Una família trencada per la policia migratòria de Trump, la millor fotografia periodística del 2025

La fotoperiodista Carol Guzy va fer la millor fotografia de l’any 2025, segons el jurat del World Press Photo, que ha reconegut “Separat per l’ICE” i que va publicar el diari Miami Herald. La fotografia, feta de dins d’un edifici federal dels Estats Units, mostra un moment terrible: una família separada per la força de l’estat. En Luis, un emmigrant equatorià a Barcelona, va ser detingut pels agents de l’ICE el 26 d’agost de l’any passat. Segons familiars seus, no tenia antecedents criminals i era qui sostenia econòmicament la família.

World Press Photo destaca que allò que va documentar Guzy no és un cas aïllat, sinó una política indiscriminada aplicada contra gent que cerca la manera de guanyar-se la vida. La dona del Luis, la Cocha, i els seus tres fills –de set anys, tretze i quinze–, van quedar colpits emocionalment, plorant i amb problemes econòmics immediats. “En una democràcia, la presència de la càmera és, en aquest país, un testimoni essencial d’una política que ha convertit els jutjats en llocs plens de vides trencades”, destaca l’organisme.

També s’han fet públiques les dues altres fotografies guanyadores. La primera, titulada “Ajut d’emergència a Gaza”, és de Saber Nuraldin, de l’agència EPA Images, i mostra desenes de palestins enfilant-se dalt d’un camió amb ajut humanitari que entra a Gaza pel pas de Zikim, en un intent desesperat d’aconseguir farina. L’escena, capturada el 27 de juliol de 2025, condensa la tensió entre la supervivència immediata i el risc constant: cossos amuntegats, mirades d’urgència i una lluita silenciosa per l’aliment més bàsic.

Segons que destaca World Press Photo, la fotografia s’inscriu en un context de fam generalitzada enmig d’un conflicte que una investigació independent de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides ha qualificat de genocidi –una acusació que Israel refusa. El blocatge total d’ajut imposat el març del 2025 i descrit per organitzacions humanitàries com una instrumentalització de la fam va agreujar encara més la situació. Entre final de maig i principi d’octubre de l’any passat, no pas menys de 2.435 palestins van morir mentre intentaven d’aconseguir menjar en llocs de distribució. Tot i un acord d’alto-el-foc a l’octubre, més del 75% de la població continua patint fam i desnutrició. Nuraldin, nascut a Gaza, documenta la vida en aquest territori palestí d’ençà del 1997, i la seva proximitat amb la realitat que retrata es fa evident en la intensitat de la imatge.

La tercera fotografia finalista, “Els judicis de les dones achi”, és de Victor J. Blue per a The New York Times Magazine. La imatge mostra Doña Paulina Ixpatá Alvarado, una de les denunciants, al costat de més dones achi davant un tribunal de la ciutat de Guatemala, el 30 de maig de 2025. Aquella mateixa tarda, tres ex-membres de patrulles de defensa civil van ser condemnats a quaranta anys de presó per violació i crims contra la humanitat.

La fotografia captura un moment de gravetat i dignitat continguda: dones que durant dècades van conviure amb els agressors, sovint veïns, i que ara es mantenen fermes, juntes, davant la justícia. Durant la guerra civil guatemalenca, milers de persones del poble maia achi van ser víctimes del genocidi perpetrat per l’exèrcit i les forces paramilitars amb el suport de l’estat, que van utilitzar la violència sexual com a eina sistemàtica de repressió. No va ser fins el 2011 que trenta-sis dones no van trencar el silenci i van començar una batalla judicial que ha durat catorze anys i que s’ha tancat amb una victòria històrica.

Pel jurat, aquestes tres imatges defineixen l’abast del fotoperiodisme contemporani. “Juntes, una família separada per la força en un jutjat, supervivents de violència sexual que obtenen justícia i una població obligada a lluitar per menjar representen l’amplitud d’allò que els fotoperiodistes van documentar el 2025”, ha dit Kira Pollack, presidenta del jurat del concurs del 2026.