Presentar Léger com un artista compromès políticament, amb una forta creença en la funció social de l’art i enamorat de la modernitat. Aquestes són les tres grans idees que difon l’exposició ‘Fernand Léger i la vida moderna que s’acaba d’inaugurar a l’Institut Valencià d’Art Modern. És una retrospectiva sobre l’artista avantguardista produïda per la Tate Gallery de Liverpool i que es pot veure fins al 15 de setembre amb motiu del 30è aniversari del museu. La mostra aplega un centenar d’obres entre pintura, dibuix, gravat, tèxtil, cinema i fotografia que van ser fetes entre 1918 i 1955, any de la mort de l’artista. L’exposició es completa amb altres obres creades per arquitectes i cineastes amb qui aquest renovador de cubisme va col·laborar durant la seva carrera i que ajuden a contextualitzar la mostra.

Una fascinació per la vida urbana i el cinema

L’exposició es divideix en quatre apartats: ‘L’experiència de la vida moderna’, ‘Natura morta i paisatges moderns’, ‘l’Exposició Internacional d’Art i Tecnologia de París de 1937’ i ‘Objectes poètics’. La primera part arrenca l’any 1900 a París, quan Léger va arribar-hi per continuar els estudis d’arquitectura. Es va trobar amb una metròpolis moderna i urbana que no tan sols el va fascinar sinó que va fer canviar la seva concepció de l’art. D’aquest període, destaquen les pintures Le disque i Le typographe, amb unes formes que recorden màquines. De la mateixa manera, inspirat pels llums de neó de la ciutat i pel cinema, Léger va crear el film Ballet mécanique. Fet en col·laboració amb Dudley Murphy, Man Ray i George Antheil, la cinta conté molts elements visuals similars a les pintures que va fer en aquest període.

La bellesa dels objectes quotidians i la fi del cubisme

La dècada de 1920, la pintura de Léger va evolucionar cap a temes clàssics, com ara les natures mortes i els paisatges, però passant-los pel seu sedàs. És en aquest període que se centra la segona part de la mostra, amb la creença de l’artista que es podia trobar la bellesa en els objectes quotidians i produïts en sèrie. Per això, en les composicions hi abunden les formes mecàniques, com ara discs i engranatges, i objectes produïts en massa, tal com es pot observar al quadre Nature morte à la chope. En aquests anys, Léger també abandonà gradualment el cubisme per moviments de caràcter postcubista com ara el purisme.

1937: el Léger més polític

El tercer apartat de l’exposició versa sobre les obres que va crear Léger per a l’Exposició Internacional d’Art i Tecnologia que es va fer a París l’any 1937. Organitzada en un context pre-bèlic i de totalitarismes, van participar en la mostra l’Alemanya Nazi, l’URSS de Stalin, la República espanyola en plena guerra, una França que acabava d’estrenar la victòria del Front Popular… A causa de les seves afinitats polítiques, Léger va fer diversos murals –com ara Joies essentielles, plaisirs nouveaux– dedicat a la voluntat de millorar l’educació estètica de la gent.

Léger després de Léger

La mostra es clou amb ‘Objectes poètics i el gran subjecte’, una sala on es poden trobar diverses obres fetes amb objectes naturals com ara petxines, fulles o arrels; experimentació fotogràfica i un avenç clar cap a l’abstracció. En aquest període, Léger també va començar a col·laborar més estretament amb la seva esposa, Nadia Khodasevich, i a experimentar en temes nous, com ara reflectir l’esforç col·lectiu amb el circ i els acròbates. Algunes de les obres destacades d’aquest període que es poden veure a l’exposició són: Les objets à réaction poétique, Composition i l’estudi Les constructeurs: l’équipe au repos.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb