Ernest Urtasun, un diplomàtic al servei d’Espanya

  • Perfil del nou ministre de Cultura espanyol, diplomàtic de carrera i exponent de l'esquerra de casa bona

VilaWeb
Ernest Urtasun, en una imatge d'arxiu.
Andreu Barnils
21.11.2023 - 21:40
Actualització: 22.11.2023 - 20:48
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Ernest Urtasun i Domènech (1982) serà ministre de Cultura espanyol a quaranta-dos anys, en un pas més d’una carrera fulgurant que va començar quan tenia quinze anys com a militant de Joves d’Esquerra Verda. Nen de casa bona, veí de Sarrià, fill de la pulcra i refinada burgesia catalana (amb arrels navarreses), a la cúpula d’ICV primer i de Sumar ara, va estudiar a la privada, al Liceu Francès, com recordava emocionada una companya de pati, Andrea Levy.

Llicenciat en economia (a la Universitat de Barcelona), postgrau en Relacions Internacionals, Urtasun és un cap molt ben moblat al servei d’Espanya. No tenia ni vint-i-dos anys que va anar a Europa a fer d’assessor de Raül Romeva. A vint-i-vuit anys, l’any 2010, ingressava en el cos diplomàtic de l’estat espanyol, el setè d’una promoció de quaranta-dos, on el quart era el fill de Josep Borrell. Durant quatre anys va servir Espanya al Ministeri d’Afers Estrangers, durant els mandats dels socialistes Moratinos i Trinidad Jiménez. Ara torna a un ministeri, com a nou titular de Cultura, tot i que la seva gran passió són les relacions internacionals i l’economia, com ha demostrat en els deu anys que ha passat d’eurodiputat.

ernest urtasun
El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun.

Al Parlament Europeu, on va entrar el 2014, en aquesta darrera legislatura ha format part de la Comissió d’Afers Econòmics, la subcomissió d’Afers Fiscals i la delegació per a les relacions amb l’Iran. Suplent a la Comissió d’Afers Exteriors i a la de Relacions amb la Península Aràbiga, Urtasun és un ferm partidari de la causa palestina i, juntament amb la ministra Sira Rego, valenciana d’arrels palestines, és un dels vint-i-un eurodiputats que no va votar al Parlament Europeu contra Hamàs. La resolució es va aprovar per més de cinc-cents vots, inclosos membres del grup dels Verds d’Urtasun, que va dir a la premsa que calia demanar un alto-el-foc, i com que no es va demanar, va decidir de votar que no.

Durant tots aquests anys a l’eurocambra, Urtasun ha viscut el procés català. Si bé de cara enfora ha estat, com els comuns, un partidari del referèndum acordat (referèndum que els comuns han anat abandonant), de cara endins no ha estat tan clara l’empatia amb la causa independentista. José Bové, eurodiputat com ell al grup dels Verds, feia una forta crítica interna pel trist paper que els Verds europeus havien fet a l’hora de donar suport a Romeva, aleshores presoner i ex-company verd. “En Romeva és a la presó i no ens hem mogut. És dramàtic”, deia Bové en una dura intervenció davant els companys. Més tard, un sector dels Verds europeus van fer pressió per a no acceptar l’entrada en el grup dels independentistes Puigdemont, Ponsatí i Comín, i Urtasun fou un d’aquests, segons que van informar fonts dels Verds a VilaWeb.

Urtasun, molt crític amb la presó i la repressió, era partidari de guanyar els independentistes amb bona cara i sense compassió. Ni DUI ni 155, com a resum. I Espanya federal com a servei a Espanya. A Cultura substitueix Iceta, un mestre en l’art de guanyar amb bona cara i sense compassió. Ahir tots dos van fer el traspàs de cartera. Urtasun va citar Semprún i Montserrat Roig i va afirmar que plantaria cara a les guerres culturals de Vox i a la censura.

Urtasun i Iceta.

Què farà Urtasun a Cultura, si és un home sobretot interessat per la política internacional i l’economia, és un dels grans dubtes del moment. Sempre podrà dir, però, que és un gran amant de la música, i ho pot demostrar. Urtasun és autor d’uns quants articles a la revista Rock de Luxe, en què parlava de músics jamaicans; de la sala JazzSí de Barcelona o de la música Queralt Lahoz: que “ha fet un disc 100% Barcelona, una creació que només és possible en l’àrea metropolitana de la meva ciutat, aquesta mescla de flamenc, R&B, hip-hop i sons urbans locals nostres tan recognoscibles”.

Per acabar, cal dir que Urtasun és un home que s’ha mostrat obertament contrari als toros, cosa que ha indignat la caverna, i n’ha promogut votacions en contra al Parlament Europeu. Ara veurem com ho gestiona com a ministre de Cultura, perquè a Espanya els toros entren dins Cultura, i Urtasun dins l’esquerra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any