Espanya no pot aturar la demanda de Josep Costa al Comitè de Drets Humans de l’ONU

  • L’organisme rebutja la pretensió de l’advocacia de l’estat espanyol de desestimar la demanda per les amenaces del TC per a impedir la investidura de Puigdemont el gener del 2018

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
08.01.2024 - 11:37
Actualització: 08.01.2024 - 11:46

L’estat espanyol no ha aconseguit d’aturar la demanda contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU de l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa per les amenaces rebudes en l’exercici del seu càrrec per part del Tribunal Constitucional espanyol quan s’havia d’investir un nou president de la Generalitat a començament del 2018. Aquelles amenaces als membres de la mesa que presidia aleshores Roger Torrent van portar a impedir la investidura de Carles Puigdemont, però també de condicionar la de Jordi Sànchez i la de Jordi Turull, que tampoc no es van dur a terme. Les relatores d’aquest organisme de les Nacions Unides han refusat la petició de l’advocacia de l’estat espanyol perquè es desestimés la demanda de Costa sense necessitat de discutir-ne els arguments, i ara, després d’un llarg temps d’espera, finalment s’analitzarà el fons de la demanda. 

I en aquesta demanda, Costa detallava que com a membre de la mesa va rebre amenaces d’acció criminal, fins i tot de presó, per part del govern espanyol i el TC, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. Així mateix, assenyalava que repetint aquesta estratègia, l’estat va aconseguir de blocar durant molt de temps la investidura d’un nou president després de l’aplicació de l’article 155.

“Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics”, afegia la demanda.

Costa ha piulat la comunicació del Comitè de Drets Humans de l’ONU:

En el front internacional, Costa, conjuntament amb l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós, també ha presentat un recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra la querella que va rebre la mesa per haver tramitat resolucions per l’autodeterminació i contra Felipe VI. Aquesta demanda, com d’altres al Tribunal d’Estrasburg relatives a la repressió contra l’independentisme català, ha començat a fer via, i l’advocacia de l’estat ja ha fet arribar les seves al·legacions al TEDH; afirma que el Tribunal Constitucional té legitimitat per a aturar debats del parlament i que ni Costa ni Campdepadrós no poden al·legar drets individuals, com ara el de la llibertat d’expressió, reunió i representació política, perquè actuaven com a membres de la cambra catalana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any