Xata, no pots avortar, però tranquil·la, l’explotació reproductiva continuarà essent legal

Mentre hi hagi qui no s’adona que es mercadeja amb els nostres cossos, amb les nostres vides, amb els nostres drets, i amb les criatures, continuarem en peu de guerra

Estel Solé
13.07.2022 - 21:40
Actualització: 14.07.2022 - 09:16
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

És difícil ser dona i no estar enfadada, trista i indignada. I ho dic jo que, malgrat ser dona, sóc una privilegiada.

Hi ha qui encara no ho entén o ho entén a mitges. O ho entén, però no ho combat. Hi ha qui diu: “Ho esteu perquè voleu, d’enfadades. Relaxeu-vos i sigueu felices.” Doncs, miri, no. Estem enfadades perquè ens trepitgeu els nostres drets, diàriament, en les grans causes i en les més senzilles i quotidianes, dins les cases i en l’esfera pública. Ens indigna i ens entristeix que continueu considerant-nos ciutadanes de segona i que ens tracteu de manera paternalista, i ens dolen tant les negligències cap al nostre gènere i cap als col·lectius minoritaris i oprimits, com ens dol la indiferència i aquest estat general d’anestèsia que acaba portant-nos al tantsemenfotisme i, si s’han retallat drets, tal dia farà un any i que la vida continuï sense sacsejar el món.

Donald Trump ja no és president, però no ha perdut del tot; al contrari. Va marxar de la presidència dels Estats Units fent un regal als seus votants: va nomenar tres jutges al Tribunal Suprem. Tres jutges de nou. Un 33%. I un 30% de jutges a les corts d’apel·lació federals. Tots ells amb mandat vitalici. Cap persona negra i la gran majoria són homes. Ell no hi és, però els seus tentacles regnen al tercer poder. Per tant, hi és tant com abans.

Fa quinze dies vam veure les conseqüències d’aquesta situació. El Suprem dels Estats Units feia caure la sentència històrica que garantia el dret de l’avortament. A partir d’ara la legislació de cada estat passa per davant de la constitució nord-americana, que ja no avala aquest dret. Les dones queden absolutament desprotegides i sotmeses als desitjos d’una minoria, la dreta cristiana, conservadora, casposa, classista i egoista. Una dreta que majoritàriament aplega persones blanques, de classes benestants i heteronormatives. Una minoria que pressiona i acaba aconseguint que les lleis s’escriguin segons els seus desitjos. El món, segons ells: considero que l’avortament és un pecat, i els teus drets van per darrere del meu credo. Hi ha qui atribueix aquesta victòria, i tantes altres, a la seva capacitat d’organitzar-se i guanyar terreny als diferents fronts d’esquerres, molt més amplis, però no tan ben organitzats. Bé, potser sí, però, així i tot, qualsevol mèrit queda anul·lat si anem a l’essència: quan estàs a favor del poder i el poder està a favor teu, –bàsicament perquè tu ets el poder, i quan el teu poder perilla, treus l’artilleria de la trampa i aniquiles l’ètica– és fàcil que amb organització o sense acabis dominant les lleis. I tot això del que parlo passa a la part amable del món.

Estem enfadades perquè no us importem una merda. Vosaltres decidiu sobre els nostres cossos. Avortament il·legal, explotació reproductiva legal.  Xata, a partir d’ara no podràs avortar. És il·legal. Però podràs embarassar-te per a persones riques i privilegiades que paguin diners per comprar les criatures que vosaltres, dones, gestareu durant nou mesos als vostres ventres signant contractes aberrants. I entregareu els nadons als compradors tan bon punt les criatures abandonin els vostres úters.

Mentre hi hagi qui no s’adona que es mercadeja amb els nostres cossos, amb les nostres vides, amb els nostres drets, i amb les criatures, continuarem en peu de guerra. Amb la força i la tenacitat de la gran Ruth Bader Gingsburg per estendard i amb el coratge de totes les nostres ancestres que us han plantat cara durant segles, continuarem lluitant perquè entengueu que sobre nosaltres teniu ben poc a decidir.

Donald Trump i el seu poder no hi és, però hi és. A nosaltres ens voleu fer desaparèixer, tanmateix, hi som. I tant que hi som. Hi sou, vosaltres, homes? Si hi sou, alceu la veu, o d’una altra manera, estareu ajudant a escriure aquest present fosc, el futur atroç que sotmet i maltracta la meitat de la població que permet que hi hagi vida al món.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes