Barcelona, 26 de juliol 2018

Quim,
et trobem a faltar. Fa prop de nou mesos que ets a la presó, i a l’Ajuntament de Barcelona hi continues present; en les converses, en el llaç al balcó, el teu nom a les finestres del PDECat que donen a la plaça Sant Miquel, o quan et mencionem als plenaris i a les comissions… Aquí hi has passat molts anys de la teva vida, al govern i a l’oposició, i encara no he trobat ningú que no apreciï i parli bé de la teva persona. Els que et coneixen i parlen sobre tu fan venir ganes a tothom de conèixer-te més i millor.

Per a molts de nosaltres, curiosament, el teu empresonament ha humanitzat la teva figura. Jo he conegut les teves filles i la teva esposa, i t’he de dir que ets un home afortunat, envoltat de dones fortes i lluitadores que t’estimen. Al llarg d’aquests mesos, les coneixences comunes que tenim m’han obert aspectes de la teva persona que ignorava. La teva absència, vés per on, m’ha permès de descobrir-la millor.

Però he perdut moltes coses. He perdut un company i un rival d’altura, i un interlocutor contrastat. No hi deixo de pensar ara que es generen tants debats absurds sobre llistes i maneres de competir entre independentistes que potser la teva veu podria ser un aliat per sumar i evitar dividir-nos entre nosaltres. Les converses de cafè que teníem eren molt útils i sinceres. Jo agraïa la teva veu veterana i lúcida, els judicis que feies plens de seny i la capacitat d’arribar a acords malgrat les diferències. No va ser fàcil; quan et vaig començar a tractar, vosaltres havíeu perdut l’alcaldia, estàveu en estat de xoc, i rebíeu encara atacs populistes de diverses bandes mentre nosaltres crèiem que el canvi encara era possible. Quantes coses han passat des d’aleshores. Per sort, a costa de converses, ens vam arribar a apreciar.

Ens agermana el país i, dins de l’ajuntament, ens agermanava sobretot Barcelona. Tu tenies la ciutat al cap, i la teva màxima vocació era servir la capital del país amb una profunda convicció democràtica i cívica, dins de l’ordre que tu agraeixes en totes les coses. No puc evitar pensar que, si no te n’haguessis anat a fer de Conseller, ara encara series als bancs de l’ajuntament i escalfaríem motors per a la campanya. I hauria estat un honor i un privilegi compartir debats i reflexions.

Un pres polític del franquisme em va explicar una vegada que havia sobreviscut a la privació de llibertat tot dissenyant mentalment el futur mapa de metro de Barcelona. Estic segur que tu deus estar dibuixant els metros, els busos, la Guàrdia Urbana, les finances , la recollida de brossa i l’ordenança de civisme. Perquè el que defineix un barceloní de raça és que sempre porta la ciutat al cap i al cor. No l’abandona mai.

Espero poder veure’t aviat i fer-ho en llibertat. Torna, que Barcelona et reclama.

Una abraçada,

Alfred Bosch

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.