no se practica en la piel del toro es escuchar.

Paciencia, buenos alimentos y desobediencia.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.03.2019  ·  16:08

Sí que estic fart! Fart d’una administració, que n’és de l’estat; que és capaç de tals animalades com aquests afer dels llassos. Una administració, ara en forma de JEC, que admet les demandes que fan uns terroristes que prostitueixen el sentit de l’estat i el sentit de l’ordre públic. I avui hi tornen. Una nova volta de denúncies que no té cap sentit. Fruïm de la fartó, doncs menjar la incapacitat ens ha de donar la resposta que necessitem. La d’un pet ventós i saludable. Deixem que el mal de ventre també sigui el seu, si us plau!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
21.03.2019  ·  16:27

N’estic farta, també.
Vull afegir un element a tenir en compte: serveis secrets espanyols infiltrats en el moviment independentista. Ho vaig tenir clar quan vaig sentir el reportatge El lobo.
Ara jo no defalliré.

Joana Rubio
Joana Rubio
21.03.2019  ·  17:35

Està bé, però els perdones massa, aquesta colla de dropos. L’arrel del fracàs no és al gener del 2018, com dius. Ni tan sols és a la pallassada de la declaració del 27 d’octubre. El mal ve de molt abans: quan es crea Junts pel Sí, es tracta d’una simple maniobra electoralista. Ni uns ni altres tenen cap intenció de proclamar la independència. Ens van vendre fum. Mentre no acceptem aquesta realitat indiscutible (i per tant, obliguem a dimitir tots els responsables de Junts pel Sí i els substituïm per gent nova) el moviment indepe no va enlloc.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
21.03.2019  ·  18:07

A mi em sembla, senyor Partal, que vos creis que els polítics institucionals són sincers alguna vegada, però no ho són mai. Que l’estat i els partits negocien de fa anys aquest escenari, per molt que l’hagi propiciat el poble, és indubtable. Així que sí, Puigdemont, Juncker, Borbó i Sánchez, amb algun Trump o Xi, segueixen un guió.
Crec, des dels meus coneixements limitadíssims, que cal donar suport a la revolució dels somriures o a la feminista, perquè em semblen, ara mateix, les úniques possibles i autèntiques (o col·lectives), però això no em fa pensar, al contrari de centenars de miles de catalanes i catalans, que el futur (i fins i tot probable) estat català serà un estat de les i per a les persones, ni que els Mossos o futures forces “defensives”, protegiran el poble.
No, senyor Partal, senzillament perquè “estat” i “poble” són antagònics i policia és repressió del poble i defensa dels poderosos. Al segle XIX i al XXI, a la Unió Planetària i a la República Federal dels Països Catalans.
Només hi ha un camí, i tothom sabem quin és, malgrat hi hagi un parell de caminois diferents que ens hi duguin.

Victor Serra
Victor Serra
21.03.2019  ·  19:00

El cas dels Llaços grocs posa en evidència algunes coses:
1-Qui tépoder real i qui no en té.
2-el que no té poder real ha de tenir una intel.lgència estratègica i tàctica molt superior a la que té el President Torra ( com ha demostrat moltes vegades).
Per altra banda estic d’acord en el llistat de coses de les que n’estàs fart. Jo també n’estic. Però no podem defallir i menys davant les 3 eleccions que se’ns presenten . Hem de guanyar poder i legitimitat, encara que sigui votant al menys dolent i amb el nas tapat.
També vull començar a cridar l’atenció sobre les exigències de l’ANC d’anar a Madrid només a bloquejar. Es una estratègia en la que només hi podem perdre . L’independentisme ha de proposar solucions positives i el bloqeuig , igual que la desobediència només s’ha d’aplicar quan sigui estrictament necessari i quan tingui una abrumadora majoria a favor.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
21.03.2019  ·  19:31

Es veritat que tots n’estem molt de farts i això es així per la manca d’estratègia conjunta, derivada de la manca d’unitat.
Permeteu-me recordar que ha estat ERC qui ha fet miques qualsevol intent d’acció unitaria.
A aquestes alçades, l’objectiu esta centrat en les eleccions espanyoles, on cal veure quines majories surten del 28-A i si permeten decidir coses sense necessitar ERC.
Més enllà d’això, es pot fer volar coloms, però es a cada esdeveniment, que es pot decidir el seguent pas.

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
21.03.2019  ·  20:45

Hi ha un sistema electoral, una organització molt jeràrquica i verticalista a tots els partits de l’estat espanyol i molts dèficits democràtics, en la pràctica democràtica, però la desqualificació als “polítics” en sona a cosa de l’antic règim… Cal molta més intel·ligència política i emocional per aplicar una estratègia unitària i em sembla que em de ponderar les crítiques a polítics que estan a la presó i a l’exili, que s’han jugat un tros de vida i d’hisenda… Tot és criticable, però si ens posem a qüestionar el terror, fet de violència, prejudicis judicials i nacionals i codi penal, que aplica l’estat espanyol des de fa anys contra Catalunya i els Països Catalans, els nostres, en errades, no li arriben ni a l’alçada del genoll a un estat i a un cap d’estat que van a per nosaltres… Ara van a pel MHP Quim Torra, multat i acusat del “delicte” de desobediència… Els que tant diuen des del sofà de l’ordinador estarien disposats a pagar-li la multa i enfrontar-se a les conseqüències judicials? Em sembla massa fàcil exigir herois i màrtirs perquè les conseqüències les paguen d’altres… Jo n’estic fart de les amenaces sistèmiques, reiterades i constants d’un estat antidemocràtic que cada vegada causa més espants i augmenten les ganes de fugir, però hem de cercar com, perquè la desobediència no recaiga en una sola persona i en un grapat de persones i que sigam tres milions desobeint, desconectant, tallant del tot amb un estat que oprimeix tot el que vol, inventant-se delictes greus i una violència que no hi hagut més que per part seua…

Jesús Albiol
Jesús Albiol
21.03.2019  ·  21:33

Que el moment és excepcional, no cal ni dir-ho. Per això és tan important fer-nos confiança tots els demòcrates, pensem el que pensem, i deixar que els líders que hem triat puguen anar articulant la defensa, en forma de denúncia (internacional i nacional). Això demana temps i al llarg del camí hi haurà, no pot ser d’altra manera, incongruències i diferències, però cal anar tots en la mateixa direcció o almenys intentar-ho … i votar, votar incansablement per alçar murs de democràcia enfront la imposició i l’acaçament de l’estat.

david graupere
david graupere
21.03.2019  ·  22:18

Tips i farts. Però els jornalistes comenceu a fer la vostra feina: esbrinar quins interessos hi han per saber per què els polítics fan el que fan.

L’ANC és a punt, el peix bullit d’Òmnium no.

A veure si els uns i altres tornen a posar el mirall al davant dels polítics.

Sou l’única opció ara mateix de redreçament col·lectiu.

Gemma R.
Gemma R.
21.03.2019  ·  22:52

Algún company ha dit que aquest editorial marcava un avanç i un després. Però jo sense llegir-lo, ja havia fet un click. Perquè és l’ últim ridícul dels llaços que m’ ha fet petar. Porto any i mig defensant-los davant dels ” tot fatal” , per la repressió que pateixen. Però ja no em sento capaç de seguir-ho fent. Estant aconseguint que deixem de creure en ells, i el pitjor és que l’ alternativa són els que no tenen més alternativa que criticar tot el que s’ ha fet. Total, si pensava que estàvem dins el remolí i que ja començats els judicis començariem a sortir-ne, res de res. Haurem de patir la injustícia de que el poble més polititzat i movilitzat d’ Europa, tingui els polítics menys politics i zero estratègues, que van començar una ” guerra” que no saben o no volen acabar, que per les conseqüències que ambdues comporten, tant li fa quina sigui. Més val que comencin a deixar d’ empentar-se els uns als altres al pati de l’ escola mentre juguen al cuit i amagar amb l’ Estat. Perquè ni és un joc ni sóm a l’ escola. Nosaltres estem per alliberar el païs. Algú allà fora que ho enténgui??

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes