10.10.2017 - 18:11
Correus revelen que la Generalitat es va negar a donar el contracte de compra de Valmor davant el temor de “remoure tot”
VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va donar “instruccions” al seu equip per a firmar “amb urgència” la pròrroga del contracte de la Fórmula 1 a València un dia abans que dimitira del seu càrrec en veure’s relacionat en la causa dels trages dins del cas Gürtel de la qual finalment va resultar absolt, segons manté en una de les seues declaracions judicials Belén Reyero, persona de màxima confiança de l”expresident’.
Esta declaració forma part de la causa que s’instrueix en el jutjat en la qual estan investigats Camps, l’exconsellera d’Esports Lola Johnson i l’ex-pilot Jorge Martínez ‘Aspar’ i sobre la qual este divendres es va alçar parcialment el secret de sumari.
Una part del procediment judicial investiga la pròrroga del contracte de la Fórmula 1 a València malgrat les pèrdues econòmiques. Sobre este tema, Pablo Landecho, ex cap de gabinet de Camps, afirma en una declaració, que en un viatge a Brussel·les amb motiu de la defensa del Corredor Mediterrani, Camps li va dir que no tornaven a València, que havien d’anar a Londres per a reunir-se amb el magnat de la Fórmula 1 Bernie Ecclestone.
Camps li va manifestar aleshores que anava a parlar en eixe encontre de la pròrroga de la Fórmula 1: “El president volia com a objectiu polític que l’únic Gran Premi que hi haguera a Espanya fora el de València i que la denominació fóra ‘Gran Premi d’Espanya’, ja que esta era la manera que el Gran Premi celebrat a Barcelona anomenat Gran Premi d’Espanya fora el que caiguera del calendari”, va afirmar.
El 19 de juliol de 2011 es va firmar el contracte de pròrroga en la Conselleria de Turisme en el qual, a més, la Generalitat Valenciana assumia el paper de garant enfront de totes les empreses de la Fórmula 1. En l’acte van estar presentes l’exconsellera Johnson, l’ex secretari autonòmic Luis Lobón; l’ex director general de Projectes Eusebio Monzó i Reyero –“intermediadora principal” entre la Generalitat i la Fórmula 1–.
Reyero manifesta en una declaració que no recordava si va ser Camps qui li va cridar perquè acudira a la firma de la pròrroga. El que sí recordava és que “algú” li va cridar amb “instruccions” de l’expresident perquè es firmara eixe contracte “amb urgència”. Recorda este extrem “com una cosa extraordinària”.
Va asseverar que no li van dir la urgència per la qual calia firmar el contracte i que sabia el que es tractava en eixe document. No recordava si l’exconsellera Johnson va posar alguna objecció al fet de firmar com a avalista en nom de la Generalitat.
RESPOSTES A PREGUNTES PARLAMENTÀRIES
El sumari del cas de la Fórmula 1 també arreplega correus electrònics relatius a possibles respostes davant preguntes parlamentàries formulades per diferents partits polítics entorn dels gastos i el pagament del cànon de l’esdeveniment esportiu.
Un d’ells ho envia l’exresponsable de Relacions Institucionals i Protocol del Circuit Ricardo Tormo Natalia Meneu a Esther Pastor, l’aleshores secretària autonòmica d’Organització, Coordinació i Relacions Institucionals en l’època en la qual Alberto Fabra era president de la Generalitat en substitució a Camps.
El correu porta data d’11 de desembre de 2013 i Meneu indica a Pastor que la conselleria autoritza a donar el contracte de compra de Valmor. “Tenint el contracte pot ser que ho denuncien davant el Tribunal Superior de Justícia i ‘remoure tot'”. També li comenta que hi ha una clàusula que eximeix de tota responsabilitat als antics propietaris de Valmor.
Pastor li contesta que ha despatxat amb el ‘cap’ confirmant que es pot consultar però no donar còpia. També li assenyala que finalment que “el vice crida Catalá” –María José Catalá, exconsellera d’Educació i exportaveu del Govern valencià–.
D’altra banda, en el procediment judicial s’arrepleguen una sèrie de correus de l’any 2011 amb Belén Reyero com a interlocutora. En un d’ells, interpel·lada per gastos i pel cànon, respon: “He posat dos opcions, la sincera i l’altra”. Així, l’Opció A –sincera– contemplava que “els costos totals desglossats que permeten l’organització del Gran Premi d’Europa són els següents per a l’any 2011: Cànon FOA (22.858.945,72 euros); superestructura (1.950.425,47 euros); infraestructura (44.425 euros); manteniment (256.915,48 euros); promoció (32.400) i taxes administratives (1.374.417,91)”.
L’Opció B arreplega textualment: “El cost anual de la celebració del Gran Premi implica el pagament del cànon a l’empresa tenedora dels drets organitzatius, amb un cost inicial de 16,9 milions d’euros. Igualment, per a la Generalitat implica anualment un cost de tramitació de taxes d’ocupació dels espais públics pels quals discorre el circuit urbà, un cost de promoció institucional de l’esdeveniment, així com un cost d’adequació de l’asfaltat i posada a punt d’edificis per a la realització del Gran Premi”.
