Hi ha un detall importantíssim que aquests dies ha quedat enfosquit i dissimulat per tants i tants titulars: el Tribunal Constitucional espanyol ha quedat fora de joc com a conseqüència de la recusació feta per Carme Forcadell i tot indica que ha optat per enfrontar-se amb el govern espanyol, atemortit de les conseqüències dels actes que l’executiu de Rajoy l’obliga a fer.

Formalment el Constitucional havia quedat fora de joc per l’aprovació de la llei del referèndum, que en l’article 3.2 inhabilita qualsevol actuació seua. Però dit això, era evident que no pensaven fer-ne cas i que es prepararien per a generar el xoc de legitimitats que el president del govern espanyol havia dissenyat. Però no ho faran.

Com és ben sabut, Mariano Rajoy va promoure una polèmica reforma del Tribunal Constitucional, durament criticada per la Comissió de Venècia, que li atribuïa capacitat punitiva directa quan les seues sentències s’incompliren. La reforma es va fer amb la intenció manifesta de castigar les autoritats catalanes, amb inhabilitacions exprés, si el procés d’independència tirava endavant.

Aquesta reforma tibava totes les costures legals, i una part del tribunal mateix es va negar en rodó a acceptar-la ja d’entrada. Finalment, van guanyar la votació els partidaris de seguir el pla de Rajoy, però la inquietud entre els magistrats s’ha fet ben evident en diverses ocasions des d’aleshores. Ells també saben que se’ls posa al límit d’allò que és lícit i que l’adopció de determinades decisions els pot comportar serioses conseqüències personals.

El seu paper havia de ser determinant dimecres, per tal d’evitar la votació i posterior publicació de la llei del referèndum d’autodeterminació. Rajoy és un registrador de la propietat i està obsessionat a evitar que es publiquen els textos legals que justifiquen la independència de Catalunya perquè creu en el valor dels butlletins i els diaris oficials. Quina explicació té, doncs, que la legalitat catalana haja pres cos arran la publicació de la llei del referèndum, sense que el Constitucional fes res dimecres?

L’explicació és el caos creat en l’alt tribunal i en les altes instàncies de l’estat arran de la recusació que la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va fer de tots els seus magistrats. La jugada, brillant, no se l’esperaven.

La llei del Constitucional no explicava com s’ha de resoldre una recusació si la fan contra tots els magistrats. Quan se’n recusen un o dos, són els altres magistrats els qui decideixen. Però què passa quan es recusen tots? Finalment, però ja sense poder arribar a temps d’aturar la publicació de la llei del referèndum, els magistrats van decidir que ells mateixos resolien el debat, cosa que obre una lenta via de recurs als tribunals europeus.

Tanmateix, la segona part d’aquest mateix afer ha passat més desapercebuda, i és molt més rellevant i tot.

Perquè hores després el tribunal va emetre una segona i brevíssima interlocutòria d’acceptació de l’incident d’execució presentada pel govern espanyol, aquesta amb el número d’afer 6330-2015. I aquesta interlocutòria accepta Carme Forcadell com a part. Diu, concretament en el tercer punt, que Forcadell és considerada ‘part limitada, només a efectes que en aquest incident puga defensar els seus drets i interessos legítims a títol particular.

Això significa que el tribunal considera que la presidenta del parlament és part del procés judicial activat i que, en conseqüència, és impossible inhabilitar-la sense convocar-la, sense escoltar-la formalment, sense respectar els seus drets processals a través seu, dels seus advocats i dels seus procuradors.

Amb la reforma promoguda el 2015 això no era necessari. La clau d’aquesta decisió és, doncs, que impedeix una maniobra ràpida d’inhabilitació exprés. Es necessiten mesos per a dur a terme un procés d’aquestes característiques i, en conseqüència, a no ser que les pressions de Rajoy obliguen el Constitucional fins i tot a violar les seues pròpies opinions i contradir-se, Forcadell no serà inhabilitada de manera preventiva. Amb la qual cosa, l’artefacte dissenyat pel govern espanyol per a aturar el procés d’independència deixa de tenir cap utilitat.

Més i tot. Obrint aquesta via, de fet, el Constitucional obre la via perquè totes les persones implicades en el referèndum i amenaçades pel tribunal es personen com a part. I imaginar la declaració oral de més de mil càrrecs electes supera els límits del que és imaginable i, en qualsevol cas, torpedina l’objectiu de la polèmica reforma del Constitucional, que era actuar amb la màxima velocitat.

Segons diverses fonts consultades per VilaWeb, la declaració de Forcadell com a part s’ha d’entendre, de fet, com una declaració de guerra a les pressions de Mariano Rajoy i l’executiu espanyol per part dels magistrats del Constitucional, ja que, fent pública l’acceptació de la condició de part de Carme Forcadell, els magistrats mateixos invaliden de facto la possibilitat de fer allò que Mariano Rajoy volia que fessen.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]