L’absència de contracte laboral amb l’empresa per la qual treballa, no tenir nòmina, pagar la quota mensual d’autònoms i realitzar les declaracions d’IRPF i IVA, mentre que l’empresa s’estalvia les grans despeses de la Seguretat Social del treballador. Aquestes són les característiques d’un fals autònom. Aquests treballadors són considerats autònoms perquè estan inscrits al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) però se’ls anomena ‘falsos’ perquè realitzen la seva feina per a una única empresa determinada com si en fossin treballadors. És a dir, no tenen autonomia en el treball, ja que actuen com empleats de l’empresa en qüestió i segueixen les ordres de la direcció. Amb aquesta estratègia, els empresaris aconsegueixen reduir notablement les despeses de Seguretat Social.

En el moment en què s’estableix una relació entre el treballador i l’empresa, aquesta relació pot ser laboral o mercantil. En el cas dels falsos autònoms, la relació és laboral però, com que a l’empresa no li interessa assumir tants costos socials, decideix encobrir aquesta relació laboral sota un contracte mercantil. Però quines són les diferències entre aquests dos tipus de relacions? El factor primordial és el grau de dependència existent entre l’empresa i el treballador (exclusivitat). És a dir, si el treballador segueix les normes i la organització de l’empresa a l’hora de prestar el seu servei, parlem d’una relació laboral entre les dues parts. Ara bé, si el treballador té plena independència en la realització de les seves tasques i pot fer feines per a altres empreses, la relació és mercantil.

Altres factors importants a tenir en compte són l’alienitat i la retribució. Pel que fa al primer, en una relació laboral el treballador no es veu afectat pels riscos que assumeix l’empresari, ni pels resultats que aquest obté. En una relació mercantil, però, el treballador assumeix els seus propis riscos i els resultats repercuteixen sobre si mateix. D’altra banda, una relació laboral es basa en l’intercanvi d’un servei a canvi d’un salari, de manera que el treballador percep retribució. En canvi, en una relació mercantil, l’absència del contracte laboral amb l’empresa determina la inexistència del salari del treballador.

També es poden tenir en compte altres característiques com la flexibilitat de les jornades de treball, si el treballador disposa d’un centre de treball determinat o no, i el grau d’exclusivitat entre el treballador i l’empresa. Ara bé, tots aquests factors són només indicis que, per separat, no són suficients per determinar si ens trobem davant d’una relació laboral o d’una relació mercantil. En paraules d’Elisabet Mallofré, jurista especialitzada en dret laboral, ‘és el conjunt de tots aquests indicis i l’anàlisi de cada cas el que pot arribar a determinar l’existència d’un fals autònom’.

Dades

La figura d’aquests treballadors ha anat en auge des que va començar la crisi econòmica el 2008, com una manera d’estalviar despeses a les empreses. Encara que resulti complex estimar el nombre d’aquest tipus de treballadors, els múltiples informes publicats sobre autònoms poden servir com a primer pas per començar a discernir el possible percentatge de falsos autònoms al país. Segons les dades de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el darrer 2018, el nombre de treballadors per compte propi a Catalunya va augmentar en un 0’9%, un 3’2% a les Illes Balears i un 2’5% al País Valencià. En el següent vídeo, trobareu informació més detallada sobre aquestes dades:

Autònoms econòmicament dependents

Ara bé, cal diferenciar el fals autònom de la figura de l’autònom dependent, que és legal i està tipificada en l’Estatut de Treballadors Autònoms. Segons aquest, un autònom dependent és ‘aquell que realitza una activitat econòmica o professional a títol lucratiu de manera habitual, personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, denominada client, del qual depenen econòmicament per percebre d’ell, com a mínim, el 75% dels seus ingressos’. Així, per a considerar un treballador com un autònom dependent, aquest ha de complir els requisits que es mostren en el següent infogràfic:

Avantatges i inconvenients: la realitat dels falsos autònoms

Ningú no hauria de voler ser fals autònom‘, afirma Mallofré. I és que la seva condició acumula múltiples desavantatges. En primer lloc, destacar que un mateix s’acostuma a pagar les cotitzacions a la Seguretat Social (tot i que també hi ha ocasions en les que aquestes les paga l’empresa). Ara bé, com explica l’advocada especialitzada en drets laborals, ‘els faslos autònoms sempre cotitzen per molt menys del que cobren’. Un fet que pot passar desapercebut però que amb el temps té un gran impacte és la qüestió de les prestacions que pugui necessitar en un futur (com la jubilació). Així, quan el treballador ha de demanar la baixa, per exemple, no té els mateixos drets dels que gaudiria un assalariat.

Seguint aquesta línia i veient l’altra cara de la moneda, per a l’empresa suposa un gran avantatge. Com es pot veure, aquesta s’estalvia en cotitzacions socials. Ara bé, cal recordar que assumeix un gran risc: que el treballador la demandi reivindicant el seu dret.

Com detectar si ets fals autònom?

En definitiva, com s’ha vist anteriorment, algunes de les característiques que poden acabar fent detonar si un treballador és fals autònom són:

Amb aquestes dades sobre la taula, es recomana als treballadors que puguin ser falsos autònoms que demanin consell a un professional. Una de les opcions és acudir a la Inspecció de Treball i, una altra, acudir a la via judicial. Per una via o per una altra, si es detecta que un treballador és realment un fals autònom i que, per tant, conforma una figura il·legal, l’empresa pot ser sancionada i el treballador pot recuperar les cotitzacions dels últims 4 anys.

És, per tant, de vital importància informar-se de la problemàtica, tenint en compte que cada cas és únic. La Georgina (el nom és fals per petició explícita del testimoni) ha explicat a Cetrencada que havia arribat a ser falsa autònoma ‘per acord mutu’, perquè li sortia ‘més a compte’. ‘Tinc una certa llibertat d’horaris, però hi he de ser i, he d’anar al meu lloc de treball, sense tenir contracte…’. La Georgina no ho va denunciar mai.

L’acció governamental

A finals del 2018, el govern espanyol es va proposar de posar fi a la figura dels falsos autònoms. La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va dur a terme algunes mesures per tal d’acabar amb aquesta figura. Entre elles, va anunciar que les empreses serien sancionades per cada fals autònom que tinguessin amb multes que oscil·larien entre els 3.126€ i els 10.000€. Es tractaria, per tant, d’una falta greu. A més a més, va subscriure l’acord assolit amb les organitzacions d’autònoms perquè la cotització mínima pugés uns 5€ el 2019. Tot i les iniciatives preses, queda per veure quins objectius tindrà el pròxim govern espanyol per tal de posar fi a la figura dels falsos autònoms.

Glovo o Deliveroo han estat alguns dels noms que han ressonat en els mitjans de comunicació per estar sancionades per la Inspecció de Treball. Fins i tot, mitjans de comunicació com Marca han rebut denúncies per part d’alguns treballadors que han resultat ser falsos autònoms. Xavi Hernández Navarro ho explica en un fil a Twitter:

‘Cada indici no és pur: la línia entre relació laboral i mercantil és molt fina’, diu Elisabet Mallofré. I és que la figura de fals autònom varia en funció dels casos o la situació en la que es treballi. Tot i així, des de l’àmbit judicial es recalca i anima, a tots aquells que tinguin indicis de trobar-se en aquesta problemàtica, a denunciar-la o a demanar consell. ‘Davant la confusió, millor preguntar, perquè et pots trobar en una situació injusta sense saber-ho’.

Si tens més dubtes, Elisabet Mallofré respon algunes de les preguntes que envolten la qüestió.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.