Ester Gea-Mallorquí

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El descobriment d’una mutació del coronavirus al sud del Regne Unit que sembla que és la responsable d’un augment considerable dels contagis ha posat en alerta les autoritats polítiques i científiques que gestionen la pandèmia. S’estima que aquesta mutació ha augmentat la transmissibilitat del virus fins a un 70%, però això encara no s’ha comprovat en cap laboratori, ni tampoc se’n sap el perquè, en cas que es confirmi. A més, aquesta mutació obre nous interrogants sobre l’evolució de la pandèmia: ja s’ha estès per Europa? Causa una malaltia més greu? Es pot detectar amb les mateixes eines que es feien servir fins ara? I la més preocupant: els vaccins desenvolupats durant el 2020 també seran efectius o caldrà tornar a començar? Ester Gea-Mallorquí, doctora en Virologia i investigadora del Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford (Regne Unit), resol aquests dubtes a partir del coneixement científic disponible.

Què vol dir que el coronavirus hagi mutat?
—El SARS-CoV-2 és un virus d’ARN (el seu material genètic), que tenen molta tendència a les mutacions, perquè quan es replica aquest ARN la molècula encarregada de fer-ho no és gaire fiable. Per tant, que vagi mutant és normal i esperable. Aquestes mutacions no ens haurien de preocupar en excés, la gran majoria no tenen importància; de fet, aquí no parlem de nova soca sinó de nova variant. L’aparició de mutacions que afectin el virus de manera important és menys probable, perquè el virus conserva unes parts específiques que li són clau per al seu funcionament, i els coronavirus no es poden permetre gaires mutacions d’aquest tipus, tret que li representin un avantatge evolutiu. De moment, hi ha centenars de milers de seqüències de SARS-CoV-2 amb petites mutacions; cosa que ens dóna una idea que això és un fenomen normal.

Què diferencia una soca d’una variant?
—Una nova soca seria un canvi substancial del virus que fes que tingués característiques diferents de la soca de referència. Una variant acumula alguns canvis genètics fruit de l’evolució viral. D’una mateixa soca poden haver-hi diferents variants.

D’on ha sortit?
—No podem saber amb exactitud d’on ha sortit, la mutació s’ha detectat a Anglaterra perquè s’hi fa molta seqüenciació i s’ha pogut trobar que ja hi havia mostres amb aquesta mutació al setembre. No sabem si l’origen és Anglaterra o si és importada, i de fet, ja se n’han detectat casos aïllats a Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica i Austràlia.

Com s’ha detectat?
—A la regió de Kent tenen un brot important de SARS-CoV-2 i això els va portar a mirar millor les seqüències del virus. Mirant retrospectivament van veure que al setembre, el 26% de les infeccions a la zona eren amb aquesta variant i que ara al desembre arribaven al 62%. Això, segons dades epidemiològiques, representa un augment significatiu en transmissibilitat per a una nova variant, i d’aquí es dedueix que és més transmissible.

Quins són els canvis més rellevants de la mutació?
—Aquesta variant sembla que presenta vint-i-tres mutacions respecte del genoma de referència, amb algunes mutacions que es considera que podrien afectar les capacitats del virus a favor seu. Que faci tantes mutacions de cop no és habitual, pot ser que hagi anat evolucionant a poc a poc i l’hàgim detectat al cap d’un temps o que el virus hagi patit una pressió selectiva dins d’un mateix pacient infectat durant molt de temps i hagi anat sobrevivint gràcies a totes aquestes mutacions. Les mutacions que ens poden posar en alerta són, sobretot, les que afecten la proteïna d’espina (Spike) del virus, la que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules i la que s’utilitza a la gran majoria de vacunes perquè en creem immunitat. Algunes de les mutacions d’aquesta nova variant –anomenada VIU202012/01 o B1.1.7– són a l’Spike, i per això s’ha d’estar alerta, tot i que de moment en tenim poques dades, i que sigui més transmissible només és una estimació a partir de dades epidemiològiques. De moment, no sabem com poden influir aquestes mutacions en el comportament del virus.

I quines són les més preocupants?
—Les mutacions que presenta aquesta variant, que preocupen més i que afecten la proteïna Spike són dues delecions –∆69/70 i ∆144– que podrien afectar l’estructura de la proteïna. La mutació N501Y, que afecta la zona d’unió amb els receptors de les cèl·lules (ACE2) i que seria, per tant, la que biològicament ens hauria de preocupar més, tot i que ja s’havia detectat abans a Sud-àfrica de manera independent i podria indicar que és una mutació habitual. I la mutació P681H, de la qual sabem que afecta una zona que facilita la fusió del virus amb les cèl·lules, però no en tenim gaire més informació. La combinació de la deleció ∆69/70 i de la mutació N501Y ha suscitat més prudència perquè afecten una zona clau del virus, en transmissibilitat i en eficiència de la immunitat generada. Però ens falten dades de rellevància biològica per extreure’n més conclusions. Per altra banda, sembla que algunes mutacions farien que la proteïna ORF8 fos incompleta. La proteïna ORF8 té un rol d’ajudar el virus a escapar de la detecció del sistema immune; per tant, això també li podria donar algun desavantatge.

Quina diferència hi ha amb altres mutacions registrades, com la dels visons de Dinamarca o la produïda a l’estat espanyol que es va escampar per Europa?
—La deleció ∆69/70 també era al clúster que es va detectar a Dinamarca. Però, per exemple, la mutació que fa que l’ORF8 sigui incompleta i que, per tant, el virus sigui menys eficaç a escapar del sistema immunitari es va detectar a Singapur, i es va veure que el virus amb aquesta mutació provocava una malaltia més lleu.

Què el pot fer més transmissible?
—L’augment de la transmissibilitat s’ha deduït a partir de dades epidemiològiques, per un augment anormal de casos amb aquesta variant. De moment, no tenim gaires dades amb sentit biològic, és a dir, que mirin directament el virus i ens diguin si és més capaç d’infectar o no. Algunes dades al laboratori suggereixen que una d’aquestes mutacions a l’Spike ∆69/70 facilita una infecció més alta de cèl·lules, però extreure’n conclusions més enllà és preliminar. Molts virus són presents com a diferents quasiespècies dins d’un mateix pacient i la variant que pot escapar més del seu sistema immunitari és la que acaba replicant i transmetent. Això podria dependre de factors genètics poblacionals, i una variant podria desplaçar-ne una altra només pel simple fet que està més adaptada a escapar del sistema immunitari d’una determinada població. Això la faria més present sense que fos necessàriament més transmissible o infecciosa.

Se sap si origina una malaltia més greu?
—Com que, de moment, ens basem en una associació causal per dir que aquesta variant és més transmissible, no ho sabem, si origina una malaltia més greu. Que un virus sigui més transmissible tampoc vol dir que ens causi una malaltia més severa. De fet, la mutació D614G, que és la variant principal que tenim a Europa, es va demostrar que augmentava la transmissibilitat, però que no afectava la gravetat de la malaltia.

L’eficàcia dels vaccins es qüestiona?
—De moment no hauríem de patir, les vacunes s’han demostrat molt eficaces i les parts que generen més resposta s’haurien de conservar en el virus perquè continuï funcionant. Si tenim en compte quin percentatge de la proteïna Spike ha mutat, s’estima que encara tenim més d’un 99% idèntic a la que rebrem amb la vacuna i és descartable que el sistema immunitari no sigui capaç de detectar-la si són pràcticament idèntiques. Si alguna de les mutacions fos en una zona compromesa, com la N501Y, podríem tenir una petita baixada de l’eficàcia en la vacuna (que ara és altíssima, del 94%-95% amb les vacunes d’ARN missatger). De tota manera, s’hauran de fer estudis que determinin si la immunitat generada a partir de les vacunes pot neutralitzar aquesta variant, que tot fa pensar que sí. En aquest sentit, podem ser optimistes: un estudi preliminar ens mostra com la presència de la mutació N501Y no afecta la neutralització del virus amb el sèrum de malalts recuperats de la covid, i un altre estudi mostra com els anticossos que bloquen aquesta regió també funcionen quan aquesta mutació és present. Això ens dóna una primera prova que la vacuna també serà efectiva tot i aquesta mutació en una zona sensible.

La mutació pot fer que el virus sigui més difícil de detectar amb les proves diagnòstiques?
—Aquesta és una de les preocupacions del comitè d’experts i de l’informe publicat pel govern britànic. Els tests PCR detecten tres gens del virus que codifiquen per la Nucleocapside, l’ORF1ab, i l’Spike. Com que aquesta variant té, en total, sis mutacions a l’Spike, sembla que no es detectaria amb proves PCR el gen que codifica per l’Spike, però sí els altres dos. Per tant, s’ha d’anar amb compte amb els tests antigènics que només es basen en la proteïna Spike, perquè podria donar falsos negatius.

Com de probable és que ja circuli pel nostre país? I per la resta d’Europa?
—Veient que l’existència d’aquesta variant es pot traçar fins al setembre, em sembla difícil pensar que s’ha quedat al Regne Unit. Veurem, doncs, si és una variant més transmissible, o si l’alta transmissibilitat ha estat causal, fos per brots específics o per desplaçament d’altres variants segons factors genètics.

La reacció de tancar les connexions amb el Regne Unit és justificada?
—Crec que els governs intenten de fer malabars per a salvar l’economia com poden, tot i que per recuperar l’activitat econòmica hem d’eliminar el virus. La pandèmia ens ensenya que val més tancar abans que tard, i per tant, amb variant nova o sense, ja van tard.

Caldria implantar restriccions més estrictes, com passa amb Londres?
—Crec que hi hauria d’haver mesures més estrictes, però aquestes mesures no es poden entendre sense unes campanyes de conscienciació i de divulgació científica ben estructurades. Si la població entén els principis bàsics de la transmissibilitat, de la susceptibilitat i de la immunitat, el comportament general podria adequar-se més al que necessitem per a aturar el virus. Dit això, ara comença una altra guerra, perquè vénen les vacunes i tots plegats hauríem d’aconseguir de desmentir falsos rumors sobre les vacunes, explicar com funcionen i què significa tant pel que fa al nostre sistema immunitari com a les interaccions socials.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.