Un equip internacional de científics ha demostrat que a l’hipocamp del cervell humà hi ha cèl·lules mare que permeten de generar neurones al llarg de tota la vida mitjançant un procés anomenat neurogènesi adulta, un fet que se sabia que succeïa en el cervell d’alguns animals com els rosegadors, però que mai s’havia demostrat en humans adults.

El treball, a més, ha revelat que les malalties neurodegeneratives ataquen específicament a aquestes cèl·lules mare de l’hipocamp, impedint la regeneració de noves neurones sanes. La investigació, encapçalada per María LlorensMartín, investigadora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), s’ha publicat avui a la revista Science.

Els descobriments “podrien ser útils per a desenvolupar estratègies terapèutiques per prevenir o alentir alguns dels símptomes que acompanyen aquestes malalties”, ha destacat LlorensMartín en una conferència de premsa en la qual ha presentat els resultats de l’estudi.

La investigació va fer servir quaranta-vuit mostres de cervell: quinze pertanyien a persones neurològicament sanes (denominades grup de control) i trenta-tres a persones amb diferents malalties com l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la malaltia de Huntington, Parkinson, demència amb cossos de Lewy, i demència frontotemporal.

Neurogènesi al cervell humà fins als noranta anys

En totes les mostres hi havia cèl·lules mare, “el que confirma que el procés de neurogènesi adulta continua en el cervell humà, almenys fins als noranta anys”, subratlla la investigadora.

La neurogènesi és un procés fonamental per a la generació, adquisició i emmagatzematge de nova memòria en el cervell. És un procés molt complex que es dóna en diferents etapes en les quals les cèl·lules mare es divideixen i creen “filles” que proliferen activament i van madurant fins a donar lloc a una neurona sana.

Al llarg del procés, les neurones anomenades ‘immadures’ passen per diferents estats de maduració. La seva existència era coneguda, però fins ara els científics no havien aconseguit identificar la font, l’origen, d’aquestes noves neurones. L’estudi, que va utilitzar sofisticades tècniques per a la gestió i la visualització de les mostres cerebrals, va permetre de reconstruir, per primera vegada, tots els passos del procés de neurogènesi humana, demostrar l’existència de la neurogènesi en humans adults i, fins i tot, visualitzar a les cèl·lules ‘filles’ mentre es dividien.

La segona troballa de l’estudi es refereix al nínxol neurogènic hipocampal, l’àrea que “crea l’entorn ideal perquè les noves neurones puguin madurar i sobreviure i que està format per cèl·lules glials i vasos sanguinis”, ha explicat la investigadora. Els científics sabien de la seva existència en rosegadors, però la seva composició i estructura en humans era desconeguda fins ara. L’estudi ha demostrat la seva existència en l’ésser humà i ha revelat, a més, que les alteracions que es produeixen en el procés de neurogènesi durant l’envelliment estan relacionades amb fallades en el funcionament d’aquest nínxol.

Com afecten algunes malalties a la neurogènesi?

La tercera troballa de l’estudi es troba relacionada amb l’efecte que tenen algunes malalties neurodegeneratives en el procés de neurogènesi. Investigacions prèvies d’aquest grup havien demostrat que els pacients amb Alzheimer tenien menys neurones immadures, “una cosa previsible atès que l’hipocamp era una de les principals àrees alterades per aquesta malaltia”, però, què passa en les malalties que danyen altres regions del cervell?

Amb les mostres de trenta-tres pacients amb diferents malalties, el grup va revelar, per primera vegada, que el procés de neurogènesi es troba greument danyat en pacients amb malalties que, en principi, no danyen, de manera directa, a l’hipocamp. “De fet, hem trobat que cadascuna d’aquestes malalties deixa una signatura cel·lular específica en el procés de neurogènesi adulta, el que significa que hi ha poblacions cel·lulars més susceptibles al dany causat per unes patologies que altres”, detalla.

L’estudi ha demostrat que en pacients amb ELA, Parkinson o huntington hi ha un augment del nombre de neurones immadures i de cèl·lules mare, “però això no vol dir que hi hagi una major taxa de neurogènesi. L’estudi, de fet, revela que en aquests pacients hi ha més mort cel·lular i menys activitat de les cèl·lules mare”.

“És com si el procés -de generació de neurones- voldria iniciar, però finalment falla i les noves neurones no adquireixen una maduració correcta com la que succeeix en els subjectes control”, afirma.

Descobrir la gran vulnerabilitat de l’hipocamp a les malalties neurodegeneratives, pot ser molt útil per desenvolupar estratègies terapèutiques per prevenir o alentir alguns dels símptomes que acompanyen aquestes malalties, conclou.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.