Com es pot portar Espanya davant el Tribunal de Drets Humans? Set preguntes i set respostes

  • Analitzem les possibilitats que hi ha de dur la justícia espanyola davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans i com pot ser de decisiu aquest organisme

VilaWeb
Roger Graells Font
10.02.2018 - 22:00

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), també anomenat Tribunal d’Estrasburg, és la instància a la qual podrien recórrer els presos polítics independentistes una vegada esgotada la via judicial espanyola. Aquest tribunal examina les possibles vulneracions de drets que recull el Conveni Europeu de Drets Humans i té jurisdicció sobre cinquanta-set estats que formen part del Consell d’Europa. És a dir, és un tribunal internacional que va més enllà de l’àmbit de la Unió Europea.

El judici contra els dirigents independentistes encausats per rebel·lió i sedició pot començar a la tardor. És previst que el jutge Pablo Llarena acabi la instrucció les setmanes vinents, una volta hagi pres declaració a la resta d’encausats citats al Tribunal Suprem espanyol.

Fins ara, diversos juristes han assenyalat les irregularitats en les interlocutòries de Llarena que justifiquen que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn continuïn en situació de presó preventiva. També s’ha criticat que la justícia espanyola sobrepassa els límits constitucionals. És el cas de les acusacions de rebel·lió en un context de no-violència en què s’intenta fabricar un relat per a justificar que l’actuació dels cossos policíacs espanyols a Catalunya va ser culpa de l’actitud de resistència passiva i pacífica de la ciutadania i de les crides a la mobilització. I també de les mesures cautelars que ha dictat el Tribunal Constitucional espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura.

Tenint en compte aquesta situació i les condemnes a presó que pugui haver-hi els mesos vinents contra els dirigents de l’independentisme, una via a explorar és la justícia europea. En principi, la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg és aplicable al dret intern espanyol i, per tant, els jutges de l’estat espanyol haurien d’aplicar-la. Exposem algunes preguntes amb resposta sobre les possibilitats de recórrer a la justícia europea per a analitzar les actuacions que duen a terme els tribunals espanyols.

Quan es podran portar les decisions de la justícia espanyola al TEDH?
Quan s’hagin esgotat tots els recursos de la via interna. En el cas de la presó preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, davant la negativa del Suprem, cal presentar un recurs d’empara al Constitucional. Aquesta setmana, el TC va admetre a tràmit els recursos de Sànchez i Cuixart, i una volta es pronunciï les defenses ja podran presentar un recurs al TEDH. Pel que fa al judici, quan hi hagi la sentència del Suprem, es podrà recórrer en contra abans de presentar un recurs a Estrasburg.

Quant temps pot tardar una sentència del TEDH sobre els presos polítics?
Diversos anys. Potser sis o set. La lentitud és una de les característiques de la justícia europea. Depèn del nombre de demandes obertes sobre un estat afectat, del sistema de prioritats que estableix el mateix tribunal. A vegades, la resolució pot escurçar el termini, en funció de la gravetat de la violació de drets.

Durant aquest temps, el TEDH pot obligar Espanya a alliberar els presos?
Sí. En els recursos, les defenses poden demanar mesures cautelars a Estrasburg perquè alliberi els presos polítics mentre examina si s’han vulnerat els seus drets fonamentals i si el judici que han rebut ha estat just i imparcial.

Què pot examinar el TEDH?
Els drets fonamentals vulnerats, com ara la llibertat d’expressió, les detencions, el dret de participació política, la llibertat de consciència. Estrasburg també pot analitzar l’aplicació dels tipus penals previstos (en aquest cas, rebel·lió i sedició) contra els presos i les condicions d’imparcialitat i independència del tribunal.

Poden obligar la justícia espanyola a repetir el judici?
Sí. Si el Tribunal d’Estrasburg conclou que no s’han donat les condicions per a un judici just o bé que no és justificada l’aplicació dels tipus penals de rebel·lió i sedició, pot sentenciar que l’estat espanyol ha de fer repetir el judici de tal manera que no es vulnerin els drets fonamentals dels encausats.

Es pot recórrer en contra de les mesures cautelars del TC contra la investidura de Puigdemont?
Sí. Puigdemont i JxCat poden recórrer contra les mesures cautelars del TC perquè no hi ha cap tribunal de rang superior en l’ordenament jurídic espanyol. També poden demanar que el TEDH suspengui les mesures cautelars del TC en un termini curt mentre les examina, malgrat que no hi ha jurisprudència en matèria de dret de participació política i que, per tant, s’exposarien a veure denegada la seva demanda. A més, si el TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol, el recurs cauria, perquè la situació hauria canviat i s’hauria d’analitzar si presentar-ne un de nou.

Un ciutadà particular pot presentar un recurs davant el TEDH?
Sí, amb un advocat que conegui el procediment davant el Tribunal d’Estrasburg. La majoria de recursos no s’admeten per defectes de forma. A més, és recomanable que, si hi ha una vulneració que afecta diverses persones, es presenti una única demanda col·lectiva.

Més informació

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any