Un 8 de març de fa més de cent anys les dones van poder accedir a l’educació superior per primer cop a l’estat espanyol amb l’aprovació d’una llei que n’autoritzava la matrícula. Elena Maseras va ser la primera que el 1872 va aconseguir un permís extraordinari per estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. Tot i que no estava prohibit accedir-hi, hi havia un buit legal perquè ningú s’imaginava a les dones més enllà de les tasques de la llar. Fins al 1910 se n’havien aconseguit matricular 77 mitjançant el permís del rei i del pare, o fins i tot amb disfresses, però només havien aconseguit llicenciar-se 36 i és a partir de l’aprovació de la llei que permetia la matrícula a les dones que es va produir un canvi significatiu en les estadístiques.

Amb el transcurs dels anys la situació de les dones a les universitats ha anat millorant, però continua tenint biaixos de desigualtat. A les universitats públiques de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears representen de mitjana un 60% de l’estudiantat i la xifra mostra un petit repunt si parlem del nombre de titulades, però a mesura que avancem en la trajectòria acadèmica el nombre de dones es va minimitzant tal com es pot veure representat en el conegut gràfic en forma de tisores.

Font: Memòria anual 2013-14 de totes les universitats públiques presencials de Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears.

Segons dades del curs 2013/2014, per branques de coneixement, hi ha majoria femenina en els estudis de grau de Ciències Socials i Jurídiques, Arts i Humanitats i especialment en Ciències de la Salut, en canvi, aquesta majoria queda reduïda fins a menys del 30% a Arquitectura i Enginyeria. Segons Juana Gallego, codirectora del Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ‘no es tracta d’un fet innat, sinó cultural, derivat de l’educació que reben nens i nenes des de ben petits’. També afegeix que tant els pares i mares, com la publicitat i els mitjans de comunicació juguen un paper clau en l’establiment de rols de gènere: ‘Les joguines dirigides als nens fomenten l’exploració, mentre que les dirigides a nenes, la cura i això fa que es potenciïn menys les seves capacitats tècniques’.

Les dones obtenen millors notes i abandonen menys els estudis, segons un informe de gènere de 2007 de la Universitat Pompeu Fabra que mostra la forta aposta de les dones per la formació universitària de primer i segon cicle, una tendència que canvia pel que fa a l’accés als estudis de doctorat. En aquest cas, la presencia de les dones continua sent limitada, potser a causa de la percepció d’una estructura fortament masculinitzada, conclou l’Informe. Així mateix, Tània Verge, Delegada del Rector per a les Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Universitat Pompeu Fabra, comenta que estem socialitzats en uns valors que empenyen als homes a tirar endavant i aboquen a les dones a moderar els seus objectius vitals i no ocupar un rol protagònic en l’espai públic.’Si en determinats espais de responsabilitat hi ha poques dones, o no n’hi ha cap, la imatge que es transmet cap a la societat és que es tracta d’un espai on és molt difícil que el gènere femení arribi’, afegeix Verge.

Pel que fa al professorat els percentatges s’inverteixen. Les dones representen un 40% del personal docent i només un 20% de les càtedres. Així doncs, existeix la igualtat a les universitats? Tània Verge considera que “la Universitat no deixa de ser un trosset de societat, per tant, si aquesta té situacions de desigualtat o normes de gènere que produeixen estereotips, moltes vegades de manera inconscient o invisible, la universitat tendirà a reproduir el que fa aquesta mateixa societat”.

Font: Estadística de personal de les universitats (EPU), curs 2013-2014 MEC.

Per fer front a aquest fet, les institucions acadèmiques estableixen una sèrie de polítiques de gènere que tenen per objectiu que la igualtat es faci efectiva. Aquestes polítiques s’encarreguen de garantir les condicions d’accés i promoció del personal per trencar la tendència masculinitzada dels càrrecs, també tracten de visibilitzar les dones en la recerca i de prevenir els casos de violència masclista per tal de transformar l’espai de realitat que conforma la universitat i que aquest pugui ser un mirall per al conjunt de la societat.

Segons Verge, fa falta molta revisió de les pràctiques de la vida acadèmica, sobretot en la recerca, que no té en compte els períodes reproductius que per força diferencien homes i dones. També considera que les institucions haurien de fomentar la corresponsabilitat, ja que les dones no tenen per què ser les úniques i màximes responsables de la cura dels fills i per tant, les interrupcions haurien d’estar compartides equiparant el permís de paternitat al de maternitat.

Si anem un pas més enllà en la trajectòria professional, trobem que actualment, segons fonts de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), només hi ha vuit dones rectores a les universitats de l’estat espanyol i tan sols una d’elles en una universitat pública: Pilar Aranda, a la Universitat de Granada. En canvi, tot i que avui dia a les universitats dels territoris de parla catalana no en trobem cap, va haver-hi un període en què en van coincidir més de cinc.

Esther Giménez-Salinas va ser una d’elles. Va exercir com a rectora de la Universitat Ramon Llull durant 10 anys. Segons la mateixa Giménez-Salinas, ocupar aquest càrrec suposa nombrosos sacrificis, ja que requereix moltes hores de dedicació i no permet un ple desenvolupament de la vida personal. ‘Les dones hem entrat tard a la història, especialment al càrrec de rectores’, sosté Giménez-Salinas, que va sorprendre’s en saber que quan el 2002 va ocupar aquesta plaça era només la vuitena dona al llarg de la història de l’estat espanyol que hi arribava.

L’exrectora també afegeix que hi ha un moment a la vida de les dones, coincidint amb l’etapa de tenir fills, que la seva carrera pateix fluctuacions importants, mentre que la carrera dels homes continua lineal, pujant cada cop més. En aquest sentit, Tània Verge coincideix amb Giménez-Salinas en què les dones ‘han de perdre la por i ser valentes’ per tal de trencar les barreres psicològiques que encara releguen el gènere femení a certs àmbits professionals i que perduren en la consciència -o inconsciència- col·lectiva de la societat.

Crèdit foto destacada: The first Scottish to graduate from The University of Edinburgh

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.