L’exposició ’55 urnes per la llibertat’ ha obert al públic per primer cop avui a Brussel·les en un acte que ha comptat amb la presència dels exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret i Oriol Sànchez, fill de l’ex-president de l’ANC empresonat Jordi Sànchez, que ha llegit una carta del seu pare. Vegeu ací les fotos i vídeos d’un acte emocionant, que s’ha viscut en una cèntrica església de la capital belga reconvertida en centre cultural, Saint Jean Baptiste au Béguinage.

‘El primer d’octubre ens van ofegar i no pot ser que ens quedem sense aire.’ L’artista David Torrents resumeix amb aquestes paraules tan contundents l’essència de l’exposició ‘Urnes. 55 artistes per la llibertat‘, que s’inaugurarà avui a les vuit del vespre a l’església de Béguinage de Brussel·les. Les urnes són el punt de partida de la mostra, promoguda pel Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord. L’entitat va donar cinquanta-cinc urnes del referèndum a cinquanta-cinc artistes, que les han convertides en obres d’art per a reivindicar la llibertat.

Partint d’aquest mateix material comú, l’urna del primer d’octubre, cada artista ha volgut exposar la seva visió sobre què va significar aquell dia. Alguns, com ara David Torrents i Franc Aleu, s’han centrat a denunciar la violència de la policia i la repressió de l’estat espanyol. Aleu explica que, en la seva obra, vol fer referència a Felipe VI: ‘Li diuen “El preparao” perquè ha estudiat molt per a ser rei. Al final, només li ha servit per a estar disposat a apallissar les nostres àvies amb l’objectiu de mantenir-se en el càrrec. Fins que no posem fi a la monarquia, no hi podrà haver entesa entre els pobles.’

L’urna de l’artista Franc Aleu.

Torrents fa la seva denúncia partint de l’experiència: ‘A l’urna hi plasmo tota la meva família, que som dins, ofegats com en un aquari. Intenta reflectir què vam sentir quan érem al col·legi i vivíem amb intensitat totes les coses que passaven al voltant. Vam sentir la violència malgrat que allà no hi va haver càrregues.’

L’urna de David Torrents i Jacqueline Molnár

Alguns altres artistes, en canvi, han preferit subratllar els punts positius d’una jornada en què el poble va saber resistir amb fermesa i creativitat malgrat la violència. ‘La meva obra té la tapa de l’urna oberta per a remarcar la incògnita de què passa si votem. Podem parlar? Podem votar? Realment serveix un vot?’, explica l’artista Tom Carr.

L’urna de l’artista Tom Carr.

En una línia similar, Enric Pladevall, que també participa en la mostra, vol reivindicar allò que considera ‘l’acció política més important que s’ha viscut a Catalunya d’ençà de la guerra civil’.

L’urna de l’artista Enric Pladevall.

Missatge contundent del món de l’art
D’aquesta manera, el món de l’art vol enviar un missatge de denúncia de la violència de la policia del primer d’octubre, d’una manera contundent i col·lectiva, amb la participació de nombrosos artistes: J. Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudiès, Biel Barnils Carrera, Jacquie Barral, Núria Batlle, Pere Bellès, Fabien Boitard, Danièle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme Esteve, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve i Bosch, Joan Fontcuberta, Marc Fourquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Patrick Jude, Emmanuelle Jude, Brigitte Kühlewind Brennenstuhl, Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni Llena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Odile Marot, Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Olry, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol Masramon, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents i Jacqueline Molnar, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila i Marga Ximenez.

‘És la primera denúncia d’aquesta mena, però no serà l’última. La gent de la cultura s’implica per demanar, per una banda, concòrdia i, per una altra, que s’alliberin els presos polítics’, explica Torrents. ‘Els artistes no sempre es manifesten voluntàriament en un fet històric, però en aquest cas ens manifestem tots, i ja era hora!’, afegeix. ‘Els músics van ser els primers a dir-hi la seva i nosaltres potser hem necessitat més espai per a reaccionar.’

Pladevall recorda que el món de l’art es va definir a favor del dret de decidir l’any 2014, abans que uns altres col·lectius. Tanmateix, creu que ‘la repressió ha causat molta por’ i que, per aquest motiu, alguns artistes no han volgut participar en la mostra.

El catàleg de l’exposició

La denúncia internacional d’un dia que durarà anys
És previst que l’exposició, que es podrà veure a la capital belga fins el 15 de juliol, s’estableixi a Perpinyà el 31 d’agost i arribi a Barcelona el primer d’octubre. Després anirà a València, Girona, Vic, Manresa i tornarà a més ciutats europees. De fet, la internacionalització de la denúncia de la repressió és un dels objectius principals de la mostra. ‘Volem cridar l’atenció sobre aquesta situació tan singular que viu Catalunya, que al cap i a la fi és un problema present a molts països d’Europa’, explica Tom Carr. En la mateixa línia, Franc Aleu entén l’exposició com una manera d’explicar al món què passa a Catalunya: ‘Convé que circuli pel món i viatgi durant anys per a deixar ben clar que “ni oblit ni perdó”.’ Enric Pladevall destaca que l’exposició, a Bèlgica, no serà objecte de la censura que van tenir l’estat espanyol obres com la de Santiago Sierra: ‘És un país amb llibertat d’expressió.’

Quan s’acabi la tanda d’exposicions, les obres seran subhastades i els diners que se’n facin s’ingressaran a la caixa de solidaritat amb els polítics perseguits. De la mateixa manera, el catàleg de l’exposició també servirà per a finançar-la. Aquesta publicació, editada en català, anglès i francès, ja és a la venda. A més de les creacions de l’exposició, inclou texts de diversos autors i fotografies de situacions viscudes durant les setmanes anteriors i posteriors al referèndum. És un llibre solidari en què tots els qui hi han participat ho han fet sense ànim de lucre, també la distribuïdora i els llibreters. ‘En diem El llibre groc perquè és tot pintat de groc. Vèiem clar que havia de ser així, per tota la càrrega simbòlica que té’, explica David Torrents, que, a més de participar en l’exposició, també ha dissenyat el catàleg.

El catàleg també inclou texts d’autors diversos.

Una inauguració sense Puigdemont
El president Carles Puigdemont havia de ser present en la inauguració de l’exposició, però, com que no pot sortir d’Alemanya, no hi podrà assistir. En canvi, sí que hi assistirà Lluís Puig, que va acabar renunciant a la Conselleria de Cultura arran de la imposició de l’estat espanyol. Els artistes participants també volen denunciar aquest fet: ‘Potser s’hauria d’haver traslladat la inauguració a Berlín; el fet és que no pot ser que restin en l’oblit i es normalitzi que són a l’exili.’

Malgrat les dificultats, els artistes coincideixen en la qualitat de l’exposició: ‘És una mostra extraordinària que surt del fet normal pel que fa a la voluntat de participació. És una resposta plàstica molt potent i variada’, conclou Car.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb