Facebook

Facebook fa avui quinze anys convertit en un colós empresarial que, al costat d’Apple, Google, Microsoft i Amazon, controla pràcticament tot el mercat tecnològic mundial. ‘Facebook s’ha tret la careta que tapava la voracitat a l’hora recopilar dades dels ciutadans.’ Són paraules d’Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia, que avisa de l’absència d’escrúpols de Facebook, que cada vegada acumula més dades personals. ‘Al començament, el perfilat de l’usuari es fonamentava en l’activitat en la mateixa plataforma, però ara també beu de fonts externes. Facebook et rastreja encara que no en siguis usuari’, diu. Si això és possible, és gràcies a Facebook Pixel, un codi que ofereixen a més webs per a fer un seguiment de l’usuari que hi navega gràcies a les galetes. En canvi d’això, aquests webs també tenen més informació sobre el comportament dels usuaris.

Gràcies a la seva estratègia empresarial, dijous Facebook va revelar que el 2018 ha tingut 22.112 milions de dòlars de beneficis, un 39% més que l’any anterior. Segons les seves dades, més de dos mil milions de persones fan servir cada dia Facebook, Messenger (el servei de missatgeria propi), Instagram o WhatsApp, dos serveis que la companyia va comprar respectivament el 2012 i el 2014 i que ara té la intenció de fusionar sota la mateixa infraestructura. Segons que publica The New York Times, a final d’enguany o a començament del 2020 les xarxes socials més utilitzades al món podrien funcionar com una de sola.

Amb aquest moviment, Facebook aconseguirà més control de les dades dels usuaris, cosa que els permetrà de vendre publicitat encara més personalitzada. Quan va comprar Instagram i WhatsApp, Mark Zuckerberg, director executiu i fundador de Facebook, va prometre que continuarien tenint una gran autonomia, però sembla haver canviat d’opinió. Contraris a la unificació, els últims anys Jan Koum i Brian Acton –fundadors de WhatsApp– i Kevin Systrom i Mike Krieger –creadors d’Instagram– han deixat les companyies a causa del pes creixent de Zuckerberg.

‘Facebook és el mal, és la pitjor cosa que hi ha a la vida. Recomano a tothom de fugir-ne’, diu Cuesta. Tanmateix, explica que, encara que la gent pot acceptar de tancar el compte de Facebook o d’Instagram, no està pas disposada a deixar WhatsApp. ‘És el cavall de Troia de Facebook a mercats com el nostre’, exemplifica.

Els escàndols persegueixen Facebook

Tot i els beneficis astronòmics, Facebook arriba a quinze anys afectat per una greu crisi de prestigi. El 2018 ha estat un any nefast quant a la seva imatge pública, sota el focus de la sospita d’ençà que The New York Times, The Guardian i The Observer van destapar l’ús fraudulent de les dades dels usuaris per a l’empresa Cambridge Analytica, que els va fer servir per a fer publicitat electoral per a la campanya de Donald Trump, l’argentí Mauricio Macri i el Brexit.

Arran de l’escàndol de Cambridge Analytica, Zuckerberg va demanar perdó i va dir que ‘no havien fet prou’ per a evitar que Facebook fos utilitzat per a ‘fer mal’. Tanmateix, mentre Zuckerberg reconeixia errors amb un to humil, Facebook va llançar una campanya de desinformació per a desqualificar les veus que el criticaven. Rere la campanya hi havia Sheryl Sandberg, cap d’Operacions de Facebook, que va contractar una agència de relacions públiques per a associar els crítics amb el magnat George Soros i per a publicar notícies sobre suposats errors de seguretat de Google i Apple, la competència principal.

‘Clarament no els importa la lluita contra les notícies falses’

A més de presentar els resultats econòmics, dijous Facebook va anunciar una operació per a atacar una campanya de manipulació informativa d’origen iranià. Segons que va dir, va suprimir 783 pàgines, grups i comptes que reproduïen de manera automatitzada la postura oficial de l’Iran sobre temes com el conflicte israeliano-palestí, la guerra de Síria i el Iemen. Tanmateix, en la lluita contra les notícies falses Facebook no posa el mateix interès que en recopilar dades.

El 2016 Facebook va anunciar una aliança amb organitzacions especialitzades en la verificació de notícies com The Associated Press, PolitiFact i Snopes per a ajudar-los a detectar notícies falses i eliminar-les. Tanmateix, dos anys després l’antiga editora de Snopes, Brooke Binkowsky, va afirmar que els havien utilitzat per a una neteja d’imatge: ‘No ens prenen seriosament. Estan més interessats a fer bona impressió i fugir d’estudi… Clarament no els importa.’

 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb