Les exportacions agafen embranzida a l’agost

El creixement de les vendes catalanes a l'exterior van ser del 23,3% interanual, superant el sotrac dels dos mesos anteriors · Tanmateix, és un mes especial per a treure conclusions sobre la tendència de fons

Jordi Goula
20.10.2022 - 19:50
Actualització: 20.10.2022 - 20:03
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les exportacions catalanes van recuperar a l’agost el ritme perdut els dos mesos anteriors. El creixement va ser del 23,3% respecte de l’agost de l’any passat; i l’acumulat d’ençà del gener va créixer del 17%, la xifra més alta d’enguany. Vol dir això que s’han recuperat les vendes a l’exterior, després d’uns mesos de desacceleració? Em semblaria molt agosarat fer aquesta afirmació. La marxa de l’economia global és la que és i en un mes no canvia. França continua al capdavant, gairebé amb un 18% del total de les vendes a l’estranger, i la segueixen Alemanya i Itàlia, amb un 9,4% que recupera el sotrac dels dos darrers mesos.

La nota de l’Idescat es limita a constatar que les exportacions per destinació econòmica augmenten en el cas de tots els béns: les de consum, d’un 28,6%, les de capital, d’un 23,5%, i les d’intermedis, d’un 19,8%. I per àrees geogràfiques, destaquen els increments de les vendes a Amèrica del Nord (50,3%), a Amèrica Central i del Sud (30,1%) i a la Unió Europea (25,6%). Sense perdre de vista, evidentment, que la Unió Europea en conjunt continua essent el nostre millor client, on va a parar gairebé el 60% de les vendes exteriors.

Deia que trobo agosarat fer afirmacions contundents sobre les dades d’aquest mes. Concretament, n’hi ha una que em sembla molt curiosa. És l’apartat de “productes energètics; extracció i refinació de petroli”, que habitualment té un pes petit sobre el total de les exportacions, un 5,5% aquest mes. En canvi, la participació en la xifra d’augment interanual, del total exportat, representa gairebé el 20%. Aquest apartat es divideix en quatre subapartats, i el responsable de l’enfilada és el de “extracció de petroli brut i de gas natural”. L’explicació és l’augment tan fort que ha registrat l’exportació de gas natural a Itàlia.

Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ, és molt clar quan em diu que “l’agost és un mes molt especial i convé no caure en el parany de treure conclusions de les seves dades”. “Mai no es pot fer en un sol mes, però encara menys a l’agost. Sí que noto entre els empresaris una preocupació més controlada en els costos logístics. Això farà que les coses siguin una mica menys complicades per a ells.” Creu que fins que no es controlin la inflació i els preus energètics, la desacceleració a l’economia i les exportacions es mantindran.

Precisament ahir a la tarda, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, es va reunir amb els directors de les quaranta oficines d’ACCIÓ a tot el món per analitzar els objectius de l’empresa catalana a l’estranger, marcats per les tensions geopolítiques internacionals i el nou context postpandèmia. I va donar una dada molt important. “Les exportacions catalanes s’han consolidat com el motor econòmic del país i ja equivalen al 33% del PIB català, una ràtio superior a la de països de dimensió similar com Dinamarca, Suècia, Portugal o Finlàndia.”

I va afegir: “Malgrat tots els entrebancs, el 2021 va tornar a ser un any de rècord per a les exportacions catalanes, i el 2022 fins ara ha registrat creixements superiors al 20%”. En aquest sentit, va destacar “la robustesa del sector exterior català, que en cap cas s’ha replegat i que, durant la pandèmia, s’ha adaptat a la nova manera de fer negocis al món”.

En la jornada d’ahir, es va fer públic un estudi d’ACCIÓ que identifica 463 noves oportunitats de negoci per a les empreses catalanes a tot el món. Se situen en 108 països, sobretot a Àsia i Europa, i sectorialment destaquen les oportunitats en els àmbits de la maquinària i els béns d’equip, l’alimentació, la salut, la química i les TIC-digitalització de la indústria.

Per tal de destriar els sectors amb més potencial, l’estudi crea l’Índex d’oportunitats de negoci internacionals d’ACCIÓ, que combina tot un conjunt de variables agrupades en quatre blocs: la relació comercial de les empreses catalanes envers el sector i país en qüestió, el pes del sector al país, la dimensió del mercat i la seva facilitat per a fer-hi negocis. Sense dubte, és una bona eina en mans dels empresaris.

Joan Romero em va insistir molt en la importància de la digitalització de les empreses. I des de dos vessants. “Per una banda, la interna, que ha de fer més competitives les organitzacions. I, per una altra, l’externa, centrada en el comerç electrònic.” Recorda que cal estar preparats. “La cadena de valor es va reduint i és absolutament necessari que les empreses tinguin una presència múltiple en els mercats on treballen, no n’hi ha prou amb l’exportació. Aquesta assignatura, a Catalunya l’hem de millorar.”

Segons l’ex-directora general d’Indústria i ex-consellera delegada d’ACCIÓ, Natàlia Mas i Guix, el mes passat, quan es va fer públic que l’Agència multiplicava per quatre el pressupost de la línia d’ajuts per a impulsar l’exportació en línia de les empreses catalanes, va explicar la importància d’internet per als exportadors en el nou món dels negocis que s’ha obert després de la pandèmia. “Les disrupcions provocades per la pandèmia de la covid-19 no tan sols han accelerat la digitalització dels models de producció de les empreses, sinó també la manera de fer negocis a tot el món”. I va afegir: “Abans, el comerç digital estava centrat en àmbits com la moda, l’alimentació o l’hàbitat, però sense cap mena de dubte aquesta tendència també l’han incorporada les empreses que venen els seus productes o serveis a altres empreses i la resta de sectors industrials”. De fet, per Mas, “no es tracta només de fer vendes directes, sinó de trobar nous clients i posicionar-se digitalment en nous mercats estrangers”.

I, per acabar, cal destacar que la jornada s’ha fet durant la Setmana de la Internacionalització, que va començar dilluns i s’allargarà fins divendres. Jo destacaria el fet que enguany ha estat organitzada conjuntament per ACCIÓ i les Cambres de Comerç de Catalunya, Foment del Treball, Pimec, Amec, Secartys, Unió Patronal Metal·lúrgica, CaixaBank, Cecot, TecnoCampus, Port de Barcelona, CESCE, ESCI-UPF, Escola Europea Intermodal Transport i la Direcció General de Formació Professional (Departament d’Educació). La col·laboració entre tots, agents públics i privats, no pot reportar sinó beneficis per a la societat catalana a mitjà termini. Cal no perdre el camí.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes