El paper del Consell per la República continua essent el principal punt de divergència en les negociacions entre ERC i JxCat. Esquerra ha redoblat la pressió perquè el pacte de govern es desvinculi del Consell per la República, i JxCat insisteix a lligar-l’hi. En concret, JxCat proposa una integració en dues fases: està disposada que d’entrada es formi una taula estratègica coordinada amb el Consell per la República i amb voluntat de convergir-hi, mentre donen un marge de temps per a reformular l’estructura del Consell i culminar aquest procés de convergència, segons fonts de la negociació. Durant aquest temps de coll, el Consell –que tindrà eleccions a l’assemblea de representants al juny– readaptaria l’estructura amb l’objectiu de reflectir la pluralitat del moviment independentista que reclamen ERC i la CUP, que n’han criticat el biaix partidista de Junts.

Què atura la reformulació del Consell per la República?

El Consell, que va obrir una via de negociacions paral·leles amb els tres partits independentistes, l’ANC i Òmnium, va proposar que aquest nou estat major s’acabés convertint en un tercer òrgan, a banda el consell de govern i de l’assemblea. Però ERC en recela, perquè no vol que això impliqui una “tutela” de Waterloo sobre el govern de Pere Aragonès. A banda Junts, que insisteix en la vinculació de l’estat major al Consell, l’ANC també ha traslladat en la negociació que els seus socis van votar de “no participar més en taules de cerca d’unitat estratègica” com la que van integrar en la legislatura passada ERC, JxCat, la CUP, l’ANC i Òmnium, després de no haver aconseguit de pactar una resposta unitària a la sentència contra l’1-O ni a la inhabilitació de Quim Torra. Diuen que aquestes taules “esdevenen exercicis retòrics balders”. “El mandat de la ciutadania ja és molt explícit des de l’1-O i ens exigeix fer la independència”, afegien en el document de presa de posició d’incidència política previ a les eleccions del 14-F. Aquest punt va obtenir un 80% de suport.

Darrere les discrepàncies entre ERC i JxCat per la vinculació de la direcció estratègica al Consell, hi ha la preparació del pla B a la taula de diàleg tan bon punt s’hagin exhaurit els dos anys de marge que ERC ja va pactar amb la CUP i que Junts està disposat a acceptar. Junts manté que aquest “embat democràtic” amb l’estat espanyol s’ha de concretar ara i no ajornar-lo. El Consell per la República també ha insistit que, perquè l’estat major formi part del Consell, ERC hauria d’acceptar l’estratègia de confrontació que es va definir al document “Preparem-nos”, que propugna d’establir les condicions per a culminar el procés d’independència mitjançant un desbordament democràtic, i que al mateix temps han assenyalat que és obert a modificacions.

“No ens representa a tots, només a una part”, va dir ahir Sergi Sabrià a TV3 sobre el Consell per la República. Segons Sabrià, van arribar a diumenge i a dilluns amb prou avenços per a no presentar a JxCat l’alternativa d’un govern d’ERC tota sola. Aquest acostament del cap de setmana, segons que va concretar La Vanguardia, era la coincidència en la possibilitat de desvincular el CxR del pacte, però dilluns mateix, JxCat va negar hi hagués hagut cap “punt d’inflexió” i la divergència estratègica es va tornar a fer evident dimarts en una reunió dels tres partits, l’ANC, Òmnium i el Consell. Diverses fonts de Junts adverteixen, a més, que no estan disposats desvincular el Consell per la República de l’acord de govern, com demana ERC.

El compte enrere fins al 26 de maig complica l’entesa. Esquerra avisa que no vol arribar a l’últim moment sense un acord i continua apressant Junts a tancar-ne un. Sabrià avisa que, en cas que arribin al dia 20, sis dies abans del límit, sense pacte, “s’hauran d’explorar la resta d’opcions que hi ha sobre la taula” si realment Junts vol evitar les eleccions. És a dir, ERC recuperarà l’alternativa d’un govern tota sola, atès que Jordi Sànchez mateix va garantir que investirien Aragonès encara que no hi hagués pacte. La decisió de Jordi Sànchez i de l’executiva de Junts que les bases votin l’acord, si n’hi ha, en una consulta telemàtica, ha afegit més incertesa a la situació. ERC lamenta que, de la consulta de Junts a les bases, se n’assabentessin per la premsa. A més, si el resultat de l’acord entre ERC i JxCat implica la modificació del pacte d’Esquerra amb la CUP, els anticapitalistes haurien de reobrir el seu procés de decisió intern.

Les divergències estratègiques són les que han ocupat més hores de negociació. Però ERC i JxCat negocien alhora el programa de govern en reunions temàtiques, a més de l’estructura de l’executiu, després de la primera proposta formulada per Aragonès dimarts passat als Lledoners, que ja va ser resposta per Junts. ERC vol que hi hagi catorze departaments i Junts vol mantenir el nombre actual, tretze, i refusa la unificació del nou departament d’Acció Climàtica amb el d’Exteriors que demana Aragonès. Junts considera que Exteriors és una conselleria estratègica que ha de mantenir relleu propi, i també defensa que es mantingui el Departament de Polítiques Digitals, unes competències que ERC vol adscriure a Presidència, igual com el comissionat dels Fons Next Generation i la secretaria de Difusió, cosa que Junts també refusa. En canvi, Junts ha proposat la unificació dels departaments d’Interior i de Justícia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.