Un estudi demostra que la teràpia CAR-T per al mieloma múltiple és eficaç en pacients amb malaltia resistent

  • El tractament consisteix a modificar els limfòcits T del malalt perquè ataquin les cèl·lules del càncer hematològic

VilaWeb
ACN
04.07.2023 - 16:52

Un estudi encapçalat per l’Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS demostra l’eficàcia del CAR-T ARI0002h per a pacients amb mieloma múltiple resistent als tractaments habituals. L’estudi, publicat a la revista The Lancet Oncology, mostra que tots els pacients que han rebut aquest CAR-T desenvolupat a l’hospital responen al tractament. El 70% de les respostes són completes divuit mesos després i la resta són parcials. El CAR-T és un tipus de teràpia cel·lular i gènica en què el pacient esdevé el seu propi donant: se’n modifiquen els limfòcits T perquè puguin atacar les cèl·lules tumorals. Ara, l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) avalua la documentació per aprovar-lo com a medicament de teràpia avançada de fabricació no industrial.

La teràpia CAR-T (Chimeric Antigen Recetor T-Cell) representa una opció prometedora en el tractament del mieloma múltiple resistent. Aquest estudi, que té el suport de l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació La Caixa, demostra l’eficàcia de la teràpia ARI0002h, el segon CAR-T que es desenvolupa a l’hospital barceloní i el primer d’Europa per a pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer de la sang.

El mieloma múltiple suposa el 10% dels càncers de la medul·la òssia. Allà és on es troben les cèl·lules plasmàtiques (un tipus de glòbuls blancs) encarregades de produir els anticossos que ajuden a combatre les infeccions. En el mieloma múltiple, aquestes cèl·lules realitzen un procés de creixement anormal i formen tumors als ossos.

La supervivència ha millorat de manera significativa gràcies a la incorporació de certs tractaments, encara que hi ha una proporció important de pacients que recauen i que generen resistències a les teràpies. Per poder tractar-los, l’equip del Clínic-IDIBAPS ha desenvolupat aquesta teràpia.

Aquests primers CAR-T del Clínic (el primer va ser ARI-0001, per a la leucèmia limfoblàstica aguda) porten el nom de l’Ari, una noia que, abans de morir el 2016, va esperonar l’hospital en la recerca de teràpies cel·lulars i la família de la qual ha recaptat fons perquè aquests tractaments siguin una realitat.

Un CAR-T molt específic i humanitzat

El CAR-T ARI0002h es dirigeix contra l’antigen BCMA, que es troba a la superfície de les cèl·lules tumorals del mieloma. Els estudis preclínics van demostrar que l’ARI0002h era molt específic i eficaç contra les cèl·lules malignes del mieloma múltiple.

El doctor Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia del Clínic, destaca que la diferència respecte als CAR-T anteriors, a més de la diana terapèutica, que en aquest cas és l’antigen BCMA, és que “està humanitzat”.

“Moltes vegades s’utilitzen anticossos de ratolí per al desenvolupament dels CAR-T i en aquest cas l’hem humanitzat perquè tingui més durabilitat en el pacient i menor probabilitat de rebuig”, indica el doctor Juan, que també és cap del grup d’Immunogenètica i Immunoteràpia de la resposta autoinflamatòria i immunitària de l’IDIBAPS i responsable de les plataformes conjuntes de l’Hospital Sant Joan de Déu i Banc de Sang i Teixits.

Dosificar el tractament per reduir-ne la toxicitat

Per avaluar l’eficàcia d’aquest CAR-T, el Clínic-IDIBAPS va iniciar un assaig amb quatre hospitals més per tractar 30 pacients amb mieloma que haguessin recaigut després de dos o tres tractaments previs. Tots els centres van realitzar l’afèresi –procés per separar els components de la sang– per obtenir els limfòcits dels pacients i el CAR-T es va produir a l’Hospital Clínic i a la Clínica Universitat de Navarra.

El doctor Carlos Fernández de Larrea, coordinador de l’estudi, assenyala que gràcies a l’aprenentatge amb assajos previs amb els CAR-T desenvolupats a l’hospital han observat que administrar la dosi inicial de manera fraccionada podia reduir la gravetat dels efectes adversos del tractament sense reduir-ne l’eficàcia.

Una resposta completa en la majoria de casos, però encara hi ha recaigudes

Després d’un seguiment de divuit mesos, l’equip ha observat una resposta de tots els pacients al tractament. El 67% són respostes completes, és a dir, no han detectat presència de la malaltia en sang, orina ni al moll de l’os; el 27% són parcials molt bones i el 7%, parcials.

Al cap de tres mesos, en vint-i-quatre pacients dels vint-i-sis amb mostres de medul·la òssia no van identificar cap malaltia residual. D’altra banda, no van detectar toxicitat neurològica i els efectes adversos immunològics van ser lleus, en part gràcies a la pauta d’administració. Tot i que els resultats són prometedors, pacients tractats amb l’ARI0002h continuen recaient, de manera que calen més estratègies. El doctor Fernández de Larrea explica que han fet estudis que revelen que hi ha diferents mecanismes que podrien ser responsables de la recaiguda després del tractament amb el CAR-T.

D’altra banda, han detectat una permanència de les cèl·lules del CAR-T de cinc mesos a la sang i “encara que aquest temps és similar al d’altres CAR-T per a aquesta malaltia, encara és curt”, afegeix aquest hematòleg del Clínic i cap del grup sobre Mieloma, amiloïdosi, macroglobulinèmia i altres gammapaties de l’IDIBAPS.

El desenvolupament dels CAR-T al Clínic compta amb el suport de la Fundació La Caixa a través d’una aliança estratègica per potenciar la recerca del càncer i la millora assistencial als pacients oncològics. Per fer l’estudi clínic, també han rebut finançament específic de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i de la Fundació Bosch Aymerich. L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb la Clínica Universitat de Navarra i tres hospitals estatals més: l’Hospital Universitari de Salamanca, l’Hospital Verge de l’Arrixaca de Múrcia i l’Hospital Verge del Rocío a Sevilla. A més dels trenta pacients participants en l’estudi, se n’han inclòs trenta més de dos hospitals espanyolsi s’ha administrat el tractament com a ús compassiu en dotze persones més.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any