Espanya

El periodisme de dades és moda. Les informacions, les anàlisis, han d’anar acompanyades de dades que les avalin per ser creïbles. És una obligació que bona part del periodisme espanyol no practica pas, però aquesta és una bona setmana per parlar de dades. El departament de Vice-presidència i Economia, encapçalat per Pere Aragonès, ha fet un estudi que demostra que el govern espanyol ha deixat d’invertir a Catalunya 2.214 milions d’euros en sis anys. L’execució pressupostària real és del 66% a Catalunya, davant del 114% a Madrid. L’estafa és doble: primer, l’estat destina menys diners a inversions que la mitjana estatal i després n’executa menys de les pressupostades. Són dades de la Intervenció General de l’Estat recollides pel departament d’Aragonès. Tot això passa mentre es manté un dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros anuals que ofega l’economia catalana.

Aquestes dades són perjudicials per a tots els ciutadans de Catalunya, votin què votin, pensin com pensin, però només l’independentisme les va posant regularment sobre la taula. Aquells que parlen de les coses que interessen a la gent, oposant-ho a la reivindicació independentista, no les evoquen mai, diuen que estan manipulades o les avalen pervertint el concepte de solidaritat. Poden continuar ignorant-les, però són aquestes dades les que han fet créixer l’independentisme durant la darrera dècada, tot i que darrerament semblava que les havia oblidades. En aquest sentit, el departament d’Aragonès ha fet bé de ressuscitar-les. No pas per fer el ploricó, com feia el nacionalisme als anys noranta, sinó per constatar que el cost de la dependència és molt elevat.

Quan aquestes dades encara eren calentes, el Ministeri de Sanitat espanyol ha fet arribar al Departament d’Economia i al de Salut una carta demanant que redueixin la despesa sanitària. Tornen les retallades. El govern espanyol justifica la demanda en el fet que Catalunya no ha complert la taxa de referència establerta per la Comissió Delegada del Govern d’Afers Econòmics els anys 2017 i 2018, que se situava en el 2,1% i el 2,4%. Després de saber tot el que es deixa d’invertir a Catalunya i tot el que marxa cada any en forma d’imposts i no torna, demanar retallades en sanitat és un escàndol, o ho hauria de ser. La consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha respost que no retallarà res, però l’última paraula la té el govern espanyol, que encara té els comptes de la Generalitat intervinguts des de l’aplicació de l’article 155, que financerament continua vigent.

Tot això, en una setmana de vagues a l’aeroport de Barcelona, com cada estiu, que fan preveure un nou estiu conflictiu. No pas per les vagues dels treballadors, sinó per la marginació crònica a què el manté Aena, presidida per un socialista català, Maurici Lucena. Els socialistes van tenir molta pressa a canviar-li el nom, batejant-lo com a Josep Tarradellas, per fer, diuen, un gest evers Catalunya. Un canvi estètic que no resol el problema de fons. El Prat fa mil operacions al dia a Barcelona i Ibèria només disposa de 2.000 treballadors amb un altíssim índex de temporalitat, mentre que Madrid-Barajas té 1.300 operacions i 7.000 treballadors amb molta menys temporalitat.

Amb totes aquestes dades, la política catalana viu una situació paradoxal. Els costos de la independència no sabem quins són, perquè es va proclamar l’octubre del 2017 però no es va fer mai efectiva. Sabem els costos judicials i penals, que paguen presos i exiliats amb un preu molt alt, però no els costos socials i econòmics, que l’unionisme vaticinava com a catastròfics. Però les dades demostren que si hi ha res perjudicial per a l’economia catalana és la dependència, continuar dins un estat que ens espolia sense escrúpols. El nou independentisme políticament correcte diu que no es pot dir que Espanya ens roba. Però és ben clar que ens pren el pèl. Està molt bé oferir diàleg a Espanya, però decisions com la investidura s’haurien de prendre d’acord amb dades com aquestes, perquè si no, et pots trobar investint la ministra que et demana que retallis en sanitat mentre el govern al qual pertany s’ha gastat 12.000 milions d’euros en despesa militar en un any.

Adif adaptarà a l’amplada europea els 157 quilòmetres entre Castelló i Vandellòs. El comissionat per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, ha anunciat que el consell d’administració d’Adif canviaria l’amplada del tram ferroviari entre Castelló i Vandellòs. És un tram de 157 quilòmetres que passarà de l’amplada ibèrica a l’amplada estàndard europea. Aquesta adaptació també preveu la introducció dels estàndards europeus en els sistemes de seguretat. Boira ha qualificat la decisió d’històrica. L’obra, en què s’invertiran 81,8 milions d’euros i que es preveu que duri divuit mesos, permetrà la circulació de trens de 750 metres de longitud i augmentarà les prestacions de capacitat, fiabilitat i disponibilitat tant per a viatgers com per a mercaderies. El contracte d’obres referent al tram Castelló-Vinaròs s’ha licitat per un pressupost de 48 milions, es desenvoluparà en un tram de 77 quilòmetres i comprèn l’adaptació de vies a les estacions de les Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Així mateix, també inclou la reposició de la pantalla de protecció acústica a l’estació de Benicàssim, la creació de rampes d’accés a les andanes de les estacions de les Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la construcció d’una nova andana a Vinaròs i la prolongació de l’andana en l’estació d’Orpesa.

El PSPV pacta amb Ciutadans per governar Almassora. Almassora se suma a la llista de municipis on el pacte del Botànic no ha arribat a bon port. Si fa unes setmanes Compromís acusava la batllessa socialista, Mercedes Galí, de tenir més predisposició a pactar amb la dreta que no pas amb ells, avui les seves sospites s’han fet realitat i el PSPV ha tancat un acord de govern amb Ciutadans. Amb aquest moviment, Galí deixarà de governar en minoria i afegirà els dos regidors de Ciutadans als nou dels socialistes, de manera que evitarà dependre dels tres de Compromís, formació amb la qual van quedar trencades les converses a causa de les desavinences entre tots dos. Els dos regidors de Ciutadans s’encarregaran de la regidoria de Cultura i Personal i de la de Joventut, Participació Ciutadana, Innovació, Noves Tecnologies i Transparència. El primer, Javier Mollà, treballarà amb dedicació exclusiva, mentre que la segona, María Luisa Renau, amb dedicació parcial.

Armengol desautoritza el director general de Ports, que havia defensat de desviar creuers. La presidenta del govern, Francina Armengol, nega que ara mateix vulguin desviar els creuers de Palma cap a la resta d’illes. D’aquesta manera, desautoritza el seu director de Ports, Xavier Ramis, que fa unes setmanes va defensar aquesta mesura per a descongestionar el port de la capital mallorquina. Armengol sosté que la polèmica amb l’impacte dels creuers se centra exclusivament a Palma i que ara cal analitzar bé les conseqüències d’aquesta mena de turisme des de tots els punts de vista. Ho ha dit en la primera reunió que ha mantingut amb la presidenta insular, Susana Mora, per abordar els principals objectius del nou mandat, però que pretén donar continuïtat a les polítiques impulsades durant els darrers quatre anys.

L’OCB exigeix que s’investigui a fons el cas de discriminació lingüística de l’aeroport. En relació amb el nou incident de discriminació lingüística patit per una ciutadana en mans de les forces de seguretat de l’estat a l’aeroport de Palma, l’Obra Cultural Balear ha recordat que el passat mes de juny, quan es van cometre els fets denunciats, va exigir públicament una investigació a fons de l’incident, que va tenir lloc el dia 25 a l’accés de treballadors anomenat INDIA, quan una treballadora va ser víctima d’un tracte discriminatori i arbitrari per part d’un agent de la Guàrdia Civil. L’entitat diu que, si es confirmen els fets denunciats per la treballadora, seria ‘un cas gravíssim de discriminació d’un ciutadà per part d’un membre de les forces i cossos de seguretat de l’estat per raó de llengua’. Per això, l’OCB reclamava a la delegació del govern espanyol a les Illes que insti davant el director general de la Guàrdia Civil l’exercici de la potestat disciplinària per a la sanció que pugui correspondre. Segons l’OCB, alguns mitjans han informat que la investigació ja ha conclòs en un sentit negatiu i que la delegació del govern espanyol ha descartat que es cometés cap discriminació lingüística. L’OCB demana a la delegació del govern espanyol que confirmi oficialment aquesta informació i que faci públics els resultats de la investigació. Concretament, demanen si hi ha hagut ‘la incoació d’un expedient informatiu i quines diligències s’han dut a terme’.

Nova incursió de la Guàrdia Civil espanyola a Catalunya Nord. La Guàrdia Civil espanyola ha tornat a fer incursions en territori nord-català, sota administració francesa. El passat 25 de juliol al matí, van desplaçar-se a la part baixa de l’antiga estació d’esquí d’Er, és a dir, a uns 3km de la frontera estatal. Ho ha denunciat a les xarxes Josep Bonet:

A final de gener del 2018, la Guàrdia Civil espanyola va fer controls de carretera a Prats de Molló per mirar si algun vehicle portava Carles Puigdemont al maleter. L’actuació va motivar la protesta del batlle, Claude Ferrer, que va dir que no es podia ‘acceptar que ciutadans francesos, sense sortir del territori francès’, fossin ‘registrats per policies espanyols i sospitosos d’amagar Carles Puigdemont al maleter del cotxe’.

LA XIFRA
14 sol·licitants, només, han estat reconeguts per l’estat espanyol com a víctimes del terrorisme per l’atemptat del 17 d’agost de 2017 i, per tant, podran rebre una indemnització. En canvi, ha denegat la demanda a 63 persones que van presentar afectacions psicològiques arran dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de juliol de 1919 va néixer, ara fa 100 anys, l’escriptor italià Primo Levi, supervivent d’Auschwitz. A llibres com Si això és un home parla de manera sòbria, però crua, del sentit de la condició humana en els camps d’extermini nazis.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb