josep guinovart

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas acaben d’inaugurar la primera gran exposició antològica dedicada a Josep Guinovart després de la seva mort. ‘La realitat transformada‘ és una exposició de gran format que d’una manera no cronològica repassa els moments més importants de la seva trajectòria. El comissari, Llucià Homs, ha comptat amb la mirada de deu crítics d’art de generacions diferents que l’han ajudat a configurar un relat sobre la vigència de l’artista. Guinovart va ser un gran alquimista de la matèria, una característica que es fa evident en la vuitantena de pintures, escultures, instal·lacions i obra gràfica que presenta l’exposició.

‘Guinovart. La realitat transformada’ vol aprofundir en el fet que l’artista, dotze anys després de la seva mort, continua connectant amb els crítics i comissaris de generacions diferents. Si més no, amb els deu crítics que han ajudat Homs a confegir aquesta mostra, que fa un viatge temàtic per l’obra de Guinovart, d’allò més local fins a allò més universal i infinit.

‘De Barcelona a Agramunt, d’Agramunt a Barcelona, i de Barcelona al món’, explica la filla de l’artista a la sala dedicada a les connexions entre l’Agramunt d’infantesa de Guinovart amb el nord d’Àfrica. Dos mons que per a l’artista eren un de sol. Del local a l’universal, l’exposició recorda per què alguns l’anomenen ‘l’alquimista’ i dóna sentit al nom que bateja la mostra: ‘La realitat transformada’. ‘Ell era un gran transformador de la matèria. Per a ell, un llenç era una cosa ja feta, i li agradava com li parlaven els materials’, diu la filla.

L’homenatge recurrent a l’ofici del pintor de paret –la tradició familiar– amb llenços on inclou pales, escales o brotxes; el treball amb materials orgànics, uralites o, els més tardans, amb plàstics que cremava per donar-los vida… són exemples d’aquesta vocació transformadora de Guinovart. Llucià Homs veu clar que és un artista clau de la segona meitat del segle XX a Catalunya, però també amb incursions al mercat internacional.

Guinovart va irrompre en el període posterior al grup Dau al Set: ‘Beu de les fonts de l’informalisme, però té influències molt plurals, des de la pintura clàssica catalana fins a l’assemblatge’, repassa el comissari. Per això Homs dóna valor al fet que aquesta sigui la primera gran mostra dedicada a Guinovart d’ençà que es va morir. I reitera que la mostra es presenta com un projecte coral: ‘No és la mirada d’un comissari, sinó d’un coordinador de mirades que volen analitzar com és Guinovart deu anys després de la seva mort. Una exposició, doncs, de Guinovart sense Guinovart’, conclou.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb