Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’estat d’alarma ha penjat d’un fil fins a última hora, després que ERC anunciés que votaria en contra. La gestió de la crisi del coronavirus 2019, inclòs el pla desconfinament, li han costat a Pedro Sánchez moltes crítiques i amenaces de retirar-li el suport parlamentari. Tanmateix, anit i aquest matí, el president espanyol ha aconseguit finalment el suport de Ciutadans i el PNB, que permetran la quarta pròrroga de l’estat d’alarma més enllà del 9 de maig.

A més a més, en ple debat sobre les mesures excepcionals, el PP ha anunciat que per última vegada no votarà en contra i s’abstindrà. ‘Si no és capaç de trobar un pla B en quinze dies, no torni a demanar unitat i lleialtat a l’oposició’, ha dit el líder de l’oposició, Pablo Casado, que s’ha mostrat molt crític amb la gestió governamental. En aquest sentit, ha acusat el president espanyol de ser ‘el caos’.

Els pactes amb el PNB i Ciutadans

El PNB ha explicat que el pacte assolit amb el govern espanyol contempla que la Moncloa ‘cogoverni‘ el desconfinament amb el president basc, Íñigo Urkullu, i d’aquesta manera s’acordin conjuntament les decisions clau com ara mesures de contenció o sobre la circulació dels ciutadans. En aquest sentit, el PNB ha dit que serà el president basc qui apliqui aquestes decisions, en comptes del govern espanyol. L’acord també contempla que es facin com més aviat millor les eleccions basques que s’havien de fer l’abril i que es van suspendre per la pandèmia.

D’altra banda, el pacte amb Ciutadans consisteix a prolongar l’estat d’alarma en canvi que Sánchez mantingui contactes setmanals amb la formació per a informar sobre la crisi sanitària, com també per a dialogar-hi i, si escau, acordar-hi mesures per al desconfinament. L’acord que ha fet públic la Moncloa diu que PSOE, Podem i Ciutadans estan d’acord que cal allargar l’estat d’alarma ‘només el temps estrictament necessari’. Així mateix, asseguren que emprendran mesures per a continuar protegint els espanyols en l’àmbit sanitari, econòmic i social quan s’acabi l’estat d’alarma. Concretament, segons la Moncloa, el govern espanyol i Ciutadans ‘es comprometen a mantenir el diàleg per a l’adaptació dels ERTO i les ajudes a pimes i autònoms perquè puguin adaptar-se les mesures de protecció social a les necessitats s’originin més enllà de l’estat d’alarma’.

El no de l’independentisme i el ‘sí crític’ de Compromís

Pel que fa als partits independentistes, per primera vegada tots tres votaran igual sobre aquesta qüestió. La CUP i JxCat no han canviat de parer respecte de l’última votació i mantenen el no. La CUP considera que l’estat d’alarma només ha servit per a ‘generar un marc polític recentralitzador que permet pràctiques policials d’impunitat, que retalla drets i que prioritza les necessitats econòmiques dels mercats’; i JxCat ha exigit al govern espanyol que torni les competències a la Generalitat perquè pugui gestionar el desconfinament de manera territorialitzada.

Compromís i Més País han anunciat que votarien a favor de la pròrroga, però han estat crítics amb la gestió del govern espanyol. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha anunciat un ‘sí crític’, tot dient: ‘El govern espanyol amb prou feines ha negociat amb els partits i recentralitza més que no col·labora amb els territoris. Tenen quinze dies per a rectificar: menys centralització i més diàleg.’

PRC i Teruel Existeix també hi votaran a favor. En canvi, algunes altres formacions han decidit de passar del vot a favor a l’abstenció. És el cas de Coalició Canària, que diu que el govern espanyol ha pres mesures unilaterals i que no és capaç de ‘dialogar ni pactar’, i el BNG, que diu que canvia el vot perquè el govern espanyol continua utilitzant una estratègia que s’ha mostrat profundament equivocada: ‘Ho decideix tot des de Madrid amb criteris uniformes i sense tenir en compte les característiques de cada territori.’

EH Bildu, malgrat que va dir de primer que mantindria l’abstenció ‘per responsabilitat i coherència’, ahir van llançar un missatge més ambigu. La portaveu parlamentària Maddalen Iriarte va dir que el seu vot dependria de ‘si canviaven les coses’ i que es decidirà durant les hores vinents. ‘Sánchez hauria de deixar en mans de cada autonomia allò que és a les seves mans’, va dir Iriarte.

‘Estat d’alarma o caos’

Sánchez ja va deixar clar dissabte que ‘no hi havia pla B’ si no s’aprovava la pròrroga de l’estat d’alarma. Segons que va explicar el ministre de Transport, José Antonio Ábalos, el missatge que va transmetre a Casado per a demanar-li els vots del PP va ser que el fet de no donar suport a la pròrroga ‘portaria Espanya a un caos sanitari i econòmic’. Sobre això, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, diu que moltes de les mesures econòmiques aprovades pels decrets llei caurien de manera automàtica si no es prorrogués l’estat d’alarma, pel fet d’anar vinculades a aquesta situació. Segons ella, per exemple, s’acabaria la flexibilitat dels ERTO.

El govern espanyol assegura que no hi ha alternativa legal a l’estat d’alarma per a limitar la mobilitat dels ciutadans i mantenir les mesures econòmiques d’urgència. Per ella, a més, aquesta nova pròrroga reforça ‘els mecanismes de cogovernança amb les comunitats autònomes’. Un discurs que qüestionen les formacions que s’hi han oposat o estudien d’oposar-s’hi, adduint que hi ha alternatives com ara la llei de mesures especials en matèria de salut pública, la llei general de sanitat i la llei general de salut pública, que segons algunes interpretacions poden permetre de prendre mesures per a assegurar la contenció del virus.

Cada vegada menys suport

Decretat pel govern espanyol el 14 de març per a poder adoptar mesures extraordinàries davant la pandèmia, l’estat d’alarma s’ha ampliat tres vegades al congrés espanyol, cada quinze dies, i a cada votació ha anat perdent suport.

Si la primera vegada, el 23 de març, no va haver-hi vots en contra, a la següent (9 d’abril) ja s’hi van oposar Vox i la CUP, i el dia 22, s’hi va afegir Junts per Catalunya, de manera que ja va rebre 62 vots en contra. El resultat encara és obert, però amb ERC aquesta vegada se sumarien, pel cap baix, 75 vots contraris a la pròrroga de l’estat d’alarma, que arribarien a 164 si finalment el PP optés pel no.

A més, el govern espanyol ha d’encarar una altra votació al ple d’avui, la de les propostes dels grups de l’oposició per a modificar l’abast de l’estat d’alarma. Fins ara el PSOE i Unides Podem no han tingut dificultats per a resoldre aquest tràmit cada quinze dies aprofitant el caràcter heterogeni de les propostes, però aquesta vegada, quan creixen les crítiques de la majoria de grups, tot sembla més incert i és possible que alguna proposta tingui prou vots per a modificar-ne punts en concret.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.